sylte

Sortim d’Andalnes en direcció a la carretera de Trollstigen (Escala del Trol), la Fv63, una de les carreteres més famoses i fotografiades de Noruega pels seus revols de paella i també per ser un gran reclam turístic.

Aquesta carretera està tancada a l’hivern a causa de la neu (d’octubre a maig). Per aquesta raó aquells que visiteu Noruega en aquesta època de l’any val més que us informeu abans d’anar-hi.

Nosaltres la vam fer de pujada ja que anavem de nord a sud i ens va tocar el cantó de muntanya. Si la feu en sentit contrari (de sud a nord), la fareu de baixada i per la banda del precipici.

A 10 km d’Andalnes es troba el càmping Trollstigen on tothom s’atura ja que hi ha unes figures gegants de trolls on cal fer-se la foto de rigor. També hi ha botiguetes de records. Aquest és el punt d’inici de l’Escala de Troll que és com també es coneix aquesta sinuosa carretera.

Una mica més enllà ens aturem de nou per admirar i fotografiar la bonica cascada Stigfossen que es troba a l’inici de la pujada a la Trollstigen. La major part dels vehicles que pugen o baixen per aquesta carretera són autocaravanes o autocars. Si es pot, és millor no fer-la en «hores punta» (mig matí o primera hora de la tarda) per tal d’evitar l’afluència d’autocars i creuar-se als revolts amb algun d’ells.

I enfilem aquesta carretera de vertígen amb els seus revols inconfusibles. A mesura que vas pujant vas veient el seu traçat serpentejant que et deixa sense alé.

Un cop adalt fem la darrera parada al mirador on també hi ha una cafeteria i una botiga de souvenirs. La vista és realment impresionant. Tot i haver patit un nus a l’estòmac durant el trajecte és una experiència que no es pot perdre.

Seguim cap la Vall de Valldal on l’aigüa és la protagonista ja que aquesta vall la transcorre el riu Valldola. Per aquesta raó en aquest indret es practiquen esports com el rafting o el piragüisme.

Altre curiositat que et trobaràs en aquesta vall són les paradetes de maduixes que venen els propis productors. Sovint els productors deixen les paradetes sense ningú que les vigili. El comprador deixa els diners en metàlic en una guardiola o bé pot pagar a travès d’una aplicació.

Ens aturem per dinar en un petit parking a Ovstestolbrua, al costat mateix del riu on hi ha també un parell de taules de picnic però que no podem utilitzar ja que es posa a ploure amb ganes.

Pocs kilòmetres més enllà hi ha un aparcament al costat de la carretera per admirar el gorg que forma el Valldola al seu pas entre les roques. Per poder gaudir d’aquest espectacle de la natura hi ha un seguit de pasarel·les. Quan nosaltres vàrem arribar seguia plovent fort per la qual cosa ens vam quedar al càmping Gudbrandsjuvet que està allà mateix i deixar la visita per l’endemà.

El càmping està en un petit turonet des d’on es pot gaudir d’unes vistes precioses. Estem nosaltres sols. Segueix plovent. Demà veurem com s’aixeca el dia.