Tot i que s’ha passat tota la nit plovent, aquest matí s’ha aixecat el dia amb un cel ras i un bon sol, així que, abans de deixar el càmping de Gudbrandsjuvet, anem a visitar el gorg que es troba a l’entrada del mateix càmping i que ahir, a causa de la forta pluja no vam poder veure.

Gràcies a la construcció de diverses pasarel·les i una enorme cristalera es pot veure aquest gorg anomenat Gudbransjuvet (el nom que porta el càmping) des de diferents angles. És impresionant la força del riu en aquest indret així com el soroll de l’aigüa que t’ensordeix. Es pot, fins i tot, arribar a la llera del riu i creuar-lo per admirar el turquesa de les seves aigües. Realment impressionant.

Desprès d’aquesta visita seguim la nostra ruta 14 km fins a la ciutat de Sylte, petita localitat que es troba a la vora del fiord Tafjord. Aquí ens aturem per passejar per una mena de passeig marítim i aprofitem que hi ha unes taules de pícnic al costat d’una cafeteria i un «fast food» per menjar-nos unes salsitxes.

Seguim fins a Linge i prenem el ferry que ens durà a Eidsdal. El trajecte és molt curt, tan sols 6 minuts i ens costa 16 euros (bastant car).

Un cop a Eidsdal ens trobem amb un llac d’origen glacial no gaire gran però realment bonic i des d’on parteixen diverses rutes de senderisme per visitar les ruïnes de les granges que van ser destruïdes per una allau els anys 70.

Uns 11 km més enllà parem de nou per veure d’aprop el llac Eidsvatnet, un altre llac preciós rodejat de muntanyes que es reflexen sobre les aigües clares com si fos un mirall.

La parada següent és al mirador que hi ha abans d’enfilar la carretera de l’Àguila, una carretera amb 11 revolts i una forta pendent que ens portarà fins a la vora del fiord de Geiranger. Des d’aquest mirador es pot gaudir d’una vista explèndida d’un dels fiords més bonics i visitats de Noruega i patrimoni de la humanitat per l’UNESCO.

A l’igual que amb la Trollstigen val la pena evitar les hores punta per la quantitat d’autocars que fan aquesta ruta. Nosaltres la vàrem baixar a les 4h de la tarda i ens vam creuar tan sols amb un parell. Vam estar de sort.

La carretera és impresionant per la seva sinuositat i per les vistes que ofereix del fiord i per les petites cascades d’aigüa que transpuen a travès de les roques.

Al final de la carretera hi ha un càmping a ma dreta, el Geirangerfjorden Feriesenter on vàrem pernoctar. Aquest càmping està en una zona molt bonica però fa força pendent i a més està lluny del poble per la qual cosa nomès estàrem una nit.