Avuí hem tornat a Stavanger amb dos proposits: un d’ells és fer una excursió en vaixell pel fiord de la llum (Lysefjord) i l’altra és visitar el Museu del Petroli.

Ens adrecem al port i veiem que hi ha formada una bona filera per pujar al vaixell. Treiem 2 bitllets d’anada i tornada i ens incorporem a la cua. El preu de cada bitllet és d’uns 65 euros. Al cap de poca estona pugem i agafem lloc. Salpem a les 12 del migdia.

El vaixell té uns grans finestrals per poder gaudir del paisatge en el supòsit de que faci massa fred per estar a coberta. També compta amb un bar que disposa de begudes i petita restauració (entrepans, amanidas i snacks). Les begudes alcohóliques es serveixen a partir de les 13h ja que està prohibit per llei servir-les abans.

Salpem al cap de poca estona. El passeig per aquest fiord és realment bonic.

El paisatge a banda i banda del fiord va canviant a mesura que el vaixell avança. Incialment és un paisatge planer o amb petites muntanyes de cims arrodonits i amb boniques casetes de fusta diseminades al mig d’un entorn d’un verd intens i més endavant és converteix en un paisatge agrest amb altíssims penyasegats de roca gris fosc.

El vaixell s’acosta a la riba esquerra on hi ha una petita cala rodejada d’altes roques. Sense saber d’on surten i en veure el vaixell, comencen a acostar-se a la vora del mar un grapat de cabres que saben que la tripulació del vaixell deixarà un sac amb menjar.

Més endavant tornem a aturar-nos davant d’una cascada i la podem gaudir de ben aprop.

Una mica més enllà ens aturem de nou i podem contemplar el Púlpit (Preikestolen) des d’abaix. Està tan alt que es veu minúscul. Tot i aixó serà el més aprop que estaré jo del Preikestolen ja que els meus genolls no aguantarien el trajecte costerut i dificultòs que s’ha de fer per arribar-hi a peu. I em sap greu ja que és un dels llocs de Noruega més anhelat i visitat del país.

Fem el camí de tornada i arribem a port a 2/4 de 4 de la tarda.

Dinem en un dels restaurants que hi ha al port i desprès anem a visitar el Museu del Petroli. De fet Stavanger és anomenada la capital noruega del petroli. A mitjans del 1970 la indústria del petroli es converteix en el primer sector econòmic del país i Stavanger és converteix en la capital de la indústria petroliera del país.

L’edifici del museu, que es troba a la vora del mar, emula lleugerament una plataforma petroliera. Al seu interior hi ha una sèrie de maquetes de plataformes marines on es pot veure la seva evolució, diversos mapes, objectes relacionats amb la història de la indústria, vehicles utilitzats per al manteniment i rescat a les plataformes petrolieres, caps de perforació i fins i tot un fragment de les restes de la plataforma Alexander L. Kielland, protagonista del desastre més important de la indústria noruega del petroli.

Us puc assegurar que tot i que el tema del petroli no m’atrau particularment, vaig trobar la visita molt interessant.