En sortir del càmping ens dirigim directament a Andenes per pagar l’estada i visitar una mica la ciutat.

Andenes es coneguda ja que és un dels llocs des d’on salpen vaixells de diverses companyes que fan safaris per veure balenes i altres cetacis com dofins. Aquí és on aquest tipus d’experiències surten més bé de preu per la proximitat a l’indret des d’on es poden avistar aquests mamífers marins. Els preus per persona oscilen sobre els 150 euros.

Nosaltres ens adrecem a una de les companyes que organitzen aquests safaris (la Whalesafari Andenes) ja que és la mateixa que gestiona el càmping on vàrem passar la darrera nit.

Ens haguès agradat fer una d’aquestes excursions però ens va tirar enrera el fet de que havíem de deixar la gosseta vàries hores sola a l’AC. Que hi farem!

Aprofitem per visitar el port i el far vermell d’Andenes que està al costat mateix.

Un cop feta la visita seguim el nostre viatge cap a Svolvaer, primera etapa de l’arxipièlag de les illes Lofoten.

Ens ha cridat l’atenció veure a un munt de soldats (homes i dones) fent marxes per la carretera, carregats amb unes motxiles voluminoses. Alguns d’ells feia figa ja que la temperatura, per ser on som, era considerable.

El trajecte és realment bonic i he aprofitat per fer diversos videos des de l’autocaravana ja que el paisatge ho val.

Ens aturem per dinar en una petita àrea, al costat mateix del fiord on hi havia, fins i tot, un parell de taules de picnic. És una delícia dinar en un lloc així ja que cap restaurant ens podria oferir un entorn tan preciòs com aquest.

Val a dir que un cop a l’arxipièlag de les Lofoten, crida l’atenció que totes les illes estan interconectades per ponts, uns més llargs, els altres més curts, en funció de la distància entre illes, uns més amples on poden passar vehicles a banda i banda i altres més estrets on un semàfor regula la circulació a cada cantó del pont. Tot plegat és realment una obra enorme d’enginyeria.

Seguim la nostra ruta fins a Svolvaer per carretera ja que també es pot arribar en ferry.

Un cop arribem a la ciutat ens adrecem al càmping però estava ple. Mirem de trobar un lloc per poder passar la nit, aprop del port però tampoc hi ha lloc. Hem donat un tomb però els llocs que hem trobat no ens han donat massa confiança. Finalment hem tornat enrera uns 8 km i ens hem aturat al Hammerstadsgate Camping que, tot i que estava ple, ens hem pogut fer un lloc, una mica provisional, per passar la nit. És un càmping petit i amb pocs serveis i una mica tronadets però l’entorn és molt bonic i una cosa compensa l’altra.