-
Dia 12 – Sortida de Logronyo a Xixó (viatge de tornada) (415 km)
Avuí ja enfilem el viatge de tornada a casa. La idea és visitar Reinosa i pernoctar en una àrea d’AC que hi ha aprop (concretament al terme del poble de Corconte) ja que hem fet la cerca per internet i fan referència a una àrea ben valorada i que, a més, davant mateix, hi ha un restaurant del que és parla molt bé (Casa Conchita).
Com que s’ha fet una mica tard pensem parar primer a l’àrea i demà visitar el poble tranquil·lament. Però l’ensurt ha estat majúscul quan hem arribar a l’àrea ja que està molt descuidada i no hi ha ningú. El restaurant, malauradament, està tancat per vacances i el lloc l’hem vist molt desangelat. No l’hem trobat massa segur i hem seguit el nostre camí. Deixarem Reinosa per una propera ocasió.
Seguim, doncs, fins a Logronyo (estem a mig camí) i parem a l’area d’AC de la ciutat. Aquí dormirem i demà seguim fins a casa.
-
Dia 11 – Sortida de Logronyo a Xixó – Anem de Xixó a Oviedo (31 km)
Avui anem cap a Oviedo i concretament a l’àrea d’AC de la ciutat anomenada La Corredoria que es troba al carrer Daniel Moyano,8. La parada del bus que et porta al centre de la ciutat està a uns 150 metres. L’àrea compta amb 16 places. Pots omplir aigüa i buidar grises i negres i és gratuïta.
Deixem l’AC a l’àrea i prenem el bus fins el centre.
Oviedo és una bonica i monumental ciutat per la qual cosa val la pena gaudir-la passejant tranquilamen pels seus carrers i places.
En primer lloc visitem la Catedral. Passejem pels voltants i ens aturem al mercat del Fontán que està molt concorregut. Aprofitem també per dinar en un dels restaurants de la zona.
Seguidament fem la ruta de les esculptures i finalizem el nostre recorregut al Parc de Sant Francesc on es troba la famosa esculptura de Mafalda.
Aprofitem per comprar unes castanyes torrades en una de les paradetes que hi ha a l’entrada del mateix parc.
Tornem en direcció a la Catedral on hi ha la pastisseria Astúries famosa per les seves elaboracions i comprem alguns dolços típics de la regió.
Ens asseiem en una terrassa a prendre un refresc i gaudir del bons temps que fa i de l’ambient del que gaudeix la ciutat.
Tornem cap a l’autocaravana. Soparem d’hora ja que demà iniciarem el viatge de tornada cap a casa, sense presa, gaudint de la ruta i aturant-nos si el paisatge s’ho mereix.
Catedral
Esculptura de Woody Allen
Esculptura de Mafalda
-
Dia 10 – Sortida de Logronyo a Xixó – Visita a Sotres – 121 km
Avuí anem a Sotres, un poblet de muntanya molt bonic, que es troba als Pics d’Europa. Sotres és el poble més alt d’Astúries. Es troba a 1050 metres d’altitud.
La carretera que porta fins a Sotres és una carretera estreta, amb molta pujada i molt sinuosa. Hi ha que anar molt en compte ja que amb prou feina hi caben 2 vehicles. Travessem alguns túnels artesans, treballats a la mateixa roca. Les vistes són imponents.
Abans d’arribar a Sotres passem aprop del poble de Poncebos on es troba l’estació del funicular que porta al poble de Bulnes i que ens han recomanat molt que visitem ja que es troba a la faldilla del Naranjo de Bulnes, però nosaltres hem decidit deixar-ho per una altra ocasió.
Un cop arribem a Sotres hi ha un aparcament prou gran. Allà trobem un parell més d’autocaravanes.
El poble és petit però molt bonic, amb les seves casetes de pedra i un paisatge impressionant. Aprofitem la visita per dinar en un dels restaurants del poble on es serveix cuina típica de la regió, molt cassolana i molt ben cuinada.
Un dels signes identitaris d’aquest poble són la gran quantitat de vaques que et trobes pastan als prats del voltant.
I desprès d’haver gaudit d’un bon àpat, seguim la nostra visita al poble i aprofitem per fer algunes fotografies.
A mitja tarda tornem cap a Xixó ja que demà volem visitar Oviedo.
-
Dia 9 (Sortida de Logronyo a Xixón) Anem a Ribadesella – 67,5 km
Sortim del càmping de Xixón direcció Ribadesella on passarem el dia.
L’àrea per AC de Ribadesella no és gran cosa i tan sols compta amb 5 places però davant mateix hi ha un parking on acostuma a haver places lliures. L’avantatge d’aquesta àrea és que està molt aprop de la ciutat.
Ribadesella és una bonica localitat que és troba, com el seu nom indica, a la desembocadura del riu Sella.
Nosaltres, en primer lloc, visitem el casc antic del poble, que es troba a la riba esquerra del riu.
Seguidament passejem pel bonic Passeig del Moll fins arribar tot just a la desembocadura del Sella on podem gaudir de les vistes i de la força de les ones que trenquen a l’escullera.
I, no és pot marxar de Ribadesella sense visitar les seves coves prehistòriques que són de les més importants del mon.
Completem la visita gaudint de la seva gastronomia.
Sortim de Ribadesella en direcció als «Bufones de Pria» que estan a uns 10 km de distància i que es troben entre el «concejo» de Llanes i Ribadesella.
Arribem al poblet de Llanes de Pria i aturem l’AC en un parking que hi ha als afores del poble on cal deixar el vehicle ja que als «bufones» només es pot anar a peu. Seguim el camí i a poc més d’un kilòmetre arribem a la vora de la costa on podem admirar aquest espectacle de la natura.
Els «bufones» són com uns géisers formats per l’erosió a les roques calcàries provocades pel mar i les pluges. Són esquerdes i ximeneies per on s’expulsa l’aire comprimit a les galeries de les roques i que surt amb força cap a l’exterior formant uns surtidors d’aïgua que arriben a alçades considerables.
L’aïgua sortint amb gran força així con el soroll atronador que provoquen fan d’aquest fenòmen un espectacle increïble.
Ens quedem una bona estona ensisats per aquesta meravella de la natura.
Com que ja està caient la tarda, tornem al càmping de Xixón on passarem la nit amb la impressió d’haver aprofitat molt bé el dia.
Ribadesella

Bufones de Pria (imatges estretes d’internet)

-
Dia 8 (Sortida de Logronyo a Xixón) – Visitem Xixón
Avuí hem dedicat el dia a visitat la ciutat de Xixón. A la ciutat hi ha una àrea d’autocaravanes anomenada Àrea de El Arbeyal, que és troba a l’avinguda Eduardo Castro (c/p 33212). Aquesta àrea compta amb 18 places i està a tocar del port de El Musel molt aprop d’una benzinera.
Nosaltres però no hi hem anat ja que estem instal·lats al càmping i ens hem acostat a la ciutat amb transport públic.
Hem començat la nostra visita pasejant per la platja de San Lorenzo que està al centre de la ciutat, fins arribar a l’Esglèsia de San Pedro.
Pugem desprès pel «Cerro de Santa Catalina» i veiem «el Elogio del Horizonte» on hi ha la famosa escultura de Chillida, símbol de la ciutat.

Desprès seguim cap el centre de Xixón gaudint dels seus carrerons i de l’ambient de la ciutat.
Aprofitem per gaudir de la seva gastronomia en una de les seves sidreries més conegudes.
Desprès d’un bon àpat passejem una estona més i arribem a les «letronas». Finalment tornem cap el càmping.

-
Dia 7: (Sortida de Logronyo a Xixón) Sortim de Bilbao cap a Xixón (264 km)
Sortim a mig matí direcció a Xixón. És un viatge molt agradable ja que el trajecte és molt bonic. Els paisatges són preciosos.
Parem en un restaurant de carretera on veiem molts camions aparcats i on de ben segur es menjarà bé i a bon preu. I així és, l’hem encertat.
Seguim la nostra ruta i ens aturem al càmping Deva on ens estarem un parell de dies.
El càmping compta amb un restaurant que acostuma a estar bastant ple tot i no haver massa campistes ja que molta gent és de fora ja que sembla que es conegut per oferir una cuïma tradicional de qüalitat.
Ens instal·lem en una parcel·la gran propera als serveis. La resta del dia la passarem al càmping i demà anirem a visitar la ciutat que està a uns 2 ó 3 km.
-
Dia 6: (Sortida de Logronyo a Xixón) Visitem el Guggenheim
Avuí hem aprofitat el matí per visitar el Museu Guggenheim que ens ha semblat molt interessant. No hi havíem estat mai i ens ha agradat força. Les obres exposades molt vanguardistes. Moltíssima gent. Molta cua per entrar en algunes de les sales.
En acabar la visita hem fet un mossegada al restaurant que hi ha a la sortida i desprès hem aprofitat per donar un vol per la ciutat.
No hem tornat gaire tard a l’àrea ja que demà ens aixecarem una mica d’hora per seguir la nostra ruta.
-
Dia 5: (Sortida de Logronyo a Xixón) Anem cap a Bilbao – 136 km
Sortim de Logronyo en direcció a Bilbao on pensem passar un parell de dies. Anirem a l’àrea d’autocaravanes de Kobetamendi que hi ha aprop de la ciutat. Ja hem fet la reserva prèviament per assegurar-nos que trobarem lloc. La pernocta és de 48h màxim. Si vols estar-hi més dies, cal sortir i tornar a reservar i, si hi ha lloc, podràs tornar a entrar.
És una àrea molt concorreguda ja que està molt cuidada i vigilada. Consta de 80 places, totes elles asfaltades. Els lavabos estan molt nets. Hi ha servei de buidatge d’igües grises i negres i electricitat. El preu és de 17 euros/dia. Molt aprop de l’àrea hi ha una parada de bus que et porta fins a la ciutat.
Està situada al mirador natural de Kobetamendi i les vistes de Bilbao, des de l’àrea, són espectaculars.
Hem arribat a mig matí, ens hem instal·lat i a la tarda hem anat a voltar pel centre de la ciutat i passejar aprop de la ria.
Àrea de Kobetamendi
Vista de la ciutat des de l’àrea
-
Dia 4: (Sortida de Logronyo a Xixón) Visitem Logronyo
Avuí l’hem dedicat a visitar la ciutat.
Al matí hem anat a passejar per la riva del riu Ebre. De fet el càmping La Playa es troba al costat mateix del riu i es pot aprofitar per caminar seguint el curs de l’Ebre i gaudir de l’entorn.
Càmping la Playa
Riu Ebre
A la tarda hem voltat pel centre de Logronyo i realment ens ha agradat molt.
Logronyo és una ciutat petita però amb molt d’encant i molt acollidora. A més hi havia molt d’ambient sobretot al carrer Laurel que és on es concentren bona part dels restaurants i bars de la zona i on es pot trobar una varietat immensa de tapes de tota mena, algunes d’elles molt elaborades i un ventall molt àmpli de vins de la regió.
-
Dia 3 – (Sortida de Logronyo a Xixón) Visitem Laguardia (18 km).
Encara que Laguardia pertany a Euskadi i forma part de la Rioja Alabesa, està a tan sols 18 kilòmetres de Logronyo.
Laguardia és un bonic poblet medieval rodejat de terres de vinyes. Els seus carrers estrets i els seus edificis antics com La Casa de la Primicia del segle XIV (el més antic de la localitat), l’esglèsia fortificada de Sant Joan Bautista i la de Santa Maria de los Reyes, o la porta d’accès a la ciutat, són els atractius d’aquesta bonica localitat.
Altre atractiu de Laguardia són les seves bodegues que es poden visitar i la seva gastronomia.
En estades de més d’un dia també es pot visitar l’estany celtibèric o les coves «Casa Garcetas».
Nosaltres vàrem fer la visita d’un dia ja que a Laguardia no hi ha àrea d’autocaravanes. La més propera està a Eltziego que és troba a 6,5 km de Laguardia.
Tornem a Logronyo i fem nit a l’àrea d’autocaravanes de la ciutat.
Laguardia rodejada de vinyes
-
Dia 2: (Sortida de Logronyo a Xixón) Visita a les bodegues Franco espanyoles (Logronyo)
Avuí hem aprofitat per visitar les bodegues franco-espanyoles que es troben a la mateixa ciutat i que no estan gaire lluny del càmping.
El preu de la visita que també inclou un tast de diferents vins és de 16 euros per persona. També hem aprofitat per comprar unes ampolles de vi.
Un cop feta la visita hem tornat al centre que avuí al ser cap de setmana, estava animadíssim.
-
Dia 1: Sortida de Logronyo a Xixón
Sortim de casa en direcció a Logronyo, la primera etapa del nostre itinerari, que tot i que el tenim prèviament establert, no descartem poder-lo modificar en funció del temps que ens faci i dels llocs d’interès que ens anem trobant. Aquesta és una de les grans avantatges de viatjar en autocaravana.
Parem a l’àrea de Pina d’Ebre a dinar i seguim el nostre camí cap a la capital de la Rioja.
A Logronyo hi ha dues possibilitats de pernocta, totes dues no gaire lluny del centre de la ciutat. Una d’elles és l’àrea d’AC que es troba al costat d’un complex esportiu i l’altra és el càmping La Playa situat a l’avinguda del mateix nom, al costat mateix del riu Ebre i davant d’un bonic i extens parc on els logronyesos venen a fer esport o a passejar. Nosaltres vàrem triar aquesta segona opció.
La Playa és un càmping no gaire gran amb molta ombra (tot i que a l’octubre no ens calia). Els serveis molt nets i el personal molt amable. Aquí ens estarem un parell de dies.
Un cop instal·lats ens acostem al centre de la ciutat. Voltem una mica i abans de tornar ens acostem al famós carrer Laurel a prendre unes tapes. És difícil decidir-se per una de les moltes tasques que t’atrauen amb les seves especialitats a qual més apetitosa.
Càmping La Playa
Riu Ebre al seu pas per Logronyo (molt aprop del càmping)
Un passeig al costat del riu
La ciutat
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 78 – De Maçon (França) a Bellaterra (Catalunya) – 713 km
Sortim del càmping de Maçon a 2/4 d’11 del matí amb l’intenció de pernoctar a Mèze o Sete i aprofitar per sopar un bon plat d’ostres, però malauradament no trobem lloc ni a càmpings ni àrees d’autocaravanes i hem de desistir de la nostra idea de passar aquí la darrera nit del nostre viatge de 2 mesos i mig a Cap Nord.
Volíem celebrar amb una bona cloenda aquest viatge que havíem estat planificant durant tot un any però no ens ha estat posible.
Estar clar que són unes dates on és difícil trobar lloc si no tens una reserva prèvia ja que estem a 18 d’agost i són dates on els càmpings de platja acostumen a estar plens.
Donades les circumstàncies seguim cap a casa on arribem a les 11h de la nit.
I aquí finalitza el viatge més llarg en kilòmetres i temps que hem fet amb la nostra autocaravana. Ara toca gaudir dels records i organitzar la gran quantitat de fotografies i videos que hem fet.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 77 – De Lorsch (Alemània) a Maçon (França) – 462 km
Arranquem d’hora de l’àrea on hem dormit i com que el temps no acompanya (no plou tant com ahir però continua fent mal temps), decidim que no pararem a Friburg i seguirem camí a França.
Parem al càmping Maçon, al costat de la ciutat francesa del mateix nom. Aquí només passarem una nit i seguirem fins a casa.
Avuí fa una calor horrorosa, normal per les dates que estem, 17 d’agost. És el primer dia des de que vàrem sortir de casa, fa 2 mesos i mig (el 2 de juny) que hem passat autèntica calor.
Demà haurà conclòs el nostre viatge d’anada i tornada a Cap Nord. El viatge ha estat una experiència fabulosa però hem de reconéixer que ja teníem ganes de tornar. És el primer cop que hem estat tant de temps fora de casa.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 76 – De Bremen a Lorsch – 471 km
Sortim del Hanse Càmping de Bremen i ens dirigim cap el sud. La idea és pernoctar a Friburg.
Ens aturem a Rosdorf a dinar en una àrea de l’autopista A7.
Seguim la nostra ruta però el temps comença a embolicar-se i ens acostem cada cop més a uns núvols amenaçadors així que busquem un càmping on parar i passar la nit als voltants de Gottingen però quan estem allà ens tira enrera el seu aspecte tronat i vell i la seva ubicació en una zona una mica sospitosa, per la qual cosa, girem cua i seguim el nostre camí.
Comença a ploure amb tanta força que l’autopista no pot engolir l’aigüa i es converteix en un riu. Per acabar-ho d’adobar comença a caure pedra i ens hem d’arrambar al voral, sota un pont i esperar que afluixi una mica.
Aprofitant que no plou amb tanta força i que ha parat la calamarçada seguim fins la pròxima àrea que es troba al terme municipal de Lorsch. Aparquem aprop del restaurant/cafeteria i aquí passarem la nit. La tempesta ha afluixat una mica però encara plou amb ganes. A tot aixó ja són les 9 de la nit. Esperem que demà millori el temps. No hem arribat a Friburg ni de bon troç. Encara queden més de 200 km.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 75 – Visitem Bremen.
Avuí ens acostem a Bremen per visitar la ciutat ja que fa uns anys que hi vam ser-hi al càmping Hanse que es troba aprop de la ciutat però no vam arribar a visitar-la.
Aquest cop no hem volgut passar de llarg sense visitar-la i realment val la pena.
La Marktplatz és el cor de la ciutat i està rodejada dels monuments més emblemàtics, com la Catedral de Sant Pere i l’Ajuntament, al centre l’estàtua de pedra de Roland i en un racó l’estàtua commemorativa dels Músics de Bremen, famós conte dels Germans Grimm.
Fem diverses fotos a la plaça i els edificis que l’envolten i baixem per l’estret carrer Bottcherstrasse rodejat d’edificis de maons vermells. És un carrer curtet (d’uns 100 mt) però que compta amb diversos punts d’interès, com els museus Ludwig Roselius i el Paula Modersohn-Beckere, la font dels Set Germans Mandrosos i la bonica Glockenspiel House, curiós edifici amb 30 campanes de porcellana que sonen cada hora, entre les 12 i les 18h i deu panells de fusta representant mariners famosos i diversos fets històrics.
Aprofitem per dinar en un restaurant de cuina típica de la regió que es troba al costat mateix de l’estàtua dels Músics de Bremen. Una dada curiosa d’aquest restaurant són els 2 cambrers robots que van portant els plats d’un cantó a l’altre.
Desprès de dinar seguim voltant pels carrers de la ciutat i, a mitja tarda, seiem encuriosits a la terrassa del Bar Celona (aquest, curiosament és el nom del bar) i es troba molt aprop del riu Weser.
Al costat mateix hi ha una parada de taxis i com ja estem una mica cansats agafem un per tornar al càmping que ens costa 17 euros.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 74 – De Billund (Dinamarca) a Bremen (Alemanya) 439 km
Hem sortit del càmping de Legoland en direcció a Bremen però abans volem parar a Ribe i voltar una mica pel poble. Vam ser-hi fa uns anys en el nostre primer viatge a Dinamarca i ens va agradar molt i hem pensat que aprofitarem per dinar allà.
A l’entrada de Ribe hi ha un gran parking per ACs de pagament on deixar l’autocaravana.
Voltem una mica pel centre i en acabar de dinar continuem el nostre viatge cap a Bremen.
Com de costum als voltants d’Hamburg ens hem trobat amb un trànsit molt dens que ens ha enderrerit bastant.
Cap a les 8 de la tarda hem arribat al Hanse Camping de Bremen on passarem un parell de dies.
Aquest càmping té una zona específica per ACs a l’entrada amb preus més econòmics, amb possiblitat d’endollar-se a l’electricitat i amb dret a utilitzar tots els serveis.
Demà anirem a visitar la ciutat.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 73 Visita a Legoland -Dinamarca
Avuí hem passat tot el dia al parc temàtic de Legoland.
És evident que aquest parc està adreçat a les famílies amb infants que aquí s’ho passen de meravella. Nosaltres també ens hem sentit una mica nens (tot i la nostra edat) i hem gaudit d’un dia d’esbarjo i diversió, aprofitant el bon temps que ens ha fet.
Només entrar al recinte hi ha unes botigues de records i dels jocs de construcció que donen nom aquest parc temàtic.
Una mica més endavant ens trobem amb una zona de maquetes enormes i molt ben fetes amb peces mòbils que representen diverses ciutats i llocs emblemàtics del païs. En aquest punt es concentre un munt de gent encuriosida per la fidelitat amb que estan realitzades aquestes construccions.
La zona de restaurants també està molt concorreguda i hi ha de diferents estils de cuina per contentar a tothom. Els preus són prou raonables tenint en compte el lloc i el nivell econòmic del país.
El preu de l’entrada dels adults és d’uns 40 euros.
Cap a les 7 de la tarda tornem cap el càmping cansats però contents.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 72 – De Nibe (Dinamarca) a Billund (Dinamarca) – 202 km
Sortim del càmping de Nibe en direcció al Hjerl Hede Open Air Museum que està a uns 100 km de distància.
Aquest museu a l’aire lliure ens mostra l’evolució de les vivendes i de la vida rural a Dinamarca al llarg de la seva història.
S’exten en una àmplia zona que els visitants van recorrent seguint un recorregut establert la durada del qual és d’unes 2 hores.
Aquest museu és molt visitat per famílies daneses que volen donar a conèixer als més petits una part important de la història del seu país. L’itinerari, a banda de ser molt interessant, és divertit per la quitxalla a la que generalment els museus convencionals, els aburreix.
Desprès de la visita dinem a l’AC i seguim la nostra ruta direcció Billund que està a uns 100 km més i on es troba Legoland.
Arribem al Legoland Holiday Village cap a 2/4 de 5 de la tarda. Aquest complex el conformen un càmping amb parcel·les i multitud de bungalows de tota mena (cabanes en forma de barril de fusta o de caseta de conte de fades) molt atractius pels infants, així com apartaments i diversos hotels.
Totes les instal·lacions del càmping estan pensades per als nens i les seves famílies.
Al mateix temps d’inscriurens al càmping aprofitem per treure les entrades al Legoland per l’endemà.
Les parcel·les són molt àmplies i amb gespa i separades per bardisses.
Avuí ens quedem a l’autocaravana perquè està plovent amb ganes. Esperem que demà ens faci més bon temps.
Evolució de la vivenda rural a Dinamarca
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 71 – Dia de descans a Nibe (Dinamarca).
Avuí ens quedarem al càmping de Nibe i aprofitarem per rentar roba i com que fa un dia explèndid passejarem pels camins i dreceres que vorejen el fiord i que passen a tocar del càmping.
Un d’aquests camins arriba fins el poble que està a uns 20 minuts caminant.
Camí que arriba fins a Nibe
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 70 -D’ Hirtshals a Nibe – 195 km
S’ha aixecat el dia amb molt de vent. Tota la nit n’ha fet. Hem esperat una mica per veure si afluixava però en veure que es mantenia hem decidit emprendre la ruta.
Surtosament a pocs kilòmetres del càmping el vent ha afluixat moltíssim i pràcticament no en fa.
Anem direcció a Skagen, concretament al Cap de Grenen que és el punt més septentrional de l’illa danesa de Vendsyssel-Thy, Aquesta illa està situada al nord de la península de Jutlàndia. Aquest és el punt geogràfic on es pot admirar un dels fenòmens més curiosos del nostre planeta. Aquí s’uneixen les aigües del mar Bàltic i del Mar del Nord i s’ha creat un allargat banc de sorra que és l’atracció de molts turistes que venen fins aquí per admirar aquest fenòmen. Es pot observar clarament on s’uneixen les aigües d’ambdós mars, ja que es dibuixa una línia perpendicular a la costa. A un costat i l’altre de la línia el color de les aigües canvia, passant d’un tó més clar a un altre més fosc.
Quan hem arribat el pàrking estava totalment ple, per la qual cosa hem tornat fins al poble i hem aprofitat per fer unes compres a un REMA 1000. Quan hem tornat i havia places de sobres i hem aprofitat per dinar i visitar aquest curiós indret.
Costa una mica arribar fins al Cap de Grenen ja que s’ha de caminar per les dunes de sorra, la qual cosa fa la marxa una mica dificultosa. Però finalment hem pogut arribar i admirar aquest espectacle de la natura.
Cap de Grenen Seguim la nostra ruta direcció Aalborg. Ens hem acostat fins l’entrada d’un càmping però no hi havia ningú i tampoc ens ha agradat el seu aspecte.
Seguim doncs direcció Thisted i finalment hem parat a un càmping als afores de Nibe.
Aquí passarem un parell de dies ja que està força bé i l’entorn és molt bonic. Es troba al costat mateix del fiord del mateix nom i hi ha diverses dreceres per fer llargs passejos.
El matrimoni que regenta el càmping és molt amable. El càmping també compta amb un petit supermercat.
La ciutat de Nibe es troba a uns 20 minuts caminant.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 69 – De Kristiansand (Noruega) a Hirtshals (Dinamarca) 134 km
Sortim del Camping Feriesenter a Kristiansand cap el port d’on surt el ferry que ens portarà a Hirtshals.
Tot i que és molt d’hora, esperem una mica i ens posem a la cua.
Per sort sembla que el temps ha millorat una mica i no fa el vent fort que feia ahir.
Hi ha una cua immensa de vehicles, la major part, autocaravanes. Embarquem a 2/4 de 5 de la tarda.
La travessa ha estat tranquila tot i que el mar està bastant mogut. Comprem alguna cosa aprofitant el «taxfree».
Arribem a Hirtshals a les 8 del vespre. Anem directes al càmping que hi ha a la mateixa ciutat (Campingplads Knud Erik Volder). És un càmping enorme que reb bàsicament els turistes que van o venen de Noruega i els seus horaris estan sincronitzats amb els horaris del ferry. Pràcticament tots són autocaravanes o càmpers.
Malauradament fa un vent fortíssim que se t’emporta quan intentes caminar. A veure demà com s’aixeca el dia.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 68 – De Flekkefjord (Agder) a Kristiansand (Agder) – 108 km
Sortim de Flekkefjord en direcció a la terminal del ferry que ens ha de portar fins a Hirtshals (Dinamarca) però un cop allà ens diuen que cal fer la reserva el dia abans per la qual cosa ens adrecem al Camping Kristiansand Feriesenter que es troba a la mateixa ciutat.
Un cop instal·lats el primer que fem es la reserva del ferry per demà mateix a 2/4 de 4 de la tarda.
Plou i fa molt de vent. Esperem que el temps millori quan agafem el ferry ja que el trajecte te una durada de d’unes 4h i podem agafar un bon «tortell».
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 67 -De Stavanger (Rogaland) a Flekkefjord (Agder) 212 km
Sortim de Stavanger direcció al Preikestolen ja que, tot i que no pujarem al púlpit, volem visitar el complex que compta amb un restaurant, una botiga de regals, dos grans parkings, una oficina de correus, àrea de descans i banys. Prop del parking on es troba la parada del bus també hi ha una sèrie de cabanes de fusta al costat d’un llac.
Per arribar-hi hem recorregut el Tunel submarí de Ryfast d’uns 20 km de longitud.
Seguidament anem al far de Fjoloy situat en una zona de costa molt salvatge i on hi ha un bunker alemany, construït durant la Segona Guerra Mundial. Malauradament ens ha fet un vent molt fort que dificultava caminar amb normalitat, però malgrat el vent hem pogut visitar-la i fer algunes fotos.
De tornada hem parat a Mosteroy on hem parat per dinar.
Seguim la nostra ruta direcció Kristiansand i ens aturem a dormir a Flekkefjord al parking d’un supermercat REMA 1000.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 66 – Excursió en vaixell pel Lysefjord (Fiord de la llum) i visita al Museu del Petroli
Avuí hem tornat a Stavanger amb dos proposits: un d’ells és fer una excursió en vaixell pel fiord de la llum (Lysefjord) i l’altra és visitar el Museu del Petroli.
Ens adrecem al port i veiem que hi ha formada una bona filera per pujar al vaixell. Treiem 2 bitllets d’anada i tornada i ens incorporem a la cua. El preu de cada bitllet és d’uns 65 euros. Al cap de poca estona pugem i agafem lloc. Salpem a les 12 del migdia.
El vaixell té uns grans finestrals per poder gaudir del paisatge en el supòsit de que faci massa fred per estar a coberta. També compta amb un bar que disposa de begudes i petita restauració (entrepans, amanidas i snacks). Les begudes alcohóliques es serveixen a partir de les 13h ja que està prohibit per llei servir-les abans.
Salpem al cap de poca estona. El passeig per aquest fiord és realment bonic.
El paisatge a banda i banda del fiord va canviant a mesura que el vaixell avança. Incialment és un paisatge planer o amb petites muntanyes de cims arrodonits i amb boniques casetes de fusta diseminades al mig d’un entorn d’un verd intens i més endavant és converteix en un paisatge agrest amb altíssims penyasegats de roca gris fosc.
El vaixell s’acosta a la riba esquerra on hi ha una petita cala rodejada d’altes roques. Sense saber d’on surten i en veure el vaixell, comencen a acostar-se a la vora del mar un grapat de cabres que saben que la tripulació del vaixell deixarà un sac amb menjar.
Més endavant tornem a aturar-nos davant d’una cascada i la podem gaudir de ben aprop.
Una mica més enllà ens aturem de nou i podem contemplar el Púlpit (Preikestolen) des d’abaix. Està tan alt que es veu minúscul. Tot i aixó serà el més aprop que estaré jo del Preikestolen ja que els meus genolls no aguantarien el trajecte costerut i dificultòs que s’ha de fer per arribar-hi a peu. I em sap greu ja que és un dels llocs de Noruega més anhelat i visitat del país.
Fem el camí de tornada i arribem a port a 2/4 de 4 de la tarda.
Sortint del port El Preikestolen vist des d’abaix Dinem en un dels restaurants que hi ha al port i desprès anem a visitar el Museu del Petroli. De fet Stavanger és anomenada la capital noruega del petroli. A mitjans del 1970 la indústria del petroli es converteix en el primer sector econòmic del país i Stavanger és converteix en la capital de la indústria petroliera del país.
L’edifici del museu, que es troba a la vora del mar, emula lleugerament una plataforma petroliera. Al seu interior hi ha una sèrie de maquetes de plataformes marines on es pot veure la seva evolució, diversos mapes, objectes relacionats amb la història de la indústria, vehicles utilitzats per al manteniment i rescat a les plataformes petrolieres, caps de perforació i fins i tot un fragment de les restes de la plataforma Alexander L. Kielland, protagonista del desastre més important de la indústria noruega del petroli.
Us puc assegurar que tot i que el tema del petroli no m’atrau particularment, vaig trobar la visita molt interessant.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 65 – Visita a Stavanger (Rogaland)
Avui dedicarem bona part del dia a visitar la ciutat de Stavanger.
Comencem la nostra visita pel port de la ciutat amb les seves cases de fusta colorides (Sjohusrekken) on abunden els restaurants i on es pot gaudir de la gastronomia del país en una bonica terrasseta, si el temps ho permet. Avuí és un d’aquests dies on el sol és el protagonista.
Seguim el nostre passeig pel Gamle Stavanger o barri antic de la ciutat amb les cases pintades de blanc. Aquí abunden les galeries d’art i les botigues d’artesanía.
Arribem al barri de Fargetata amb el carrer «dels colors» o Ovre Holmegate anomenat així per les seves cases pintades en colors vius, les terrasses de bars i restaurants decorades amb flors i on també abunden les botigues de tota mena i les galeries.
L’art urbà també és un tret de Stavanger, ciutat on es cel·lebra el festival Nuart. De fet es pot fer una recorregut artístic i visitar des de murals gegantins fins a petites peces en portals i autobusos.
A mitja tarda tornem al càmping ja que els nostres amics que viuen aquí ens venen a buscar i amb ells passarem una bonica i emotiva vetllada.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 64 – D’Egersund (Vestlandet) a Stavanger (Rogaland) 78 km
Sortim d’Egersund i ens dirigim a Stavanger. Anem directes al càmping ja que tenim la intenció d’estar un parell de dies i volem trobar lloc. És el Mosvangen Camping i es troba dins del parc del mateix nom, un parc molt extens i amb un llac on els habitants de la ciutat van a passejar o fer esport.
El càmping també és bastant gran però tenim sort i ens podem instal·lar en una zona molt ben ubicada i aprop dels serveis. El preu per dia amb electricitat és d’uns 40 euros.
Aprofitem per estirar les cames i donem un llarg passeig pel parc. La visita a la ciutat la deixem per demà.
Demà també aprofitarem per visitar uns amics que des de fa uns anys viuen a Stavanger i fa molt temps que no veiem.
Parc de Mosvangen -
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 63 – Dia de descans a Egersund (Vestlandet)
Avuí hem decidit quedar-nos un dia més al Steinsnes NAF Càmping d’Egersund i hem aprofitat per fer una mica de relax i també per visitar la ciutat i el seu entorn.
El matrimoni que regenta el càmping ens han aconsellat que ens acostesim al riu que passa molt aprop i travessa la ciutat ja que podríem veure els salmons nedant i saltant contracorrent. Aquesta proposta ens ha atret ja que mai havíem vist un espectacle com aquest.
En arribar al riu hem comprovat que havia uns quants pescadors provant fortuna. Un d’ells duia al cistell un bon grapat de peixos d’un tamany considerable.
No hem trigat gaire en veure els primers salmons saltant aprop de les pedres. Realment, és tot un espectacle que ens ha deixat bocabadats ja que no ho havíem vist mai i és una experiència irrepetible. La natura no deixa mai de sorprendre’ns.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 62 – De Spangereid (Vest-Agder) a Egersund (Vestlandet) – 135 km
Arranquem de Spangereid, on hem dormit, en direcció al Far de Lindesnes. Aquest far és el més antic de Noruega (construït el segle XVIII i reconstruït a inicis del 1900) i també el que es troba més al sud del país. És a dir, fa un mes i mig, nosaltres várem estar al far que es troba més al nord (Nordkapp) i aquest és el que està més al sud.
Al costat del far hi ha un parking bastant gran on poder deixar l’autocaravana. La visita al far és de pagament (5 euros per persona).
Aquesta part de la costa és molt rocosa i amb moltes illetes diseminades per tot el litoral cosa que la feia molt perillosa pels navegants.
L’indret també compta amb un centre d’interpretació on explica la història del far i d’aquesta zona de la costa noruega.
Des d’el far és pot gaudir d’una panoràmica impressionant.
Aprofitem per dinar allà mateix i seguim direcció Flekkefjord, ciutat costanera amb molt ambient i on va viure una important colònia holandesa entre els segles XV al XVIII.
Seguim la nostra ruta per la Fv44 recorrent el Magma Geopark, un dels geoparcs mundials de la UNESCO.
El paisatge és d’un aspecte lunar, amb roques i altes muntanyes negres d’orígen volcànic.
La carretera és estreta i s’enfila fins un mirador on es pot parar per fer algunes fotos i admirar aquest paisatge tan diferent de tot el que hem vist fins ara. A partir d’aquí la carretera fa baixada i encara podem gaudir d’uns quants kilòmetres d’unes vistes sorprenents.
Seguim per la Fv44 que voreja el litoral. Aquesta zona de la costa es caracteritza perquè es poden visitar diversos bunkers que van ser construïts durant la Segona Guerra Mundial.
Arribem a Egersund i parem al Steinsnes NAF Camping, regentat per un matrimoni molt amable, i que, tot i que el càmping està plé, ens habiliten un lloc on poder instal·lar-nos.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 61 – D’Hovag (Aust-Agder) a Spangereid (Vest-Agder) – 108 km
En primer lloc hem anat a fer el canvi d’oli i filtres de l’AC al Motor Forum Kristiansand als afores de la ciutat. Tot i que no havíem reservat hora prèviament, ens han atès al moment i han estat molt amables.
Posteriorment hem anat cap a Kristiansand. No hem tingut massa problema per trobar lloc en una zona d’aparcament no gaire lluny del port (a uns 10 minuts caminant).
Justament el port estava animadíssim ja que hi havia un concert i estava ple de gent de totes les edats però sobretot molta gent jove.
Hem aconseguit trobar taula a la terrassa d’un dels restaurants de la zona on hem dinat de meravella i en un lloc privilegiat per veure i escoltar el concert.
Al petit port no paraven de venir llanxes i petits vaixells particulars amb gent que volia seguir el concert des de l’aigüa, en un ambient molt festiu i alegre. Constatem que, tot i que sembla gent molt seriosa, els noruegs també s’ho saben passar bé i gaudeixen de la festa com el que més.
Desprès hem voltat una estona i comprovem que Kristiansand és una ciutat molt turística. Aquí també arriben molts ferris que provenen de Dinamarca per la qual cosa no tan sols hi ha turistes noruegs si no també i sobretot danesos i alemanys.
Concert al petit port de Kristiansand Tothom pendent del concert Ple de gom a gom Cap a les 6 de la tarda sortim de Kristiansand direcció Mandal per la E39. De Mandal hem seguit fins a Lindesnes ja que volem visitar aquesta part de la costa i el seu far (Far de Lindesnes).
Als voltants de les 9h del vespre ens aturem a Spangereid en una explanada al costat mateix del mar, on també hi ha altres autocaravanes i on soparem i passarem la nit. Des d’aquí podem gaudir d’una posta de sol preciosa.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 60 – Dia de descans al càmping Skottevik Feriesenter (Hovag)
Avuí hem decidit quedar-nos al càmping un dia més i passejar pels voltants ja que fa molt bon dia.
També hem dedicat part del dia a rentar roba i relaxar-nos una mica ja que portem molts kilòmetres a les nostres esquenes i convé aturar-se i planificar el que farem els propers dies.
Demà anirem cap a Kristiansand però abans passarem a fer el canvi d’oli i filtres de l’AC doncs ja portem fets més de 10000 km.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 59 – De Larvik (Vestfold) a Hovag (Aust-Agder) – 182 km
Avuí hem tingut problemes per treure l’autocaravana de la parcel·la ja que ha plogut tota la nit i el terra estava xop i les rodes s’anaven enfonçant cada cop més. Finalment uns autocaravanistes noruegs ens han deixat unes planxes que ells utilitzen per treure els vehicles de la neu i hem pogut sortir del fang.
Seguim la nostra ruta direcció Kristiansand. De camí hem trucat a un parell de càmpings de la ciutat però estaven plens.
A mig camí ens hem aturat en una àrea de servei d’Arendal amb unes escultures fetes amb peces metàliques, realment curioses i hem aprofitat per fer algunes fotos.
Per fi hem trobat lloc al càmping Skottevik Feriesenter a la localitat de Hovag molt aprop de Kristiansand. Aquest càmping és molt bonic, al costat mateix de la costa i amb unes caletes envoltades de roques. El preu però, bastant car (50 euros).
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 58 – De Nore (Buskerud) a Larvik (Vestfold) passant per Oslo – 298 km
Malgrat que ha plogut tota la nit, el dia s’ha aixecat amb un sol radiant i abans de sortir del càmping hem aprofitat per fet algunes fotografies i passejar una estoneta per la riba del llac Norefjord ja que ahir, a causa del mal temps, no ho vàrem poder fer.
Aquest llac estret i llarg és famós perquè la pesca és molt abundant.
Llac de Norefjord El càmping Enfilem direcció Oslo, la capital del país, on tenim intenció de passar un parell de dies.
Parem al parking d’un Kiwi a la població de Lier i aprofitem per dinar i fer algunes compres.
En acostar-nos a Oslo ens crida l’atenció la quantitat d’obres que hi ha a les carreteras d’accès a la ciutat i el trànsit tan dens que s’ha format a causa de les pròpies obres i potser també perquè és dissabte.
Hem estat una bona estona aturats però finalment conseguim arribar al càmping Topcamp Bogstad que és troba als afores de la ciutat.
Avuí no és el nostre dia de sort, ja que ens diuen a recepció que està tot ple i que no ens podem quedar. Els proposem si podem fer nit al parking que és molt gran (encara que sigui pagant) i entrar l’endemà, però ens han dit que no és possible. Val a dir que el personal de recepció no es caracteritzen per la seva amabilitat.
Emprenyats decidim marxar i deixar la visita d’Oslo per mès endavant o per una altra ocasió. Hem fet un grapat de kilòmetres que ens haguèssim pogut estalviar i em patit una «caravanada» d’espant per a no res.
Decidim anar direcció sud cap a Kristiansand però no d’una tirada si no que anirem fent escales pel camí. Aquesta part de la costa és la més turística del país i la triada preferentment pels noruegs com a lloc d’estiueig.
Finalment ens aturem a Larvik, bonica ciutat costanera, i pernoctarem al Gon càmping que està situat a la vora del mar.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 57 – D’Odda (Hordaland) a Nore (Buskerud) – 221 km
Sortim d’Odda, direcció Eldfjord per l’E6. Poc abans d’arribar a Eldfjord travessem el tunel de Folgefonna. Aquest tunel passa per sota el Folgefonna (Parc Nacional i fiord) i gràcies a la seva construcció, un trajecte que abans era de 4 hores, ara es fa en tan sols 10 minuts. Aquest tunel també té la particularitat de que compta amb una rotonda il·luminada de color blau emulant el color del mar. Per anar a Eldfjord s’ha de prendre la rotonda a l’esquerra. Si seguim recte arribarem a Eitrheim.
Un cop arribem a Eldfjord tenim la gran sort de trobar lloc al rovell de l’ou de la ciutat. Anem a voltar per aquesta bonica localitat situada en una vall i a la vora del fiord del mateix nom.
Homenatge a la tuneladora que va contribuïr a la construcció del tunel de Folgefonna Seguim uns 15 kilòmetres més enllà, direcció a la cascada de Voringsfossen que és espectacular. La construcció de diversos miradors, pasarel·les i 99 graons permeten poder admirar-la des de diferents perspectives i sentir la força de l’aigüa que cau des d’una alçada de 182m i on només podràs sentir la seva remor ensordidora.
La zona compta amb dos aparcaments, un avall i l’altre més aprop de la cascada. Nosaltres vàrem tenir sort i vam trobar lloc a l’aparcament de dalt que generalment està bastant ple.

Sortint de visitar la cascada anem cap a Kongsberg. A partir d’aquí ens ha caigut una forta tormenta.
La pluja ens ha acompanyat tot el viatge i ha durat fins ben entrada la nit.
Arribem a Nore, uns 150 km més enllà.
Parem al Fjordcamping situat a la vora del llac Norefjord un curiós llac, llarg i estret, famós per la seva pesca que és molt abundant i atrau a molts amants d’aquest esport.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 56 – De Roldal (Vestland) a Odda (Hordaland) – 135 km
Deixem el càmping de Seim al Roldal desprès d’haver passat una bona estona esperant a la recepció per pagar l’estada. Finalment, cansats d’esperar, hem preguntat al bar del càmping i ens han indicat que hem de trucar en una de les cases properes a recepció i la responsable ens atendrà. Així ho hem fet i finalment hem pogut pagar. Curiosament en aquest càmping no porten cap control de les entrades i sortides, compten amb la bona voluntat dels campistes.
Abans de seguir la nostra ruta ens aturem al poble per fer una visita a la seva bonica església de fusta.
Sortim de Roldal i volem anar en direcció a Odda però malauradament quan portem uns 50 km ens adonem que anem en direcció contrària i hem de donar mitja volta i tornar enrera fins a la sortida de Roldal. És a dir, el nostre error ens comportarà fer uns 100 km de més.
Abans d’arribar a Odda a ma esquerra hi ha una carretera que va a Trolltunga (la llèngua del Troll), la famosa roca que sobresurt horitzontalment de la muntanya. Nosaltres no hem anat ja que pujar fins a Trolltunga requereix d’una bona forma física. És una pujada difícil i nosaltres no ens veiem amb cor de fer-la.
Arribem a Odda i anem directes a l’àrea d’autocaravanes anomenada Camp Lothepus. Aquesta àrea disposa de serveis, buidatge d’aigües grises i negres, emplenat d’aigüa i electricitat. El preu no és econòmic (26,93 euros/dia). El pagament és fa mitjançant parquímetre. L’avantatge d’aquesta àrea és que es troba a la mateixa localitat.
Un cop instal·lats anem a donar una volta per la ciutat i fem algunes fotografies.
Àrea d’AC a Odda Zona de buidatge i emplenat d’aigües Fiord Hardanger -
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 55 – De Sveio (Vestland) a Roldal (Vestland) – 187 km
Anem direcció Vikedal bordejant el fiord de Sandeidfjorden. El paisatge és molt bonic però la carretera és estreta i amb moltes corves. No és una carretera excesivament transitada però cada cop que ve un vehicle de cara, cal aturar-se i arrambar-se el máxim possible a la dreta. Ja ens hem trobat en campings i àrees amb autocaravanes amb els retrovisors trencats. Cal anar molt en compte.
Seguim fins a Sauda on ens aturem i fem algunes fotos.
Sauda Riu Storelva Continuem cap a Roldal. Si la carretera que hem deixat era estreta, aquesta encara ho és més. Sort que no trobem gaires vehicles. De fet és una carretera bastant solitària.
Ens acostem a la presa de Svartavatnet. La carretera va seguint el traçat de l’embassament i travessem la presa amb molta cura ja que en aquest punt la carretera es estretíssima.
El recorregut transcòrrer entre altes muntanyes i llacs. El paisatge és culpidor.
Abans d’arribar a Roldal i seguint el curs del riu Storelva, ens aturem a l’àrea de descans d’Allmannajuvet on hi ha un curiós bany de diseny, seguint l’estil industrial dels edificis de l’antiga mina de zinc. A l’altre banda de la carretera hi ha una drecera que ens porta fins on estava l’explotació minera del segle XIX. Actualment hi ha una cafeteria i un seguit de camins per recòrrer i coneixer l’entorn.
Seguim la nostra ruta i finalment arribem a Roldal. Anem cap el càmping Seim que es troba a la mateixa ciutat. A recepció no hi ha ningú.
Preguntem als campistes que ens indiquen que ens podem instal·lar on volguem i pagar l’endemà.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 54 – Avuí dia de descans
Avuí s’ha passat tota la nit plovent i ho segueix fent, per la qual cosa hem decidit que ens quedarem al càmping i aprofitarem per rentar roba i descansar.
Ahir vàrem fer uns 90 km amb molta pluja per carreteres estretes i sinuoses i no ens ve de gust tornar a passar per la mateixa experiència. Les previsions anuncíen pluges tot el dia, per tant, avuí relax i demà emprendrem el viatge.
També hem conegut una noia jove espanyola que treballa temporalment al càmping. Viatja sola en una càmper i va treballant allà on pot per pagar-se el viatge. Ha voltat per bona part d’Europa i ha viscut experiències molt interessants. Hem passat una bona estona xerrant i intercanviant informació.
Aquesta és una de les coses boniques que té el viatjar i conèixer gent nova que et poden aportar molt.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 53 – De Flam (Sogn og Fjordane) a Sveio (Vestland) – 263 km
Sortim del càmping de Flam direcció Voss per la E16 ja que volem visitar el salt d’aigüa de Tvindefossen que esta a uns 50 km.
La cascada queda a ma dreta i disposa d’un parking prou gran ja que hi ha molts autocars amb turistes que la visiten. També compta amb diverses paradetes de records i roba. Em va cridar l’atenció que els preus estan en corones noruegues o en euros però l’equivalència que fan és molt «sui generis» per la qual cosa convé pagar en corones (tant si es paga amb diners com amb targeta) ja que si ho feu amb euros sortireu perdent.
Tan sols cal caminar 5 minuts per arribar al peu mateix del salt d’aigüa que és majestuós per la seva alçada (116 m) i per la seva forma graonada tan característica.
Hem fet un grapat de fotos i videos i continuem direcció a Bergen bordejant el fiord. La carretera és estreta i amb moltes corves i a més s’ha posat a ploure amb ganes per la qual cosa aquests 90 km s’ens han fet molt eterns.
Ens aturem al Bergen Camping Park però està molt ple i ens proposen una parcel·la molt inclinada i plena de fang. A més el càmping està a 14 km de la ciutat per la qual cosa decidim marxar.
Anem cap a Bergen. La ciutat està molt animada. Hi ha moltes paradetes de menjar i beure al carrer. Donem algunes voltes per veure si podem aparcar i, al menys, poder visitar la ciutat, però ha estat una quimera. Impossible trobar lloc.
Stord (fiord de Vindafjord Anem fins a Halhjem on prenem el ferry fins a Sandvikvag (43 euros). Seguim uns kilòmetres més al sud i parem a Sveio, al Langenuen Càmping on farem nit. Torna a ploure.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 52 – De Sogndal (Vestland) a Flam (Sogn og Fjordane) – 77 km
A pocs kilòmetres de Sogndal arribem a Mannheller per prendre el ferry que ens portarà fins a Fodnes. El trajecte és d’uns 15 minuts i és gratuït.
Abans d’arribar a Flam passem per un túnel de 25 km de llarg.
Anem directes al Flam Càmping og Vandrarheim ja que trobar lloc per l’AC a Flam és realment difícil. Ens assignen una parcel·la sense electricitat ja que pràcticament totes les places estan ocupades o reservades.
Un cop instal·lats ens anem directes a treure bitllets pel famós tren de Flam ja que hem llegit que s’ha de reservar amb antel·lació.
L’estació del tren es troba dins d’un complex turístic on hi ha bars, restaurants, cafeteries i botigues de records o de venda de bitllets pels creuers que fan el seu trajecte pels fiords de la zona (Autlandsfjord, Sognesfjord, Naeroyfjord o Geirangerfjord).
Hem estat de sort ja que ens ha atès una noia molt simpàtica que parlava espanyol i ens ha trobat bitllet per aquesta mateixa tarda a les 5:20h. Així que ens anem a dinar a l’autocaravana i desprès vindrem de nou cap a l’estació.
El recorregut del tren de Flam és reconegut com un dels més bonics del mon. El trajecte és d’uns 20 km i puja 867 m des del nivell del mar (Flam) fins a Myrdal. El preu per persona (anada i tornada) és de 63 euros. És cert que és car però és que el recorregut per la vall envoltada de muntanyes i salts d’aigüa, val molt la pena.
Aprop de Myrdal, el tren s’atura per a què tots els viatgers puguin baixar i admirar (i com no, fotografiar) la cascada de Kjosfossen que té una caiguda de 225 m i que és espectacular.
Tornem cap el càmping molt satisfets del viatge que acabem de fer. Totalment recomanable.
Complex turístic a Flam Fiord de Aurlandsfjord
Estació de Flam Tren turístic de Flam Recorregut del tren de Flam Interior tren de Flam Salt d’aigüa de Kjosfossen -
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 51 – De Lom (Gudbrandsdal) a Sogndal (Vestland) – 131 km
Sortim de Lom per la Fv55 que segueix el curs del riu Bovra.
El primer lloc on parem és a la Columna de Saga. una columna de 34 m d’alt que conta la història de Noruega des de l’any 872 fins el 1814. És troba al mig d’un espai molt ben cuidat, amb un molí d’aigüa, un restaurant i un hotelet al fons i amb un gran parking on poder deixar l’autocaravana. Hem fet diverses fotografies i hem seguit direcció al Parc Nacional de Jotunheimen per la Sognefjell Road.
Entrada a la Columna de Saga Cabana amb molí d’aigüa Columna de Saga En aquest parc es troben les muntanyes més altes de Noruega. La pujada fins el punt més alt de la carretera que es troba a 1434 km és suau però la baixada té moltes corbes i molta pendent.
La següent parada ha estat a l’àrea de descans Oscarshaug, al costat mateix d’un bonic llac i on també hi ha un edifici amb uns banys disenyats per un important estudi d’arquitectura norueg, una botiga de records i un restaurant.
Al fons es poden contemplar les altes muntanyes amb els seus cims nevats i diversos glaciars. Entre tots els cims hi ha el Store Sçakagastolstind de 2405 m d’alçada.
Aprofitem per estirar les cames i donar-li la volta al llac i fer diverses fotos. El paisatge que ens envolta és molt bonic i invita a passejar tranquilament i gaudir d’aquest entorn.
El glaciar Continuem la ruta seguint per la Fv55 i parem a Skjolden a fer algunes compres en un COOP.
Seguim fins a Sogndal i parem al Kjornes Camping on passarem la nit.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 50 – De Geiranger (More og Romsdal) a Lom (Gudbrandsdal) – 92 km
Sortim del càmping de Geiranger direcció Grotli i pugem per una altra carretera d’infart però amb unes vistes formidables del fiord de Geiranger. Aquest cop si que ens hem trobat amb molt trànsit d’autocaravanes i autocars.
Curiosament quan et creues amb un autocar en un revolt, ells prenen la corva arrambats a l’esquerra per tal que tu la prenguis pel cantó contrari ja que els és més fàcil maniobrar. En general, són bastant respetuosos amb els caravanistes. Suposo que són conscients que molts de nosaltres és el primer cop que fem aquesta ruta.
La primera parada la vàrem fer a la Cascada Videfossen. No ens ha estat massa fàcil poder parar ja que l’aparcament estava ple. Pensavem que ja hauriem de marxar sense poder visitar-la però finalment hem aprofitat que marxava una autocaravana. És 21 de juliol i el trànsit d’AC s’ha multiplicat i aixó dificulta el poder aturar-se en llocs com aquest.
Cal caminar uns 5 minuts fins arribar al mirador des d’on es pot contemplar aquest salt d’aigüa espectacular de 150 m d’alçada.

Seguim fins a Grotli ons ens aturem per contemplar el llac Breiddalsvatnet.
Si alguna cosa caracteritza aquesta ruta són els llacs i els salts d’aigüa.
Finalment arribem a Lom un bonic poble banyat per les aigües d’un fort torrent amb una esglèsia de fusta molt ben conservada (Lomskyrkja) visitada diàriament per centenars de turistes.
Al centre mateix de la localitat es troba el Lom Camping on passarem la nit. El càmping està molt bé, parcel·les grans i uns serveis formidables. El preu és car (48 euros/dia).
El càmping 
L’esglèsia
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 49 – Geiranger
Avuí ens hem quedat al càmping de Geiranger. El matí l’hem dedicat a rentar roba i netejar una mica l’autocaravana però a la tarda hem anat a visitar el riu que passa pel costat mateix del càmping i que forma la bonica cascada de Tvindefossen quan baixa muntanya avall fins el fiord.
Reseguint la llera del riu hi ha una escala de metall amb 450 graons i diverses plataformes on poder aturar-se i admirar la bellesa de la cascada i del fiord. Aquesta escala està tan aprop de la cascada que sens els esquitxos de l’aigüa a la cara.
La pujada es culmina en un mirador des d’on contemplar un paisatge de postal.
Un cop adalt es pot triar per baixar per les mateixes escales per on s’ha pujat o fer-ho per la carretera que et durà fins el poble.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 48 – Del Geirangerfjorden Feriesenter Camping (Geiranger) al Geiranger Camping (Geiranger) – 4 km
Marxem del Geirangerfjorden Feriesenter Camping en direcció al poble de Geiranger on es troba el Geiranger Camping.
Aquest segon càmping està situat a l’extrem del fiord. Davant mateix fondegen els creuers. És un càmping molt gran però està bastant ple. Si haguessim vingut a la tarda possiblement ja no hauríem trobat lloc.
Ens instal·lem i ens anem a voltar pel poble. Geiranger és molt turístic, aquí arriben molts creuers per la qual cosa hi ha moltes botigues de tota mena, restaurants i cafeteries.
Treiem 2 bitllets per fer l’excursió en vaixell pel fiord. La durada de l’excursió és de 90 minuts i el seu preu d’uns 50 euros per persona.
Com que és la 1 del migdia i el vaixell surt d’aquí a dues hores aprofitem per dinar en un dels restaurants que hi ha al poble.
A les 3 de la tarda prenem el vaixell. L’excursió és formidable, poder veure les impresionants i escarpades muntanyes de més de 1500 metres que envolten el fiord i les espectaculars cascades com les de les Set Germanes, el Pretendent o el Vel Nupcial és un espectacle.
També es pot gaudir d’unes vistes formidables de la carretera de l’Àguila des d’una perspectiva diferent a la que es veu des del mirador.
Altra alternativa per visitar el fiord és l’excursió en llanxa. Aquesta opció és més cara ja que la capacitat d’aquestes llanxes és d’unes 8 persones però te l’atractiu de que et porten sota mateix de les cascades.
Vista del creuer des del càmping Vista del càmping El port Una de les llanxes que porten fins a les cascades Carretera de l’Àguila Cascada del Vel Nupcial Cascada de les 7 Germanes Cascada del Pretendent Parets escarpades de roca envolten el fiord De tornada al poble -
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 47 – De Sylke (Vall de Valldal) a Geiranger (More og Romsdal) – 40 km
Tot i que s’ha passat tota la nit plovent, aquest matí s’ha aixecat el dia amb un cel ras i un bon sol, així que, abans de deixar el càmping de Gudbrandsjuvet, anem a visitar el gorg que es troba a l’entrada del mateix càmping i que ahir, a causa de la forta pluja no vam poder veure.
El càmping Vistes des del càmping Gràcies a la construcció de diverses pasarel·les i una enorme cristalera es pot veure aquest gorg anomenat Gudbransjuvet (el nom que porta el càmping) des de diferents angles. És impresionant la força del riu en aquest indret així com el soroll de l’aigüa que t’ensordeix. Es pot, fins i tot, arribar a la llera del riu i creuar-lo per admirar el turquesa de les seves aigües. Realment impressionant.
Desprès d’aquesta visita seguim la nostra ruta 14 km fins a la ciutat de Sylte, petita localitat que es troba a la vora del fiord Tafjord. Aquí ens aturem per passejar per una mena de passeig marítim i aprofitem que hi ha unes taules de pícnic al costat d’una cafeteria i un «fast food» per menjar-nos unes salsitxes.
Sylte Seguim fins a Linge i prenem el ferry que ens durà a Eidsdal. El trajecte és molt curt, tan sols 6 minuts i ens costa 16 euros (bastant car).
Un cop a Eidsdal ens trobem amb un llac d’origen glacial no gaire gran però realment bonic i des d’on parteixen diverses rutes de senderisme per visitar les ruïnes de les granges que van ser destruïdes per una allau els anys 70.
Eidsdal Uns 11 km més enllà parem de nou per veure d’aprop el llac Eidsvatnet, un altre llac preciós rodejat de muntanyes que es reflexen sobre les aigües clares com si fos un mirall.
Llac Eidsvatnet La parada següent és al mirador que hi ha abans d’enfilar la carretera de l’Àguila, una carretera amb 11 revolts i una forta pendent que ens portarà fins a la vora del fiord de Geiranger. Des d’aquest mirador es pot gaudir d’una vista explèndida d’un dels fiords més bonics i visitats de Noruega i patrimoni de la humanitat per l’UNESCO.
A l’igual que amb la Trollstigen val la pena evitar les hores punta per la quantitat d’autocars que fan aquesta ruta. Nosaltres la vàrem baixar a les 4h de la tarda i ens vam creuar tan sols amb un parell. Vam estar de sort.
La carretera és impresionant per la seva sinuositat i per les vistes que ofereix del fiord i per les petites cascades d’aigüa que transpuen a travès de les roques.
Al final de la carretera hi ha un càmping a ma dreta, el Geirangerfjorden Feriesenter on vàrem pernoctar. Aquest càmping està en una zona molt bonica però fa força pendent i a més està lluny del poble per la qual cosa nomès estàrem una nit.
Carretera de l’Àguila (vista des del fiord) -
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 46 – D’Andalnes (More og Romsdal) a Sylte (Vall de Valldal) – 37 km
sylte
Sortim d’Andalnes en direcció a la carretera de Trollstigen (Escala del Trol), la Fv63, una de les carreteres més famoses i fotografiades de Noruega pels seus revols de paella i també per ser un gran reclam turístic.
Aquesta carretera està tancada a l’hivern a causa de la neu (d’octubre a maig). Per aquesta raó aquells que visiteu Noruega en aquesta època de l’any val més que us informeu abans d’anar-hi.
Nosaltres la vam fer de pujada ja que anavem de nord a sud i ens va tocar el cantó de muntanya. Si la feu en sentit contrari (de sud a nord), la fareu de baixada i per la banda del precipici.
A 10 km d’Andalnes es troba el càmping Trollstigen on tothom s’atura ja que hi ha unes figures gegants de trolls on cal fer-se la foto de rigor. També hi ha botiguetes de records. Aquest és el punt d’inici de l’Escala de Troll que és com també es coneix aquesta sinuosa carretera.
Una mica més enllà ens aturem de nou per admirar i fotografiar la bonica cascada Stigfossen que es troba a l’inici de la pujada a la Trollstigen. La major part dels vehicles que pugen o baixen per aquesta carretera són autocaravanes o autocars. Si es pot, és millor no fer-la en «hores punta» (mig matí o primera hora de la tarda) per tal d’evitar l’afluència d’autocars i creuar-se als revolts amb algun d’ells.
I enfilem aquesta carretera de vertígen amb els seus revols inconfusibles. A mesura que vas pujant vas veient el seu traçat serpentejant que et deixa sense alé.
Un cop adalt fem la darrera parada al mirador on també hi ha una cafeteria i una botiga de souvenirs. La vista és realment impresionant. Tot i haver patit un nus a l’estòmac durant el trajecte és una experiència que no es pot perdre.
Seguim cap la Vall de Valldal on l’aigüa és la protagonista ja que aquesta vall la transcorre el riu Valldola. Per aquesta raó en aquest indret es practiquen esports com el rafting o el piragüisme.
Altre curiositat que et trobaràs en aquesta vall són les paradetes de maduixes que venen els propis productors. Sovint els productors deixen les paradetes sense ningú que les vigili. El comprador deixa els diners en metàlic en una guardiola o bé pot pagar a travès d’una aplicació.
Ens aturem per dinar en un petit parking a Ovstestolbrua, al costat mateix del riu on hi ha també un parell de taules de picnic però que no podem utilitzar ja que es posa a ploure amb ganes.
Pocs kilòmetres més enllà hi ha un aparcament al costat de la carretera per admirar el gorg que forma el Valldola al seu pas entre les roques. Per poder gaudir d’aquest espectacle de la natura hi ha un seguit de pasarel·les. Quan nosaltres vàrem arribar seguia plovent fort per la qual cosa ens vam quedar al càmping Gudbrandsjuvet que està allà mateix i deixar la visita per l’endemà.
El càmping està en un petit turonet des d’on es pot gaudir d’unes vistes precioses. Estem nosaltres sols. Segueix plovent. Demà veurem com s’aixeca el dia.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 45 – De Bud (More og Romsdal) a Andalsnes (More og Romsdal) – 86 km
Ens adrecem a Solsness travessant el Tussentunnelen, un túnel de 2840 metres, per pujar al ferry que ens durà fins a Afarnes. El trajecte és d’uns 10 minuts i el preu d’uns 18 euros.
Seguim poc més de 30 km fins Aldalsnes, bonica ciutat rodejada de muntanyes majestuoses i profundes valls banyades per rius d’un color verdós. És a dir un paisatge de postal.
En arribar, parem en un parking on hi ha altres AC i aprofitem per dinar.
Posteriorment ens adrecem al telefèric que ens portarà fins al mirador de Rampestreken. Les vistes des d’aquest mirador et deixen sense respiració per la seva bellessa i espectacularitat. Des d’aquest mirador on també és pot anar a peu ja que és una de les rutes més populars i un dels reclams d’Aldalsnes, és pot gaudir d’una visió de 360º del fiord Romsdalsforden i de la desembocadura del riu Rauma, així com de tota la vall i les muntanyes que la circumden.
El preu del telefèric és de 48,5 euros/persona (anada i tornada).
Al mirador també hi ha un bar/cafeteria amb una terrassa a l’exterior des d’on es pot prendre alguna cosa gaudint de les vistes.
Un cop adalt hi ha un seguit de passarel·les que et porten fins al punt més alt i ofereixen perspectives diferents del paisatge que s’exten als nostres peus.
Trajecte del telefèric Pàrking d’autocaravanes Norks Tindesenter Vista des del telefèric Cabina del telefèric Vista des del telefèric Fiord Romsdalsfjorden Pujant amb el telefèric Mirador Balcó del mirador Punt més alt del mirador
La vall Riu Rauma Vistes culpidores des del mirador Entramat de passarel·les per arribar fins el punt més alt Estació de tren Baixant del mirador Davant de l’estació del telefèric es troba el Norsk Tindesenter, edifici amb una forma peculiar de piràmide tallada per dalt i amb la façana enrajolada en tons grisos i blancs simulant una muntanya nevada o així m’ho va semblar a mi. Dins d’aquest edifici hi ha una exposició sobre l’alpinisme norueg i un rocòdrom de 21 m d’alçada.
Finalment decidim passar la nit en un parking molt gran que hi ha molt aprop de l’estació del telefèric i on també hi ha d’altres autocaravanes. El preu per passar la nit és d’uns 13 euros. El lloc és molt tranquil però no té cap servei.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 44 – D’Halsa (More og Romsdal) a Bud (More og Romsdal) passant per l’Atlantic Road – 109 km
De bon matí prenem el ferry que ens porta fins a Kanestraum. La durada del trajecte és d’uns 20 minuts i és gratuït.
Arribem a Kristiansund que està a uns 50 km, ciutat insular rodejada de fiords. De fet Kristiansund s’assenta sobre tres illes.
Aquesta ciutat és un dels centres administratius de l’explotació de petroli i gas tot i que també ha estat coneguda per la seva producció de bacallà des de molt abans de la explotació del petroli.
Aparquem l’autocaravana al costat mateix del port i ens adrecem al moll des d’on surt un vaixell-bus que ens durà a 4 punts diferents de la ciutat i que és gratuït. El circuït complert és d’uns 20 minuts de durada.
Passejem una bona estona i també aprofitem per fer algunes compres.
Pugem de nou a l’AC i enfilem per la Fv64 fins a Karvag on parem a dinar.
Seguim la nostra ruta direcció a l’Atlantic Ocean Road. Aquesta ruta considerada una de les més boniques del mon va de Karvag a Averoy i està formada per diverses petites illes unides per ponts espectaculars.
La primera illa en la que ens aturem és diu Geitoya. Al costat del parking Haholmen hi ha una plataforma que sobresurt per sota del pont. Aquest mirador és un balcó sobre el mar i ens proporciona unes vistes increibles.
La segona illa (Eidusoya) compta amb una pasarel·la que li dona tota la volta a l’illa. Des d’aquí podràs gaudir d’una perspectiva impresionant del pont de Storseisundet, pont que, increiblement, es retorça sobre si mateix.
Travessem el pont de Storseisundet i a continuació el de Myrbaerholmbrua. En aquest darrer pont hi ha unes pasarel·les a banda i banda on s’acumula un munt de gent pescant amb canya ja que és un lloc mític per pescar, segons diuen, amb èxit garantit.
Seguim el nostre viatge fins a Bud tot i fent diverses parades per admirar el paisatge.
Ens adrecem al càmping Bud on sortosament ens ofereixen una parcel·la aprop de la recepció i els serveis, i dic sortosament ja que el càmping estava molt ple. Ja ho deia en una entrada anterior que des d’inicis del mes de Juliol no és fàcil trobar lloc ni en àrees ni en càmpings. És una barbaritat la quantitat d’autocaravanistes de tot arreu que han triat Noruega per les seves vacances.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 43 -De Malvik (Trondelag) a Halsa (More og Romsdal) – 166 km
Sortim de Malvik directes cap a Trondheim ja que volem trobar un lloc on aparcar l’autocaravana i poder visitar la ciutat i molt particularment la Catedral.
Ens adrecem en primer lloc a l’àrea d’autocaravanes que hi ha a la ciutat que, novament, està plena. Donem unes quantes voltes per veure si trobem algun lloc on poder aparcar però no tenim sort.
Finalment veiem una altra AC amb matrícula noruega que va molt decidida i pensem que potser si la seguim, trobarem un forat on deixar-la. Aquesta autocaravana ens porta fins l’entrada de la Catedral on. miracolosament, hi ha una bona plaça on poder aparcar (davant mateix de la Catedral) i allà que la deixem. Ha estat una bona idea seguir-la.
Visitem la Catedral d’estil gòtic que és molt bonica tant per dins com per fora.
Jardins de la Catedral Pasejem també pels voltants. Per visitar l’interior s’han de pagar uns 10 euros per persona.
La Catedral és un lloc de peregrinació similar a la Catedral de Santiago ja que en el seu interior hi ha la tomba del rei Olav, el rei viking que va cristianitzar el país.
Casualment a l’exterior hi ha una fira medieval amb jocs per a nens i les seves famílies i paradetes de menjar.
Trondheim és també coneguda com a Nidaros que és el nom que tenia antigament i la seva Catedral té el nom de «Catedral de Nidaros».
Nidaros va viure el seu apogeu el segle XVIII. Sorpren que bona part dels edificis del centre no són tan humils com els que ens podem trobar a la major part de les poblacions noruegues si no que molts d’ells tenen unes façanes molt treballades. El centre també compta amb àmplies avingudes, restaurants i botigues de tota mena al pur estil de qualsevol ciutat europea.
Aprop de la Catedral hi ha un pont de fusta anomenat Gamle Bybro sobre el riu Nidelva i des d’on es pot gaudir de les vistes més conegudes de Trondheim amb les seves cases de colors que antigament eren fàbriques i actualmet són habitatges.
Un cop feta la visita enfilem cap a Halsa i ens quedem al mateix moll on arriba el ferry que ens portarà a Kanestraum.
Al costat del moll hi ha un aparcament bastant gran i una zona d’esbarjo amb taules de picnic. Aquí passarem la nit.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 42 – D’Osen (Trondelag) a Malvik (Trondelag) – 240 km
Avui hem fet un tour pel comptat de Trondelag. Sortim d’Osen a mig matí dirigint-nos cap a Namsos, un petit municipi al costat d’una baia i amb boniques construccions de fusta i amb una curiositat ja que va patir 3 grans incendis al llarg de la seva història, l’últim durant la Segona Guerra Mundial.
Trobem un lloc on deixar l’AC aprop de la zona portuària i anem a visitar la ciutat.
Avuí ens ve de gust anar de restaurant i triem l’Uncle Oskar especialitzat en gastronomia noruega. Molt bonic per dintre i ostentòsament decorat. Aíxó sí, estàvem nosaltres sols. Dinem un plat típic del país, «el bacalao», guisat de patates i bacallà esqueixat, i una amanida de camarons. Estava tot molt bó.
Continuem la nostra visita al poble i entrem en una botiga especialitzada en begudes alcohòliques que és l’únic lloc on es poden trobar cerveses de més de 4º i vins de tot tipus i de tot arreu. I també, evidentment, begudes espirituoses. Ens sorprèn que teníen un bon assortiment de vins i caves catalans i naturalment vins espanyols com «Riojas» i vins de la «Ribera del Duero», entre d’altres.
Un cop feta la visita, tornem cap a l’autocaravana i seguim la ruta fins a Malvik, un itinerari amb unes vistes precioses.
A Malvik ens aturem i anem al Storsand Gard Camping, un càmping molt bonic situat en un lloc privilegiat. Farem nit aquí i demà anirem cap a Trondheim. Esperem tenir més sort aquest cop i trobar lloc on aparcar l’AC.
-
Viatge de tornada de Cap Nord – Dia 41 – De Flakk (Birkenes) a Osen (Trondelag) – 166 km
Tot just a la sortida del càmping es troba el moll d’on salpen els ferries que fan el trajecte de Flakk a Rorvik i que són gratuïts. Així que prenem la decisió de pujar en aquest ferry i explorar aquesta zona de la costa de la que no tenim cap referència ni hem fet cap consulta al respecte. És a dir, anem una mica a l’aventura a veure que ens trobem. El trajecte del ferry és d’uns 20 minuts.
Moll de Flakk En baixar del vaixell enfilem cap a Rissa on fem una petita aturada per visitar la localitat.
Rissa Rissa té l’encant dels petits poblets de Noruega amb les cases de fusta vermelles a la vora de la costa i amb el contrast d’un paisatge verd que fa resaltar encara més el roig de les cases.
Alfjord Aparcament a Alfjord Seguim fins a Alfjord. Trobem un bon lloc per aparcar l’autocaravana. Aprofitem per dinar i desprès ens anem a voltar per la ciutat que té una esglèsia de fusta blanca molt bonica.
Un cop feta la visita continuem direcció Roan però abans d’arribar hem patit un petit entrebanc. La carretera és sumament estreta i amb prou feina passen 2 vehicles grans. Nosaltres ens hem trobat un camió amb matrícula danesa que venia de cara i ens hem aturat i arrambat el màxim posible al guarda-rail ja que anavem pel cantó del precipici. El camió també s’ha aturat al costat nostre i aleshores nosaltres hem anat movent-nos molt a poc a poc fins superar el camió. Però malauradament el camió ha arrencat abans d’hora i s’ha sentit un soroll de llauna com si ens haguès ratllat l’autocaravana de punta a punta.
Hem baixar del vehicle pensant que aquí havia finalitzat el nostre viatge. Per sort, però, tan sols havia estat un dels intermitents del darrera del propi camió.
Hem hagut de fer parte amistós per la qual cosa s’ha format una bona cua a banda i banda de la carretera però finalment ha estat tan sols un ensurt.
Amb les cames encara tremoloses seguim la nostra ruta tot i que no teníem massa ganes de voltar més. Finalment ens hem aturat a Osen al «Osen Fjordcamping». Aquí passarem la nit i ens recuperarem de l’ensurt de la tarda.
-
Un passeig per la Moselle de Grevenmacher a Trier (o com conéixer la Moselle luxemburguessa des de la Moselle)
Com us deia en la meva entrada anterior si en algun moment visiteu la Moselle luxemburguessa us proposo que dediqueu un dia a fer un passeig en el vaixell Princess Marie Astrid ja que no quedareu decebuts. Passareu un dia innolvidable ja que aquesta excursió té diferents alicients: el paisagístic (àmbdues voreres del Moselle són realtment atractives per la seva bellessa), la lúdica i gastronòmica (el vaixell és un escenari perfecte per gaudir d’aquest passeig i el menú consta d’uns plats ben elaborats a un preu surtosament molt raonable si el comparem amb el luxe de l’entorn) i per últim per coneixer la interessant ciutat alemana de Trier o Trèves.
Una plàcida passejada d’unes dues hores i mitja gaudint d’aquest bonic paisatge que s’ofereix als nostres ulls amb un ambient totalment agradable.
Una mitja hora abans d’arribar al final del trajecte passareu per una de les escluses que té aquesta artèria fluvial per tal de superar els desnivells propis de la seva orografia. És realment interessant per aquells que mai hem vist des de dintre una d’aquestes obres d’enginieria i on es demostra l’habilitat de la tripulació.
El final del recorregut és el moll de Trier. Allà ens espera un autocar que ens portarà fins el centre de la ciutat, ciutat que realment em va deixar bocabadada per la seva riquessa monumental i el seu ambient bulliciós.
Fotografies realitzades per Jaume Ques
-
Temps de bolets i castanyes a les Serres de Prades i del Montsià
Aquest cap de setmana passat (Pont del Pilar) havíem decidit inicialment anar al Berguedà ja que és temporada de bolets però vam trucar a tres càmpings de la zona i estaven tots plens. Llavors vam pensar en un lloc del que sovint ja n’havíem sentit parlar molt i molt bé a amics i coneguts i que mai haviem visitat. De fet Tarragona és molt més coneguda per les seves platges i localitats costaneres però en canvi l’interior de la província que té molt que oferir als amants de la natura no és ni molt menys tan visitada.
Realment l’elecció va ser un encert i hem passat un cap de setmana de descoberta i de plaers culinaris. Ens vam instal·lar al càmping Serra de Prades que es troba al mateix poble de Vilanova de Prades. És un càmping de muntanya, no molt gran, què obre tot l’any, amb unes bones instal·lacions i sobre tot, un restaurant «Els Ceps» amb un preu molt competitiu i una cuina de gran qualitat. Us el recomano sincerament i si aneu no deixeu de tastar els «cargols a la llauna amb allioli d’arbequines» que està per xupar-se els dits o «l’escudella amb carn d’olla» plat deliciós i contundent. A més tenen una infinitat de tapes de tota mena (amb productes tan de terra com del mar). Els encarregats del restaurant així com els del càmping són amables i li dediquen a tots els visitants un tracte molt familiar. I a més si prens una cervesa o qualsevol altre refresc t’obsequíaran amb una tapa de cargols, una llesca de pa amb abundant pernil, una ració de truita amb patates o qualsevol altre «platillo» molt ben elaborat (tot un detall).
Com què ens vam endur el quad hem aprofitat per fer algunes excursions per camins rurals i dreceres i descobrir itineraris i indrets colpidors i ensisadors. La característica pròpia de l’orografia d’aquesta zona amb les seves muntanyes rocoses i els seus penyasegats ens recorden que insignificants som davant de la mare natura.
També hem aprofitat per visitar Prades amb la seva característica plaça, la seva esglèsia i les restes de la seva muralla (llàstima que la Guerra Civil deixès molt malmesos alguns d’aquests monuments) i comprar algun producte típic de la regió.
El darrer dia ens vam acostar fins a Ulldemolins i vam seguir l’itinerari de les ermites (de Santa Magdalena, Sant Antoni i Sant Bartomeu). Per cert que a les rodalies de l’ermita de Santa Magdalena hi ha una zona d’acampada per autocaravanes i tendes amb instal·lacions bàsiques com a WCs i taules de pícnic. Des d’aquest punt parteixen diverses dreceres per fer itineraris a peu o amb BTT d’alló més bonics i interessants.
Hem tingut la gran sort de que ens ha fet molt bon temps i hem pogut aprofitar intensament el cap de setmana. Hem marxat però amb la plena convicció de que d’aquí a poc hi tornarem.
Fotografies realitzades per Jaume Ques
Castanys de Prades plens de fruit



Prades i Serra de Prades als voltants de Vilanova de Prades
Serra de Montsià i Ulldemolins


Càmping Serra de Prades a Vilanova de Prades i
Alguns racons de Prades
-
Grevenmacher, una localitat a la vora del Moselle
Ens vam arribar fins a Grevenmacher per diverses raons: per què era una de les localitats més grans de la regió de la Moselle luxemburguesa i on hi havia vàries bodegues de vins de la regió que es podien visitar; pel càmping que estava a la mateixa ciutat i que segons la guia ens va atraure (desprès va ser un autèntic «fiasco»), per què al costat del càmping hi havia un jardí de papallones i per què també molt aprop, es trobava el moll on atracava el «Princes Marie Astrid».
Comencem per la pitjor experiència de la nostra visita a Grevenmacher. «La route du vin» que així s’anomena el càmping era en molts aspectes propi d’un país del tercer món i no d’un país desenvolupat. Tot i que amb l’estada estava inclosa la utilització de les piscines (que per cert són piscines municipals i l’entrada a les instal·lacions era per fora del càmping), el càmping tenia importants mancances. Però el què més ens va soptar era la forma com s’havia de fer el buidatge del W.C. químic. Es tractava d’ua arqueta a terra, fora de les instal·lacions del càmpìng, per més detall en un pàrking que hi havia a l’entrada. Era un forat d’un metre quadrat tapat per una planxa de ferro que pesava com «un mort». Quan aixecaves la planxa et trobaves amb una mena de pou a ran de terra, al que, si no anaves amb compte, podíes caure (és a dir, un autèntic perill per qualsevol) ; i com a complement una mànega amb aigüa corrent. Si ho feies a la nit (que era el normal pel lloc on estava), havies d’anar amb compte per no caure ja que a més no hi havia llum suficient. Tot un poema!. Llàstima que no vam tenir la idea de fer una foto per poder penjar-la al blog i a l’endemà ja no vam tenir ocasió ja que uns treballadors estaven fent obres i la maquinària utilitzada no ens deixava acostar-nos.
L’encarregat del càmping era un alemany gros i cridaner que anava tot el dia amb la camisa oberta mostrant la seva panxa i amb aquesta pinta servia begudes i entrepans en una petita barra de bar que hi havia al costat de l’entrada. Les rentadores i asecadores s’empasaven les monedes sense funcionar i l’encarregat es feia el desentès. Vam estar només dos dies, ja que volíem fer un passeig amb el Princes Marie Astrid, i en vam quedar ben tips.
La petita ciutat de Grevenmacher tampoc té res de particular a banda de les vistes a la vora del riu i que és el punt de partida dels pasejos en el luxós vaixell-restaurant P.M.A.
Altre atractiu d’aquesta localitat són les bodegues de vins i cremants que es poden visitar i aprofitar per degustar algun dels seus crus.
L’endemà d’arribar a Grevenmacher vam voler dedicar el dia a fer una passejada en el Princes Marie Astrid. El dia abans ens haviem informat a l’Oficina de Turisme que té seu a la ciutat i ens van facilitar uns opuscles amb horaris, tipus de sortides, etc.
Haviat ens vam donar compte que havíem fet una bona elecció. El vaixell té una decoració esquisida. Làmpares de cristall, baranes daurades, taules i butaques vestides de forma elegant i acurada. Cambres d’etiqueta… Tot per què et trobis d’alló més a gust.
La planta baixa i la primera planta estan destinades a zona de restaurant i les terrasses exteriors són per aquells pasatgers que no volen dinar al vaixell. Nosaltres vam triar restaurant ja que com feia pocs dies que havia estat el meu aniversari, pensarem que aquesta era una bonica forma de celebrar-ho. Em va sorprendre que els plats teníen un preu raonable tot i el luxe de les instal·lacions.
La major part dels pasatgers eren alemanys jubilats i també alguns de nacionalitat francesa.El trajecte anava de Grevenmacher a Trier, una bonica ciutat alemanya amb una gran història i interesants monuments que daten de l’Imperi romà. El trajecte era d’unes dues hores. En arribar al port fluvial de Trieste un autocar ens duia fins el centre de la ciutat (tot inclós en el preu).
L’itinerari és molt atractiu per diverses raons. En primer lloc té un gran encant veure els petits poblets a banda i banda des d’una altra perspectiva i el paisatge característic de les vinyes disposades al llarg i ample de les colines que bordejen la Moselle.
També és molt interessant (a mi és el que més em va sorprendre) contemplar el funcionament d’aquestes obres d’enginyeria que són les escluses. És curiós veure quan estàs dins l’esclusa com puja o baixa el nivell de l’aigua per tal de salvar els desnivells propis de l’orografia. És una mica claustrofòbic veure’t dins el vaixell totalment encaixat entre dos murs plens de molsa i com mica en mica es va enfilant cap a la claror del dia o al contrari com gradualment el vaixell va baixant mentre per la comporta l’aigüa es va escolant. El procès dura prop d’una mitja hora i aquells que com nosaltres no estem habituats a viure aquest procès, aprofiten per fer fotografies i inmortalitzar el moment. Hi ha que ja estan habituats i no li donen gaire importància i pasen l’estona parlant, prenent algun refresc o jugant a algun joc de taula.
Fotografies realitzades per Jaume Ques
El «Princes Marie Astrid (un passeig pel Moselle en un vaixell-restaurant)



-
La Moselle luxemburguesa, terra de vins i «cremants»
La Moselle luxemburguesa pren el nom del riu que la travessa. Aquest riu fa de frontera natural entre Luxemburg i Alemanya. Els petits poblets diseminats a la vora del Moselle crean una estampa bucòlica que val la pena coneixer. El recorregut d’aquesta important artèria fluvial va del poblet de Schengen (al nord) fins Wassebillig (al sud) i banya petites localitats com a Grevenmacher (important perquè en aquest poble es troba el moll des d’on surt el «Princesse Marie Astrid», formidable vaixell restaurant que fa el recorregut fins a Trier o Tréves (localitat alemanya de gran interés turístic i cultural).
Altres localitats riverenques són Machtum i Wellenstein entre altres. Quan es visita aquesta regió hi ha dues coses que no es poden deixar de fer: tastar algun dels seus vins o cremants (similar al cava) o fins i tot comprar alguna ampolla ja que hi ha una gran diversitat de preus i alguns d’ells molt assequibles (una bona opció és visitar un dels moltíssims «vignerons» (bodegues o caves de la regió) i fer un passeig en vaixell per les aigües de la Moselle ja que tot el recorregut és una delícia i a més es podrà coneixer el sistema d’escluses (jo que en la meva ignorància no havia vist mai d’aprop aquestes obres d’enginieria, vaig quedar bocabadada amb el seu funcionament).
-
Clervaux, petit poble assentat a la profonda vall del Clerve
Clervaux és una petita localitat situada a la vall del Clerve, al cor mateix de la boscosa comunitat de Oesling. Dos edificis emblemàtic enriqueixen monumentalment aquest poblet: l’Abadia de Sant Maurici que domina la vall coronant un dels cims de la carena muntanyosa que rodeja la vil·la. Aquesta és una Abadia d’arquitectura neoromana a la que es pot accedir a peu pujant per una escala interminable i també per algunes dreceres amb fortes pendents o bé en cotxe (a uns 3 km del centre de la ciutat). L’altre monument important de Clervaux és el Castell feodal del segle XII. Dins les dependències del castell és troba un altre museu militar amb una quantitat immensa de material de la 2a Guerra Mundial, tot ell molt ben conservat i d’un gran valor (en molts casos un valor sentimental, ja que forma part del patrimoni del país i dels luxemburguesos que se senten molt identificats amb la generació que va lluitar contra la invasió nazi). Altre monument característic d’aquesta ciutat és la seva Esglèsia de Sant Cosme i Sant Damià.
Aquest és un poble petitet, molt coquetó, cuidat i amb una zona per als vianants, plena de terrasses de bars i restaurants. També és pot contemplar molt aprop del centre i al costat mateix del Clerve un monument al soldat americà (seguint la tradició de molts altres indrets d’aquest país).
A la mateixa localitat, a uns 10 minuts del centre, es troba el Càmping Officiel de Clervaux, un càmping amb unes parcel·les explèndides, una bona piscina, uns serveis molt correctes i un preu molt assequible. No té però ni restaurant ni supermercat (cal comprar al poble ja que tan sols pots encarregar el pa).
El castell



i el Museu de les Ardennes 










-
Ettelbruck, o el Pont d’Atila
El nom d’Ettelbruck, ciutat situada al centre del país, es remonta l’any 451 dC quan els Huns van invair els Països Baixos i justament en aquest lloc van construir un pont per travessar el riu Alzette. Ettel seria la variant d’Atila en la llengua local i bruck (pont); àmbdòs mots formarien el nom d’aquesta petita localitat que actualment té uns 7000 habitants.
Ettelbruck també és coneguda per anomenar-se la «Pattontown» amb honor al general Patton a qui li han dedicat un important museu (ja comentava en altres entrades que fan referència a diferents indrets de Luxemburg, que en aquest país són nombrosos els museus dedicats a la 2a Guerra Mundial i molt concretament a la batalla de les Ardenes).
Ettelbruck és un important nus de carreteres i també un centre fluvial important ja que aquí conflueixen els tres rius més importants del país: El Sure, l’Alzette i el Walk.
Ettelbruck té una zona comercial prou important, si tenim en compte el tamany d’aquesta localitat i el seu nombre d’habitants, amb una bona quantitat de botigues de tota mena així com restaurants, gelateries, bars i cafeteries amb les seves típiques terrasses a l’aire lliure on els autòctons i forasters aprofiten per passar una bona estona els dies que el temps ho permet.
Vam poder aparcar l’autocaravana en un dels pàrkings de la ciutat molt aprop del centre, sense cap mena de problema

-
Beaufort, una petita localitat eclipsada pel seu castell
Tres són els motius per visitar Beaufort, i cap d’ells és la propia ciutat. El primer motiu pel que val la pena arribar-s’hi fins aquesta petita localitat és el seu magnífic castell que data del segle XII i que és una maravella tant per la seva arquitectura com pel paisatge que l’envolta.
L’altre motiu és la Mullerthal Trail o circuït amb infinitat d’itineraris per realitzar a peu o amb BTT, que atrau a multitud de turistes amants del contacte amb la natura.
I, el tercer atractiu d’aquesta petita localitat és el càmping que és troba als afores de la ciutat, el nom del qual és «Plage» (no sé a que es deu el nom, com no sigui que faci referència a l’enorme piscina que hi ha a les seves instal·lacions). El càmping però és una bombonera, amb instal·lacions ven cuidades i detallistes (jardineres amb flors per tot arreu, nateja extrema…), uns bungalows i cabanes de fusta maquísimes, i tot una sèrie de serveis addicionals per tal que el visitant es trobi d’alló més bé.
Just a la sortida, un restaurant «El Douro» gestionat per una família portuguesa al complet (pare, mare, fills, germans…) ofereix plats molt ben cuinats i a un preu molt asequible.
Nosaltres vam arribar al matí al càmping, ens vam instal·lar i vam dinar al restaurant El Douro, una bona amanida i una daurada «grillé» boníssima (potser el millor àpat que havíem fet en un restaurant des de que vam arribar a Luxembourg). Cap a la tarda vam voler visitar el poble.
Beaufort com us deia abans no té res digne d’esment, excepte, es clar, el seu castell. Ens va soptar veure els carrers buïts, els cafés i restaurants tancats, i aixó que era diumenge. Tan sols algú en bicicleta que venia de fer algun dels recorreguts de la Mullerthal Trail o de visitar el castell. A la tornada li vam preguntar a la mestressa del restaurant que ho feia que no hi havia ningú i ens va comentar que els autóctons estaven de vacances i els turistes veníen a Beaufort per fer excursions o per gaudir de la piscina i les instal·lacions del càmping.
Al voltant del castell un ramat d’ovelles pasturava plàcidament




«Parada i Fonda»: dinant en una zona de pícnic de la carretera (curiosament hi havia un monument als soldats americans que van lluitar durant la 2a Guerra)




-
Echternach, la població més antiga de Luxemburg
Echternach és una bonica i interessant població del Gran Ducat que es troba a la regió de Mullerthal, més coneguda com a la «Petite Suisse». Aquesta regió és caracteritza per ser un punt de destinació pels amants de la natura i els paisatges. Una gran quantitat de camins i dreceres perfectament marcades en tot el seu recorregut i classificades pel grau de dificultat que tenen, inviten al visitant amant de la natura i dels esports a l’aire lliure. Hi ha trajectes per als més experts i entrenats i també per a famílies amb infants de curta edat, per a grans i per a joves… Tots els recorreguts són bellíssims i en tots ells hi ha l’oportunitat de descobrir indrets de somni.
Un altre de les joies d’aquesta regió és l’espectacular «Gorge du Loup» o «Le Pérecop».
També els castells és un tret a destacar en ‘aquesta regió ja que a causa de la seva situació fronterera en té un bon grapat, tots ells molt ben conservats i situats en entorns bellísims.
Echternach és la població més antiga de Luxemburg i també és molt coneguda per la seva «Procesion Dansante» (Patrimoni Mundial de la Unesco) que es celebra el dimarts posterior a Pentecoste, l’origen de la qual es remonta a l’any 1100. Aquesta ciutat està situada al costat de «la Sure» i molt aprop de la frontera amb Alemanya. Echternach també es troba a la cruilla de les carreteres 1 i 2 d’un circuït de senderisme circular regional anomenat Mullerthal Trail.
Un altre alicient més per visitar Echternach és la seva villa romana que va ésser redescoberta l’any 1975. Altres monuments molt importants d’aquesta localitat és la seva Abadia i la Basílica.
A Echternach no vam triar gaire bé el càmping. Justament n’ hi ha dos, L’Officiel (l’Oficial, què es públic) i es troba a la mateixa població amb unes instal·lacions molt correctes i uns preus molt raonables i el càmping Alferweiher que està una mica més allunyat (a uns 2 km o una mica més) i amb unes instal·lacions molt més senzilles. Nosaltres ens vam instal·lar en aquest segon i tot que les parcel·les eren àmplies. amb una bona catifa verda de gespa i arbres ombrívols, els serveis eren una mica deficitaris (no tenia piscina, ni un petit supermercat) i a més calia anar caminant una bona estona fins al poble, ja que no hi havia cap transport públic que ens apropès. Tampoc hi ha servei de taxi a la ciutat i si et cal demanar-ne algun, el més aprop està a uns 15 km, per la qual cosa surt molt car utilitzar aquest mitjà de transport.
Fotografies realitzades per Jaume Ques
-
Vianden, una joia del Gran Ducat
Efectivament així ho senten els 1700 habitants d’aquesta petita localitat i els mateixos luxemburguesos. Vianden és un petit poblet situat a la Vall de l’Our que s’exten a ambdues voreres del riu i s’enfila muntanya amunt a travès de la Gran Rue fins arribar al cim coronat pel seu magnífic castell del segle XI, un dels mes ben conservats del país i que val la pena visitar per la gran bellesa d’alguna de les seves sales.
Vianden també és coneguda per què el gran escriptor francès Víctor Hugo va viure algunes temporades a la ciutat. Actualment es pot visitar la casa que va habitar i que es troba a l’inici de la Gran Rue on es conserven alguns manuscrits i efectes personals de l’escriptor.
Altre tret que caracteritza Vianden és el telesella que et porta des d’una de les voreres del riu fins a dalt del Castell. La panoràmica del poble des del telesella és fabulosa i només per aquest motiu val la pena pujar. El preu és molt assequible (uns 3€ per persona).
Vianden és un poble que invita a passejar pels seus carrers, seure en alguna de les seves terrasses o dinar en algun dels seus restaurants. No deixeu de pujar per la Gran Rue que s’enfila fins el castells i contemplar els edificis que es troben a banda i banda d’aquesta artèria principal . Qualsevol racó o façana són dignes d’èsser fotografiades Us recomano sincerament que si visiteu Luxemburg us acosteu a aquest petit poble que a ben segur no us decebrà.
Tan sols un petit entrebanc quan anàvem de tornada va ensombrir una mica aquest dia i és que el quad amb el que ens desplaçàvem des del càmping ens va deixar tirats a la carretera per una avaria. Vam tenir que esperar 3 interminables hores a la vorera d’una estreta carretera just al costat d’un revolt amb molt poca visibilitat. Aquesta situació ens va neguitejar una mica però per sort un motorista luxemburguès, en veure la nostra situació ens va ajudar i ens va dur fins casa seva que estava tot just a l’entrada del poble (a tan sols 500 mts d’on estàvem aturats) fins que la grua ens va venir a recollir. El bon home ens va convidar a sopar i fins i tot ens oferia casa seva on poder dormir fins l’endemà. Nosaltres vam declinar la invitació però vam quedar infinitament agraïts per la seva hospitalitat. Fins i tot ens va proposar un mecànic de la seva confiança que ens podía reparar el quad.
I aquì no queda tot. Quan vam arribar al càmping ja era bastant tard (cap a les 10 de la nit). Doncs bé, el matrimoni que el regenta estaven esperant al carrer ben preocupats ja que es pensaven que ens havia passat alguna cosa i es van alegrar molt quant van poder comprovar que no haviem patit cap accident. Aquestes experiències són les que també donen sentit i ens animen a voltar per aquests mons de Déu.
Fotografies realitzades per Jaume Ques
-
Diekirch, la ciutat amb un ase per mascota
Diekirch és una petita ciutat luxemburguesa (de fet totes són petites menys la capital) d’uns 5700 habitants, i que es troba a la regió de les Ardenes.
La ciutat no té res de particular, una esglèsia amb dues torres (res d’estraordinari), un parell de carrers piatonals que formen el centre comercial i una bonica plaça presidida pel monument d’un ase que es la mascota de la ciutat. L’estàtua en questió representa un nen que aixeca la cua a l’ase ja que just sota de la seva cua (no cal gaire imaginació per sabe per on) surten monedes. En aquesta plaça és on es concentra la major part de la gent ja que és on es troben quasi bé totes les terrasses de bars i restaurants.
Diekirch també es caracteritza per donar nom a una de les cerveses més populars del país, la «Diekirch» en les seves diverses modalitats.
També hi ha un important museu militat que rememora alguns pasatges de la 2a. Guerra Mundial i més concretarment de la Batalla de les Ardenes. Els amants d’aquests temes podran trobar una gran quantitat de vehicles militars i carros de combat d’àmbdos bandols, diversos diorames a tamany real molt ben aconseguits, armamet de tot tipus, municions, uniformes i altres objectes curiosos. Tot aquest material és original i tot ell va ser trobat a la zona. Tan sols alguns uniformes de l’exèrcit alemany són rèpliques.
Dos museus més es poden visitar a la ciutat: un museu de vehicles antics (amb no gaire exemplars però molt ben conservats). El que més destaca és la gran col·lecció de «Velosolex» antics (una marca de velomotors), o pels no entesos «una bicicleta amb motor»; i el museu de la cervessa (al pis de dalt del mateix edifici), amb una quantitat ingent d’estris i merchandising de diverses èpoques i tots ells relacionats amb el món de la cervessa i concretament de la marca «Diekirch».
Fotografies realitzades per Jaume Ques











































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































