En primer lloc hem anat a carregar la bombona de propà a l’empresa ESS Partner Eiendom AS. La bombona estava pràcticament buida i la càrrega ens ha costat 17,21 euros. Abans de carregar-la miren amb molt deteniment, per motius de seguretat, que la bombona no tingui cap bony ni desperfecte.

Com que aquesta empresa estava molt aprop del port hem fet algunes fotos. No hem anat a voltar per la ciutat ja que Bodo no és una ciutat massa atractiva. Durant la Segona Guerra Mundial va quedar en ruïnes a causa dels bombardejos i reconstruïda posteriorment amb no massa recursos per la qual cosa, els seus edificis no són majestuosos ni arquitectònicament interessants.

Des de Bodo hem deixat la Fv80 i hem seguit per la Fv17 fins el pont de Saltstraumen, a uns 30 km de la ciutat, on hem parat per observar el fenòmen curiós que aquí es produeix dels remolins d’aigüa causats per les corrents de l’estret. Aquest pont uneix les illes de Knaplundsoya i Straumoya.

Molts aficionats a la pesca es concentren aquí ja que la corrent de l’aigüa arrosega els peixos que queden atrapats en aquests indret i fan que les captures siguin nombroses. Malauradament nosaltres no duiem canya.

La remor de l’aigüa i el soroll de les gavines que es concentren a centenars a l’espera del seu botí són realment sorprenents.

Recorrem el pont de punta a punta per un cantó i per l’altre sense poder deixar de fer fotografies i admirar aquest fenòmen de la natura.

A uns 200 m de l’aparcament d’autocaravanes també hi ha un càmping.

Seguim uns 60 km per aturar-nos a l’àrea d’Ureddplassen on es diu que hi ha el lavabo més bonic del mon. Malauradament estava tancat.

Imatge estreta d’internet

Continuem per la Fv17. Aquesta ruta panoràmica ens ofereix uns paisatges que ens deixan bocabadats. Són realment bonics.

Ens prenem l’itinerari amb calma, aturant-nos sovint per admirar les vistes i fer fotografies. Cal gaudir del que la natura ens ofereix sense pensar en el temps.

Arribem a Ornes on ens aturem per comprar pa i algunes begudes en un REMA 1000.

Hem passat diversos tunels fins arribar a l’àrea de Braset (Halsa) des d’on es pot gaudir d’unes vistes espectaculars del glaciar Engenbreen que és un braç del Svartisen. Aquest glaciar es troba en la cota més baixa de tota Europa (a uns 100 m sobre el nivell del mar).

Aquesta àrea que està asfaltada i molt ben cuidada compta amb lavabos molt nets, tauletes de picnic, servei d’omplenat d’aigüa i buidatge d’aigües grises i negres i una oficina de turisme que, quan nosaltres vàrem arribar, estava tancada.

Hem aprofitat una de les tauletes per fer el sopar i com que la temperatura és formidable i les vistes s’ho mereixen, sopem fora.

Aprofitem per estirar una mica les cames fent un passeig pels voltants i pernoctem allà mateix. Ni al millor hotel del mon podríem dormir en un lloc tan idílic. Realment preciós.