Un cop hem esmorzat hem aprofitat per fer algunes fotos de Reine, un poblet molt bonic de la illa Moskenesoya amb casetes vermelles a la vora del mar i les muntanyes de fons. Reine és una de les localitats que apareix sovint en els folletons turístics de les Illes Lofoten pel seu atractiu.

Quan hem tornat a l’autocaravana ha vingut un noi a demanar-nos 300 corones per l’estacionament però nosaltres li hem dit que ja marxàvem i ha girat cua. Com que ahir vàrem arribar una mica tard ens hem estalviat el pagament de la pernocta.

Ens hem adreçat cap a «l’Anita’s see food» restaurant i botiga d’elaborats de peix fumat i/o assecat i que té molt renom a Noruega ja que és la cinquena generació d’aquesta família que es dediquen a l’elaboració del peix.

La botiga, una cabana de fusta groga, també és un dels llocs més fotografiats de les illes Lofoten.

Hem comprat salmó fumat i carn assecada de balena, ens hem fet algunes fotos i hem tornat enrera per adreçar-nos a Moskenes. Del port de Moskenes surten els ferries que porten fins a Bodo.

Al costat mateix del port hi ha un càmping on acostumen a anar els autocaravanistes que tenen intenció d’agafar el ferry i s’aturen un o dos dies ja que, generalment, les reserves es fan via internet amb un o dos dies d’antel·lació.

El càmping és gran amb serveis nous i molt nets però justos per la quantitat de campistes que hi ha. També és una mica car (uns 34 euros/dia) però si vols agafar el ferry no tens gaires alternatives. El personal del càmping tampoc es caracteritza per la seva simpatia. Són de la linia de «si t’agrada bé i si no també»