Sortim de Flekkefjord en direcció a la terminal del ferry que ens ha de portar fins a Hirtshals (Dinamarca) però un cop allà ens diuen que cal fer la reserva el dia abans per la qual cosa ens adrecem al Camping Kristiansand Feriesenter que es troba a la mateixa ciutat.

Un cop instal·lats el primer que fem es la reserva del ferry per demà mateix a 2/4 de 4 de la tarda.

Plou i fa molt de vent. Esperem que el temps millori quan agafem el ferry ja que el trajecte te una durada de d’unes 4h i podem agafar un bon «tortell».

Sortim de Stavanger direcció al Preikestolen ja que, tot i que no pujarem al púlpit, volem visitar el complex que compta amb un restaurant, una botiga de regals, dos grans parkings, una oficina de correus, àrea de descans i banys. Prop del parking on es troba la parada del bus també hi ha una sèrie de cabanes de fusta al costat d’un llac.

Per arribar-hi hem recorregut el Tunel submarí de Ryfast d’uns 20 km de longitud.

Seguidament anem al far de Fjoloy situat en una zona de costa molt salvatge i on hi ha un bunker alemany, construït durant la Segona Guerra Mundial. Malauradament ens ha fet un vent molt fort que dificultava caminar amb normalitat, però malgrat el vent hem pogut visitar-la i fer algunes fotos.

De tornada hem parat a Mosteroy on hem parat per dinar.

Seguim la nostra ruta direcció Kristiansand i ens aturem a dormir a Flekkefjord al parking d’un supermercat REMA 1000.

Avuí hem tornat a Stavanger amb dos proposits: un d’ells és fer una excursió en vaixell pel fiord de la llum (Lysefjord) i l’altra és visitar el Museu del Petroli.

Ens adrecem al port i veiem que hi ha formada una bona filera per pujar al vaixell. Treiem 2 bitllets d’anada i tornada i ens incorporem a la cua. El preu de cada bitllet és d’uns 65 euros. Al cap de poca estona pugem i agafem lloc. Salpem a les 12 del migdia.

El vaixell té uns grans finestrals per poder gaudir del paisatge en el supòsit de que faci massa fred per estar a coberta. També compta amb un bar que disposa de begudes i petita restauració (entrepans, amanidas i snacks). Les begudes alcohóliques es serveixen a partir de les 13h ja que està prohibit per llei servir-les abans.

Salpem al cap de poca estona. El passeig per aquest fiord és realment bonic.

El paisatge a banda i banda del fiord va canviant a mesura que el vaixell avança. Incialment és un paisatge planer o amb petites muntanyes de cims arrodonits i amb boniques casetes de fusta diseminades al mig d’un entorn d’un verd intens i més endavant és converteix en un paisatge agrest amb altíssims penyasegats de roca gris fosc.

El vaixell s’acosta a la riba esquerra on hi ha una petita cala rodejada d’altes roques. Sense saber d’on surten i en veure el vaixell, comencen a acostar-se a la vora del mar un grapat de cabres que saben que la tripulació del vaixell deixarà un sac amb menjar.

Més endavant tornem a aturar-nos davant d’una cascada i la podem gaudir de ben aprop.

Una mica més enllà ens aturem de nou i podem contemplar el Púlpit (Preikestolen) des d’abaix. Està tan alt que es veu minúscul. Tot i aixó serà el més aprop que estaré jo del Preikestolen ja que els meus genolls no aguantarien el trajecte costerut i dificultòs que s’ha de fer per arribar-hi a peu. I em sap greu ja que és un dels llocs de Noruega més anhelat i visitat del país.

Fem el camí de tornada i arribem a port a 2/4 de 4 de la tarda.

Dinem en un dels restaurants que hi ha al port i desprès anem a visitar el Museu del Petroli. De fet Stavanger és anomenada la capital noruega del petroli. A mitjans del 1970 la indústria del petroli es converteix en el primer sector econòmic del país i Stavanger és converteix en la capital de la indústria petroliera del país.

L’edifici del museu, que es troba a la vora del mar, emula lleugerament una plataforma petroliera. Al seu interior hi ha una sèrie de maquetes de plataformes marines on es pot veure la seva evolució, diversos mapes, objectes relacionats amb la història de la indústria, vehicles utilitzats per al manteniment i rescat a les plataformes petrolieres, caps de perforació i fins i tot un fragment de les restes de la plataforma Alexander L. Kielland, protagonista del desastre més important de la indústria noruega del petroli.

Us puc assegurar que tot i que el tema del petroli no m’atrau particularment, vaig trobar la visita molt interessant.

Avui dedicarem bona part del dia a visitar la ciutat de Stavanger.

Comencem la nostra visita pel port de la ciutat amb les seves cases de fusta colorides (Sjohusrekken) on abunden els restaurants i on es pot gaudir de la gastronomia del país en una bonica terrasseta, si el temps ho permet. Avuí és un d’aquests dies on el sol és el protagonista.

Seguim el nostre passeig pel Gamle Stavanger o barri antic de la ciutat amb les cases pintades de blanc. Aquí abunden les galeries d’art i les botigues d’artesanía.

Arribem al barri de Fargetata amb el carrer «dels colors» o Ovre Holmegate anomenat així per les seves cases pintades en colors vius, les terrasses de bars i restaurants decorades amb flors i on també abunden les botigues de tota mena i les galeries.

L’art urbà també és un tret de Stavanger, ciutat on es cel·lebra el festival Nuart. De fet es pot fer una recorregut artístic i visitar des de murals gegantins fins a petites peces en portals i autobusos.

A mitja tarda tornem al càmping ja que els nostres amics que viuen aquí ens venen a buscar i amb ells passarem una bonica i emotiva vetllada.

Sortim d’Egersund i ens dirigim a Stavanger. Anem directes al càmping ja que tenim la intenció d’estar un parell de dies i volem trobar lloc. És el Mosvangen Camping i es troba dins del parc del mateix nom, un parc molt extens i amb un llac on els habitants de la ciutat van a passejar o fer esport.

El càmping també és bastant gran però tenim sort i ens podem instal·lar en una zona molt ben ubicada i aprop dels serveis. El preu per dia amb electricitat és d’uns 40 euros.

Aprofitem per estirar les cames i donem un llarg passeig pel parc. La visita a la ciutat la deixem per demà.

Demà també aprofitarem per visitar uns amics que des de fa uns anys viuen a Stavanger i fa molt temps que no veiem.

Avuí hem decidit quedar-nos un dia més al Steinsnes NAF Càmping d’Egersund i hem aprofitat per fer una mica de relax i també per visitar la ciutat i el seu entorn.

El matrimoni que regenta el càmping ens han aconsellat que ens acostesim al riu que passa molt aprop i travessa la ciutat ja que podríem veure els salmons nedant i saltant contracorrent. Aquesta proposta ens ha atret ja que mai havíem vist un espectacle com aquest.

En arribar al riu hem comprovat que havia uns quants pescadors provant fortuna. Un d’ells duia al cistell un bon grapat de peixos d’un tamany considerable.

No hem trigat gaire en veure els primers salmons saltant aprop de les pedres. Realment, és tot un espectacle que ens ha deixat bocabadats ja que no ho havíem vist mai i és una experiència irrepetible. La natura no deixa mai de sorprendre’ns.

Arranquem de Spangereid, on hem dormit, en direcció al Far de Lindesnes. Aquest far és el més antic de Noruega (construït el segle XVIII i reconstruït a inicis del 1900) i també el que es troba més al sud del país. És a dir, fa un mes i mig, nosaltres várem estar al far que es troba més al nord (Nordkapp) i aquest és el que està més al sud.

Al costat del far hi ha un parking bastant gran on poder deixar l’autocaravana. La visita al far és de pagament (5 euros per persona).

Aquesta part de la costa és molt rocosa i amb moltes illetes diseminades per tot el litoral cosa que la feia molt perillosa pels navegants.

L’indret també compta amb un centre d’interpretació on explica la història del far i d’aquesta zona de la costa noruega.

Des d’el far és pot gaudir d’una panoràmica impressionant.

Aprofitem per dinar allà mateix i seguim direcció Flekkefjord, ciutat costanera amb molt ambient i on va viure una important colònia holandesa entre els segles XV al XVIII.

Seguim la nostra ruta per la Fv44 recorrent el Magma Geopark, un dels geoparcs mundials de la UNESCO.

El paisatge és d’un aspecte lunar, amb roques i altes muntanyes negres d’orígen volcànic.

La carretera és estreta i s’enfila fins un mirador on es pot parar per fer algunes fotos i admirar aquest paisatge tan diferent de tot el que hem vist fins ara. A partir d’aquí la carretera fa baixada i encara podem gaudir d’uns quants kilòmetres d’unes vistes sorprenents.

Seguim per la Fv44 que voreja el litoral. Aquesta zona de la costa es caracteritza perquè es poden visitar diversos bunkers que van ser construïts durant la Segona Guerra Mundial.

Arribem a Egersund i parem al Steinsnes NAF Camping, regentat per un matrimoni molt amable, i que, tot i que el càmping està plé, ens habiliten un lloc on poder instal·lar-nos.

En primer lloc hem anat a fer el canvi d’oli i filtres de l’AC al Motor Forum Kristiansand als afores de la ciutat. Tot i que no havíem reservat hora prèviament, ens han atès al moment i han estat molt amables.

Posteriorment hem anat cap a Kristiansand. No hem tingut massa problema per trobar lloc en una zona d’aparcament no gaire lluny del port (a uns 10 minuts caminant).

Justament el port estava animadíssim ja que hi havia un concert i estava ple de gent de totes les edats però sobretot molta gent jove.

Hem aconseguit trobar taula a la terrassa d’un dels restaurants de la zona on hem dinat de meravella i en un lloc privilegiat per veure i escoltar el concert.

Al petit port no paraven de venir llanxes i petits vaixells particulars amb gent que volia seguir el concert des de l’aigüa, en un ambient molt festiu i alegre. Constatem que, tot i que sembla gent molt seriosa, els noruegs també s’ho saben passar bé i gaudeixen de la festa com el que més.

Desprès hem voltat una estona i comprovem que Kristiansand és una ciutat molt turística. Aquí també arriben molts ferris que provenen de Dinamarca per la qual cosa no tan sols hi ha turistes noruegs si no també i sobretot danesos i alemanys.

Cap a les 6 de la tarda sortim de Kristiansand direcció Mandal per la E39. De Mandal hem seguit fins a Lindesnes ja que volem visitar aquesta part de la costa i el seu far (Far de Lindesnes).

Als voltants de les 9h del vespre ens aturem a Spangereid en una explanada al costat mateix del mar, on també hi ha altres autocaravanes i on soparem i passarem la nit. Des d’aquí podem gaudir d’una posta de sol preciosa.

Avuí hem decidit quedar-nos al càmping un dia més i passejar pels voltants ja que fa molt bon dia.

També hem dedicat part del dia a rentar roba i relaxar-nos una mica ja que portem molts kilòmetres a les nostres esquenes i convé aturar-se i planificar el que farem els propers dies.

Demà anirem cap a Kristiansand però abans passarem a fer el canvi d’oli i filtres de l’AC doncs ja portem fets més de 10000 km.

Avuí hem tingut problemes per treure l’autocaravana de la parcel·la ja que ha plogut tota la nit i el terra estava xop i les rodes s’anaven enfonçant cada cop més. Finalment uns autocaravanistes noruegs ens han deixat unes planxes que ells utilitzen per treure els vehicles de la neu i hem pogut sortir del fang.

Seguim la nostra ruta direcció Kristiansand. De camí hem trucat a un parell de càmpings de la ciutat però estaven plens.

A mig camí ens hem aturat en una àrea de servei d’Arendal amb unes escultures fetes amb peces metàliques, realment curioses i hem aprofitat per fer algunes fotos.

Per fi hem trobat lloc al càmping Skottevik Feriesenter a la localitat de Hovag molt aprop de Kristiansand. Aquest càmping és molt bonic, al costat mateix de la costa i amb unes caletes envoltades de roques. El preu però, bastant car (50 euros).

Malgrat que ha plogut tota la nit, el dia s’ha aixecat amb un sol radiant i abans de sortir del càmping hem aprofitat per fet algunes fotografies i passejar una estoneta per la riba del llac Norefjord ja que ahir, a causa del mal temps, no ho vàrem poder fer.

Aquest llac estret i llarg és famós perquè la pesca és molt abundant.

Enfilem direcció Oslo, la capital del país, on tenim intenció de passar un parell de dies.

Parem al parking d’un Kiwi a la població de Lier i aprofitem per dinar i fer algunes compres.

En acostar-nos a Oslo ens crida l’atenció la quantitat d’obres que hi ha a les carreteras d’accès a la ciutat i el trànsit tan dens que s’ha format a causa de les pròpies obres i potser també perquè és dissabte.

Hem estat una bona estona aturats però finalment conseguim arribar al càmping Topcamp Bogstad que és troba als afores de la ciutat.

Avuí no és el nostre dia de sort, ja que ens diuen a recepció que està tot ple i que no ens podem quedar. Els proposem si podem fer nit al parking que és molt gran (encara que sigui pagant) i entrar l’endemà, però ens han dit que no és possible. Val a dir que el personal de recepció no es caracteritzen per la seva amabilitat.

Emprenyats decidim marxar i deixar la visita d’Oslo per mès endavant o per una altra ocasió. Hem fet un grapat de kilòmetres que ens haguèssim pogut estalviar i em patit una «caravanada» d’espant per a no res.

Decidim anar direcció sud cap a Kristiansand però no d’una tirada si no que anirem fent escales pel camí. Aquesta part de la costa és la més turística del país i la triada preferentment pels noruegs com a lloc d’estiueig.

Finalment ens aturem a Larvik, bonica ciutat costanera, i pernoctarem al Gon càmping que està situat a la vora del mar.

Sortim d’Odda, direcció Eldfjord per l’E6. Poc abans d’arribar a Eldfjord travessem el tunel de Folgefonna. Aquest tunel passa per sota el Folgefonna (Parc Nacional i fiord) i gràcies a la seva construcció, un trajecte que abans era de 4 hores, ara es fa en tan sols 10 minuts. Aquest tunel també té la particularitat de que compta amb una rotonda il·luminada de color blau emulant el color del mar. Per anar a Eldfjord s’ha de prendre la rotonda a l’esquerra. Si seguim recte arribarem a Eitrheim.

Un cop arribem a Eldfjord tenim la gran sort de trobar lloc al rovell de l’ou de la ciutat. Anem a voltar per aquesta bonica localitat situada en una vall i a la vora del fiord del mateix nom.

Seguim uns 15 kilòmetres més enllà, direcció a la cascada de Voringsfossen que és espectacular. La construcció de diversos miradors, pasarel·les i 99 graons permeten poder admirar-la des de diferents perspectives i sentir la força de l’aigüa que cau des d’una alçada de 182m i on només podràs sentir la seva remor ensordidora.

La zona compta amb dos aparcaments, un avall i l’altre més aprop de la cascada. Nosaltres vàrem tenir sort i vam trobar lloc a l’aparcament de dalt que generalment està bastant ple.

Sortint de visitar la cascada anem cap a Kongsberg. A partir d’aquí ens ha caigut una forta tormenta.

La pluja ens ha acompanyat tot el viatge i ha durat fins ben entrada la nit.

Arribem a Nore, uns 150 km més enllà.

Parem al Fjordcamping situat a la vora del llac Norefjord un curiós llac, llarg i estret, famós per la seva pesca que és molt abundant i atrau a molts amants d’aquest esport.

Deixem el càmping de Seim al Roldal desprès d’haver passat una bona estona esperant a la recepció per pagar l’estada. Finalment, cansats d’esperar, hem preguntat al bar del càmping i ens han indicat que hem de trucar en una de les cases properes a recepció i la responsable ens atendrà. Així ho hem fet i finalment hem pogut pagar. Curiosament en aquest càmping no porten cap control de les entrades i sortides, compten amb la bona voluntat dels campistes.

Abans de seguir la nostra ruta ens aturem al poble per fer una visita a la seva bonica església de fusta.

Sortim de Roldal i volem anar en direcció a Odda però malauradament quan portem uns 50 km ens adonem que anem en direcció contrària i hem de donar mitja volta i tornar enrera fins a la sortida de Roldal. És a dir, el nostre error ens comportarà fer uns 100 km de més.

Abans d’arribar a Odda a ma esquerra hi ha una carretera que va a Trolltunga (la llèngua del Troll), la famosa roca que sobresurt horitzontalment de la muntanya. Nosaltres no hem anat ja que pujar fins a Trolltunga requereix d’una bona forma física. És una pujada difícil i nosaltres no ens veiem amb cor de fer-la.

Arribem a Odda i anem directes a l’àrea d’autocaravanes anomenada Camp Lothepus. Aquesta àrea disposa de serveis, buidatge d’aigües grises i negres, emplenat d’aigüa i electricitat. El preu no és econòmic (26,93 euros/dia). El pagament és fa mitjançant parquímetre. L’avantatge d’aquesta àrea és que es troba a la mateixa localitat.

Un cop instal·lats anem a donar una volta per la ciutat i fem algunes fotografies.

Anem direcció Vikedal bordejant el fiord de Sandeidfjorden. El paisatge és molt bonic però la carretera és estreta i amb moltes corves. No és una carretera excesivament transitada però cada cop que ve un vehicle de cara, cal aturar-se i arrambar-se el máxim possible a la dreta. Ja ens hem trobat en campings i àrees amb autocaravanes amb els retrovisors trencats. Cal anar molt en compte.

Seguim fins a Sauda on ens aturem i fem algunes fotos.

Continuem cap a Roldal. Si la carretera que hem deixat era estreta, aquesta encara ho és més. Sort que no trobem gaires vehicles. De fet és una carretera bastant solitària.

Ens acostem a la presa de Svartavatnet. La carretera va seguint el traçat de l’embassament i travessem la presa amb molta cura ja que en aquest punt la carretera es estretíssima.

El recorregut transcòrrer entre altes muntanyes i llacs. El paisatge és culpidor.

Abans d’arribar a Roldal i seguint el curs del riu Storelva, ens aturem a l’àrea de descans d’Allmannajuvet on hi ha un curiós bany de diseny, seguint l’estil industrial dels edificis de l’antiga mina de zinc. A l’altre banda de la carretera hi ha una drecera que ens porta fins on estava l’explotació minera del segle XIX. Actualment hi ha una cafeteria i un seguit de camins per recòrrer i coneixer l’entorn.

Seguim la nostra ruta i finalment arribem a Roldal. Anem cap el càmping Seim que es troba a la mateixa ciutat. A recepció no hi ha ningú.

Preguntem als campistes que ens indiquen que ens podem instal·lar on volguem i pagar l’endemà.

https://flic.kr/p/2pUNLfz

Avuí s’ha passat tota la nit plovent i ho segueix fent, per la qual cosa hem decidit que ens quedarem al càmping i aprofitarem per rentar roba i descansar.

Ahir vàrem fer uns 90 km amb molta pluja per carreteres estretes i sinuoses i no ens ve de gust tornar a passar per la mateixa experiència. Les previsions anuncíen pluges tot el dia, per tant, avuí relax i demà emprendrem el viatge.

També hem conegut una noia jove espanyola que treballa temporalment al càmping. Viatja sola en una càmper i va treballant allà on pot per pagar-se el viatge. Ha voltat per bona part d’Europa i ha viscut experiències molt interessants. Hem passat una bona estona xerrant i intercanviant informació.

Aquesta és una de les coses boniques que té el viatjar i conèixer gent nova que et poden aportar molt.

Sortim del càmping de Flam direcció Voss per la E16 ja que volem visitar el salt d’aigüa de Tvindefossen que esta a uns 50 km.

La cascada queda a ma dreta i disposa d’un parking prou gran ja que hi ha molts autocars amb turistes que la visiten. També compta amb diverses paradetes de records i roba. Em va cridar l’atenció que els preus estan en corones noruegues o en euros però l’equivalència que fan és molt «sui generis» per la qual cosa convé pagar en corones (tant si es paga amb diners com amb targeta) ja que si ho feu amb euros sortireu perdent.

Tan sols cal caminar 5 minuts per arribar al peu mateix del salt d’aigüa que és majestuós per la seva alçada (116 m) i per la seva forma graonada tan característica.

Hem fet un grapat de fotos i videos i continuem direcció a Bergen bordejant el fiord. La carretera és estreta i amb moltes corves i a més s’ha posat a ploure amb ganes per la qual cosa aquests 90 km s’ens han fet molt eterns.

Ens aturem al Bergen Camping Park però està molt ple i ens proposen una parcel·la molt inclinada i plena de fang. A més el càmping està a 14 km de la ciutat per la qual cosa decidim marxar.

Anem cap a Bergen. La ciutat està molt animada. Hi ha moltes paradetes de menjar i beure al carrer. Donem algunes voltes per veure si podem aparcar i, al menys, poder visitar la ciutat, però ha estat una quimera. Impossible trobar lloc.

Anem fins a Halhjem on prenem el ferry fins a Sandvikvag (43 euros). Seguim uns kilòmetres més al sud i parem a Sveio, al Langenuen Càmping on farem nit. Torna a ploure.

A pocs kilòmetres de Sogndal arribem a Mannheller per prendre el ferry que ens portarà fins a Fodnes. El trajecte és d’uns 15 minuts i és gratuït.

Abans d’arribar a Flam passem per un túnel de 25 km de llarg.

Anem directes al Flam Càmping og Vandrarheim ja que trobar lloc per l’AC a Flam és realment difícil. Ens assignen una parcel·la sense electricitat ja que pràcticament totes les places estan ocupades o reservades.

Un cop instal·lats ens anem directes a treure bitllets pel famós tren de Flam ja que hem llegit que s’ha de reservar amb antel·lació.

L’estació del tren es troba dins d’un complex turístic on hi ha bars, restaurants, cafeteries i botigues de records o de venda de bitllets pels creuers que fan el seu trajecte pels fiords de la zona (Autlandsfjord, Sognesfjord, Naeroyfjord o Geirangerfjord).

Hem estat de sort ja que ens ha atès una noia molt simpàtica que parlava espanyol i ens ha trobat bitllet per aquesta mateixa tarda a les 5:20h. Així que ens anem a dinar a l’autocaravana i desprès vindrem de nou cap a l’estació.

El recorregut del tren de Flam és reconegut com un dels més bonics del mon. El trajecte és d’uns 20 km i puja 867 m des del nivell del mar (Flam) fins a Myrdal. El preu per persona (anada i tornada) és de 63 euros. És cert que és car però és que el recorregut per la vall envoltada de muntanyes i salts d’aigüa, val molt la pena.

Aprop de Myrdal, el tren s’atura per a què tots els viatgers puguin baixar i admirar (i com no, fotografiar) la cascada de Kjosfossen que té una caiguda de 225 m i que és espectacular.

Tornem cap el càmping molt satisfets del viatge que acabem de fer. Totalment recomanable.

Fiord de Aurlandsfjord

Sortim de Lom per la Fv55 que segueix el curs del riu Bovra.

El primer lloc on parem és a la Columna de Saga. una columna de 34 m d’alt que conta la història de Noruega des de l’any 872 fins el 1814. És troba al mig d’un espai molt ben cuidat, amb un molí d’aigüa, un restaurant i un hotelet al fons i amb un gran parking on poder deixar l’autocaravana. Hem fet diverses fotografies i hem seguit direcció al Parc Nacional de Jotunheimen per la Sognefjell Road.

En aquest parc es troben les muntanyes més altes de Noruega. La pujada fins el punt més alt de la carretera que es troba a 1434 km és suau però la baixada té moltes corbes i molta pendent.

La següent parada ha estat a l’àrea de descans Oscarshaug, al costat mateix d’un bonic llac i on també hi ha un edifici amb uns banys disenyats per un important estudi d’arquitectura norueg, una botiga de records i un restaurant.

Al fons es poden contemplar les altes muntanyes amb els seus cims nevats i diversos glaciars. Entre tots els cims hi ha el Store Sçakagastolstind de 2405 m d’alçada.

Aprofitem per estirar les cames i donar-li la volta al llac i fer diverses fotos. El paisatge que ens envolta és molt bonic i invita a passejar tranquilament i gaudir d’aquest entorn.

Continuem la ruta seguint per la Fv55 i parem a Skjolden a fer algunes compres en un COOP.

Seguim fins a Sogndal i parem al Kjornes Camping on passarem la nit.

Sortim del càmping de Geiranger direcció Grotli i pugem per una altra carretera d’infart però amb unes vistes formidables del fiord de Geiranger. Aquest cop si que ens hem trobat amb molt trànsit d’autocaravanes i autocars.

Curiosament quan et creues amb un autocar en un revolt, ells prenen la corva arrambats a l’esquerra per tal que tu la prenguis pel cantó contrari ja que els és més fàcil maniobrar. En general, són bastant respetuosos amb els caravanistes. Suposo que són conscients que molts de nosaltres és el primer cop que fem aquesta ruta.

La primera parada la vàrem fer a la Cascada Videfossen. No ens ha estat massa fàcil poder parar ja que l’aparcament estava ple. Pensavem que ja hauriem de marxar sense poder visitar-la però finalment hem aprofitat que marxava una autocaravana. És 21 de juliol i el trànsit d’AC s’ha multiplicat i aixó dificulta el poder aturar-se en llocs com aquest.

Cal caminar uns 5 minuts fins arribar al mirador des d’on es pot contemplar aquest salt d’aigüa espectacular de 150 m d’alçada.

Seguim fins a Grotli ons ens aturem per contemplar el llac Breiddalsvatnet.

Si alguna cosa caracteritza aquesta ruta són els llacs i els salts d’aigüa.

Finalment arribem a Lom un bonic poble banyat per les aigües d’un fort torrent amb una esglèsia de fusta molt ben conservada (Lomskyrkja) visitada diàriament per centenars de turistes.

Al centre mateix de la localitat es troba el Lom Camping on passarem la nit. El càmping està molt bé, parcel·les grans i uns serveis formidables. El preu és car (48 euros/dia).

L’esglèsia

Avuí ens hem quedat al càmping de Geiranger. El matí l’hem dedicat a rentar roba i netejar una mica l’autocaravana però a la tarda hem anat a visitar el riu que passa pel costat mateix del càmping i que forma la bonica cascada de Tvindefossen quan baixa muntanya avall fins el fiord.

Reseguint la llera del riu hi ha una escala de metall amb 450 graons i diverses plataformes on poder aturar-se i admirar la bellesa de la cascada i del fiord. Aquesta escala està tan aprop de la cascada que sens els esquitxos de l’aigüa a la cara.

La pujada es culmina en un mirador des d’on contemplar un paisatge de postal.

Un cop adalt es pot triar per baixar per les mateixes escales per on s’ha pujat o fer-ho per la carretera que et durà fins el poble.

Marxem del Geirangerfjorden Feriesenter Camping en direcció al poble de Geiranger on es troba el Geiranger Camping.

Aquest segon càmping està situat a l’extrem del fiord. Davant mateix fondegen els creuers. És un càmping molt gran però està bastant ple. Si haguessim vingut a la tarda possiblement ja no hauríem trobat lloc.

Ens instal·lem i ens anem a voltar pel poble. Geiranger és molt turístic, aquí arriben molts creuers per la qual cosa hi ha moltes botigues de tota mena, restaurants i cafeteries.

Treiem 2 bitllets per fer l’excursió en vaixell pel fiord. La durada de l’excursió és de 90 minuts i el seu preu d’uns 50 euros per persona.

Com que és la 1 del migdia i el vaixell surt d’aquí a dues hores aprofitem per dinar en un dels restaurants que hi ha al poble.

A les 3 de la tarda prenem el vaixell. L’excursió és formidable, poder veure les impresionants i escarpades muntanyes de més de 1500 metres que envolten el fiord i les espectaculars cascades com les de les Set Germanes, el Pretendent o el Vel Nupcial és un espectacle.

També es pot gaudir d’unes vistes formidables de la carretera de l’Àguila des d’una perspectiva diferent a la que es veu des del mirador.

Altra alternativa per visitar el fiord és l’excursió en llanxa. Aquesta opció és més cara ja que la capacitat d’aquestes llanxes és d’unes 8 persones però te l’atractiu de que et porten sota mateix de les cascades.

Tot i que s’ha passat tota la nit plovent, aquest matí s’ha aixecat el dia amb un cel ras i un bon sol, així que, abans de deixar el càmping de Gudbrandsjuvet, anem a visitar el gorg que es troba a l’entrada del mateix càmping i que ahir, a causa de la forta pluja no vam poder veure.

Gràcies a la construcció de diverses pasarel·les i una enorme cristalera es pot veure aquest gorg anomenat Gudbransjuvet (el nom que porta el càmping) des de diferents angles. És impresionant la força del riu en aquest indret així com el soroll de l’aigüa que t’ensordeix. Es pot, fins i tot, arribar a la llera del riu i creuar-lo per admirar el turquesa de les seves aigües. Realment impressionant.

Desprès d’aquesta visita seguim la nostra ruta 14 km fins a la ciutat de Sylte, petita localitat que es troba a la vora del fiord Tafjord. Aquí ens aturem per passejar per una mena de passeig marítim i aprofitem que hi ha unes taules de pícnic al costat d’una cafeteria i un «fast food» per menjar-nos unes salsitxes.

Seguim fins a Linge i prenem el ferry que ens durà a Eidsdal. El trajecte és molt curt, tan sols 6 minuts i ens costa 16 euros (bastant car).

Un cop a Eidsdal ens trobem amb un llac d’origen glacial no gaire gran però realment bonic i des d’on parteixen diverses rutes de senderisme per visitar les ruïnes de les granges que van ser destruïdes per una allau els anys 70.

Uns 11 km més enllà parem de nou per veure d’aprop el llac Eidsvatnet, un altre llac preciós rodejat de muntanyes que es reflexen sobre les aigües clares com si fos un mirall.

La parada següent és al mirador que hi ha abans d’enfilar la carretera de l’Àguila, una carretera amb 11 revolts i una forta pendent que ens portarà fins a la vora del fiord de Geiranger. Des d’aquest mirador es pot gaudir d’una vista explèndida d’un dels fiords més bonics i visitats de Noruega i patrimoni de la humanitat per l’UNESCO.

A l’igual que amb la Trollstigen val la pena evitar les hores punta per la quantitat d’autocars que fan aquesta ruta. Nosaltres la vàrem baixar a les 4h de la tarda i ens vam creuar tan sols amb un parell. Vam estar de sort.

La carretera és impresionant per la seva sinuositat i per les vistes que ofereix del fiord i per les petites cascades d’aigüa que transpuen a travès de les roques.

Al final de la carretera hi ha un càmping a ma dreta, el Geirangerfjorden Feriesenter on vàrem pernoctar. Aquest càmping està en una zona molt bonica però fa força pendent i a més està lluny del poble per la qual cosa nomès estàrem una nit.

sylte

Sortim d’Andalnes en direcció a la carretera de Trollstigen (Escala del Trol), la Fv63, una de les carreteres més famoses i fotografiades de Noruega pels seus revols de paella i també per ser un gran reclam turístic.

Aquesta carretera està tancada a l’hivern a causa de la neu (d’octubre a maig). Per aquesta raó aquells que visiteu Noruega en aquesta època de l’any val més que us informeu abans d’anar-hi.

Nosaltres la vam fer de pujada ja que anavem de nord a sud i ens va tocar el cantó de muntanya. Si la feu en sentit contrari (de sud a nord), la fareu de baixada i per la banda del precipici.

A 10 km d’Andalnes es troba el càmping Trollstigen on tothom s’atura ja que hi ha unes figures gegants de trolls on cal fer-se la foto de rigor. També hi ha botiguetes de records. Aquest és el punt d’inici de l’Escala de Troll que és com també es coneix aquesta sinuosa carretera.

Una mica més enllà ens aturem de nou per admirar i fotografiar la bonica cascada Stigfossen que es troba a l’inici de la pujada a la Trollstigen. La major part dels vehicles que pugen o baixen per aquesta carretera són autocaravanes o autocars. Si es pot, és millor no fer-la en «hores punta» (mig matí o primera hora de la tarda) per tal d’evitar l’afluència d’autocars i creuar-se als revolts amb algun d’ells.

I enfilem aquesta carretera de vertígen amb els seus revols inconfusibles. A mesura que vas pujant vas veient el seu traçat serpentejant que et deixa sense alé.

Un cop adalt fem la darrera parada al mirador on també hi ha una cafeteria i una botiga de souvenirs. La vista és realment impresionant. Tot i haver patit un nus a l’estòmac durant el trajecte és una experiència que no es pot perdre.

Seguim cap la Vall de Valldal on l’aigüa és la protagonista ja que aquesta vall la transcorre el riu Valldola. Per aquesta raó en aquest indret es practiquen esports com el rafting o el piragüisme.

Altre curiositat que et trobaràs en aquesta vall són les paradetes de maduixes que venen els propis productors. Sovint els productors deixen les paradetes sense ningú que les vigili. El comprador deixa els diners en metàlic en una guardiola o bé pot pagar a travès d’una aplicació.

Ens aturem per dinar en un petit parking a Ovstestolbrua, al costat mateix del riu on hi ha també un parell de taules de picnic però que no podem utilitzar ja que es posa a ploure amb ganes.

Pocs kilòmetres més enllà hi ha un aparcament al costat de la carretera per admirar el gorg que forma el Valldola al seu pas entre les roques. Per poder gaudir d’aquest espectacle de la natura hi ha un seguit de pasarel·les. Quan nosaltres vàrem arribar seguia plovent fort per la qual cosa ens vam quedar al càmping Gudbrandsjuvet que està allà mateix i deixar la visita per l’endemà.

El càmping està en un petit turonet des d’on es pot gaudir d’unes vistes precioses. Estem nosaltres sols. Segueix plovent. Demà veurem com s’aixeca el dia.

Ens adrecem a Solsness travessant el Tussentunnelen, un túnel de 2840 metres, per pujar al ferry que ens durà fins a Afarnes. El trajecte és d’uns 10 minuts i el preu d’uns 18 euros.

Seguim poc més de 30 km fins Aldalsnes, bonica ciutat rodejada de muntanyes majestuoses i profundes valls banyades per rius d’un color verdós. És a dir un paisatge de postal.

En arribar, parem en un parking on hi ha altres AC i aprofitem per dinar.

Posteriorment ens adrecem al telefèric que ens portarà fins al mirador de Rampestreken. Les vistes des d’aquest mirador et deixen sense respiració per la seva bellessa i espectacularitat. Des d’aquest mirador on també és pot anar a peu ja que és una de les rutes més populars i un dels reclams d’Aldalsnes, és pot gaudir d’una visió de 360º del fiord Romsdalsforden i de la desembocadura del riu Rauma, així com de tota la vall i les muntanyes que la circumden.

El preu del telefèric és de 48,5 euros/persona (anada i tornada).

Al mirador també hi ha un bar/cafeteria amb una terrassa a l’exterior des d’on es pot prendre alguna cosa gaudint de les vistes.

Un cop adalt hi ha un seguit de passarel·les que et porten fins al punt més alt i ofereixen perspectives diferents del paisatge que s’exten als nostres peus.

Punt més alt del mirador

Davant de l’estació del telefèric es troba el Norsk Tindesenter, edifici amb una forma peculiar de piràmide tallada per dalt i amb la façana enrajolada en tons grisos i blancs simulant una muntanya nevada o així m’ho va semblar a mi. Dins d’aquest edifici hi ha una exposició sobre l’alpinisme norueg i un rocòdrom de 21 m d’alçada.

Finalment decidim passar la nit en un parking molt gran que hi ha molt aprop de l’estació del telefèric i on també hi ha d’altres autocaravanes. El preu per passar la nit és d’uns 13 euros. El lloc és molt tranquil però no té cap servei.

De bon matí prenem el ferry que ens porta fins a Kanestraum. La durada del trajecte és d’uns 20 minuts i és gratuït.

Arribem a Kristiansund que està a uns 50 km, ciutat insular rodejada de fiords. De fet Kristiansund s’assenta sobre tres illes.

Aquesta ciutat és un dels centres administratius de l’explotació de petroli i gas tot i que també ha estat coneguda per la seva producció de bacallà des de molt abans de la explotació del petroli.

Aparquem l’autocaravana al costat mateix del port i ens adrecem al moll des d’on surt un vaixell-bus que ens durà a 4 punts diferents de la ciutat i que és gratuït. El circuït complert és d’uns 20 minuts de durada.

Passejem una bona estona i també aprofitem per fer algunes compres.

Pugem de nou a l’AC i enfilem per la Fv64 fins a Karvag on parem a dinar.

Seguim la nostra ruta direcció a l’Atlantic Ocean Road. Aquesta ruta considerada una de les més boniques del mon va de Karvag a Averoy i està formada per diverses petites illes unides per ponts espectaculars.

La primera illa en la que ens aturem és diu Geitoya. Al costat del parking Haholmen hi ha una plataforma que sobresurt per sota del pont. Aquest mirador és un balcó sobre el mar i ens proporciona unes vistes increibles.

La segona illa (Eidusoya) compta amb una pasarel·la que li dona tota la volta a l’illa. Des d’aquí podràs gaudir d’una perspectiva impresionant del pont de Storseisundet, pont que, increiblement, es retorça sobre si mateix.

Travessem el pont de Storseisundet i a continuació el de Myrbaerholmbrua. En aquest darrer pont hi ha unes pasarel·les a banda i banda on s’acumula un munt de gent pescant amb canya ja que és un lloc mític per pescar, segons diuen, amb èxit garantit.

Seguim el nostre viatge fins a Bud tot i fent diverses parades per admirar el paisatge.

Ens adrecem al càmping Bud on sortosament ens ofereixen una parcel·la aprop de la recepció i els serveis, i dic sortosament ja que el càmping estava molt ple. Ja ho deia en una entrada anterior que des d’inicis del mes de Juliol no és fàcil trobar lloc ni en àrees ni en càmpings. És una barbaritat la quantitat d’autocaravanistes de tot arreu que han triat Noruega per les seves vacances.

Sortim de Malvik directes cap a Trondheim ja que volem trobar un lloc on aparcar l’autocaravana i poder visitar la ciutat i molt particularment la Catedral.

Ens adrecem en primer lloc a l’àrea d’autocaravanes que hi ha a la ciutat que, novament, està plena. Donem unes quantes voltes per veure si trobem algun lloc on poder aparcar però no tenim sort.

Finalment veiem una altra AC amb matrícula noruega que va molt decidida i pensem que potser si la seguim, trobarem un forat on deixar-la. Aquesta autocaravana ens porta fins l’entrada de la Catedral on. miracolosament, hi ha una bona plaça on poder aparcar (davant mateix de la Catedral) i allà que la deixem. Ha estat una bona idea seguir-la.

Visitem la Catedral d’estil gòtic que és molt bonica tant per dins com per fora.

Pasejem també pels voltants. Per visitar l’interior s’han de pagar uns 10 euros per persona.

La Catedral és un lloc de peregrinació similar a la Catedral de Santiago ja que en el seu interior hi ha la tomba del rei Olav, el rei viking que va cristianitzar el país.

Casualment a l’exterior hi ha una fira medieval amb jocs per a nens i les seves famílies i paradetes de menjar.

Trondheim és també coneguda com a Nidaros que és el nom que tenia antigament i la seva Catedral té el nom de «Catedral de Nidaros».

Nidaros va viure el seu apogeu el segle XVIII. Sorpren que bona part dels edificis del centre no són tan humils com els que ens podem trobar a la major part de les poblacions noruegues si no que molts d’ells tenen unes façanes molt treballades. El centre també compta amb àmplies avingudes, restaurants i botigues de tota mena al pur estil de qualsevol ciutat europea.

Aprop de la Catedral hi ha un pont de fusta anomenat Gamle Bybro sobre el riu Nidelva i des d’on es pot gaudir de les vistes més conegudes de Trondheim amb les seves cases de colors que antigament eren fàbriques i actualmet són habitatges.

Un cop feta la visita enfilem cap a Halsa i ens quedem al mateix moll on arriba el ferry que ens portarà a Kanestraum.

Al costat del moll hi ha un aparcament bastant gran i una zona d’esbarjo amb taules de picnic. Aquí passarem la nit.

Avui hem fet un tour pel comptat de Trondelag. Sortim d’Osen a mig matí dirigint-nos cap a Namsos, un petit municipi al costat d’una baia i amb boniques construccions de fusta i amb una curiositat ja que va patir 3 grans incendis al llarg de la seva història, l’últim durant la Segona Guerra Mundial.

Trobem un lloc on deixar l’AC aprop de la zona portuària i anem a visitar la ciutat.

Avuí ens ve de gust anar de restaurant i triem l’Uncle Oskar especialitzat en gastronomia noruega. Molt bonic per dintre i ostentòsament decorat. Aíxó sí, estàvem nosaltres sols. Dinem un plat típic del país, «el bacalao», guisat de patates i bacallà esqueixat, i una amanida de camarons. Estava tot molt bó.

Continuem la nostra visita al poble i entrem en una botiga especialitzada en begudes alcohòliques que és l’únic lloc on es poden trobar cerveses de més de 4º i vins de tot tipus i de tot arreu. I també, evidentment, begudes espirituoses. Ens sorprèn que teníen un bon assortiment de vins i caves catalans i naturalment vins espanyols com «Riojas» i vins de la «Ribera del Duero», entre d’altres.

Un cop feta la visita, tornem cap a l’autocaravana i seguim la ruta fins a Malvik, un itinerari amb unes vistes precioses.

A Malvik ens aturem i anem al Storsand Gard Camping, un càmping molt bonic situat en un lloc privilegiat. Farem nit aquí i demà anirem cap a Trondheim. Esperem tenir més sort aquest cop i trobar lloc on aparcar l’AC.

Tot just a la sortida del càmping es troba el moll d’on salpen els ferries que fan el trajecte de Flakk a Rorvik i que són gratuïts. Així que prenem la decisió de pujar en aquest ferry i explorar aquesta zona de la costa de la que no tenim cap referència ni hem fet cap consulta al respecte. És a dir, anem una mica a l’aventura a veure que ens trobem. El trajecte del ferry és d’uns 20 minuts.

En baixar del vaixell enfilem cap a Rissa on fem una petita aturada per visitar la localitat.

Rissa té l’encant dels petits poblets de Noruega amb les cases de fusta vermelles a la vora de la costa i amb el contrast d’un paisatge verd que fa resaltar encara més el roig de les cases.

Seguim fins a Alfjord. Trobem un bon lloc per aparcar l’autocaravana. Aprofitem per dinar i desprès ens anem a voltar per la ciutat que té una esglèsia de fusta blanca molt bonica.

Un cop feta la visita continuem direcció Roan però abans d’arribar hem patit un petit entrebanc. La carretera és sumament estreta i amb prou feina passen 2 vehicles grans. Nosaltres ens hem trobat un camió amb matrícula danesa que venia de cara i ens hem aturat i arrambat el màxim posible al guarda-rail ja que anavem pel cantó del precipici. El camió també s’ha aturat al costat nostre i aleshores nosaltres hem anat movent-nos molt a poc a poc fins superar el camió. Però malauradament el camió ha arrencat abans d’hora i s’ha sentit un soroll de llauna com si ens haguès ratllat l’autocaravana de punta a punta.

Hem baixar del vehicle pensant que aquí havia finalitzat el nostre viatge. Per sort, però, tan sols havia estat un dels intermitents del darrera del propi camió.

Hem hagut de fer parte amistós per la qual cosa s’ha format una bona cua a banda i banda de la carretera però finalment ha estat tan sols un ensurt.

Amb les cames encara tremoloses seguim la nostra ruta tot i que no teníem massa ganes de voltar més. Finalment ens hem aturat a Osen al «Osen Fjordcamping». Aquí passarem la nit i ens recuperarem de l’ensurt de la tarda.