Anem direcció Vikedal bordejant el fiord de Sandeidfjorden. El paisatge és molt bonic però la carretera és estreta i amb moltes corves. No és una carretera excesivament transitada però cada cop que ve un vehicle de cara, cal aturar-se i arrambar-se el máxim possible a la dreta. Ja ens hem trobat en campings i àrees amb autocaravanes amb els retrovisors trencats. Cal anar molt en compte.
Seguim fins a Sauda on ens aturem i fem algunes fotos.
Continuem cap a Roldal. Si la carretera que hem deixat era estreta, aquesta encara ho és més. Sort que no trobem gaires vehicles. De fet és una carretera bastant solitària.
Ens acostem a la presa de Svartavatnet. La carretera va seguint el traçat de l’embassament i travessem la presa amb molta cura ja que en aquest punt la carretera es estretíssima.
El recorregut transcòrrer entre altes muntanyes i llacs. El paisatge és culpidor.
Abans d’arribar a Roldal i seguint el curs del riu Storelva, ens aturem a l’àrea de descans d’Allmannajuvet on hi ha un curiós bany de diseny, seguint l’estil industrial dels edificis de l’antiga mina de zinc. A l’altre banda de la carretera hi ha una drecera que ens porta fins on estava l’explotació minera del segle XIX. Actualment hi ha una cafeteria i un seguit de camins per recòrrer i coneixer l’entorn.
Seguim la nostra ruta i finalment arribem a Roldal. Anem cap el càmping Seim que es troba a la mateixa ciutat. A recepció no hi ha ningú.
Preguntem als campistes que ens indiquen que ens podem instal·lar on volguem i pagar l’endemà.
sortides en autocaravana: 
Deja un comentario