Sortim del càmping de Storvannet (Hammerfest) desprès d’acomiadar-nos d’en Joan Carlos i Carmen una parella que també forma part del grup VEN (Viajeros Enamorados de Noruega) i que ens reconeixem ja que tots els integrants d’aquest grup portem una enganxina a l’AC que ens identifica. Ells vàren arribar al càmping ahir cap el vespre i vam aprofitar per petar la xerrada una bona estona i intercanviar-nos informació sobre llocs d’interès per visitar, rutes a fer i qüestions similars.

Seguim direcció la ciutat d’Alta però abans ens aturem a un super (Extra Storsvingen) que hi ha a la sortida de la població per comprar algunes coses que ens calíen. El supermercat és fàcilment identificable ja que té l’estàtua d’un os polar gegant al parking.

Abans d’arribar a Alta ens aturem per dinar en un parking a peu de carretera, amb unes vistes precioses. De fet, t’aturaries a tot arreu, doncs no hi ha un racó que no sigui digne d’admirar i fotografiar.

Avuí també ha estat el primer dia que en ha plogut (una mica) des de que vam sortir de casa, fa vint dies. La veritat és que no ens podem queixar del temps que ens està fent. Dies asoleiats i temperatures molt agradables, tenint en compte que estem molt aprop del Cercle Polar Àrtic.

Arribem a Alta i aparquem molt aprop de la Catedral anomenada «Catedral de les Aurores Boreals» i que va ser construïda el 2013. Fem algunes fotos de l’exterior però malauradament no podem visitar-la ja que està tancada.

A pocs kilòmetres ens trobem amb el museu d’Alta, important a nivell mundial. A la part exterior del museu, en un recorregut de 3 km, es poden visitar els Petroglifs d’Alta, una mostra d’art rupestre declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1985.

Seguim per la carretera E6 que bordeja uns paisatges costaners realment bonics i que es poden gaudir gràcies a que la ruta compta amb diversos miradors.

Recomano aturar-se al mirador del Tallboy cràter i visitar-lo. Aquest cràter el va formar una bomba que va caure en aquest indret durant la Segona Guerra Mundial. Aquest mirador es troba poc abans d’arribar al pont Kafjordbrua.

Seguim una mica més i veiem, al costat de la carretera, una esplanada i decidim aturar-nos per sopar i dormir. El lloc es veu tranquil i les vistes de fàbula. Hi ha unes 6 autocaravanes més aturades.

I aquí hem tingut una de les experiències més culpidores i emocionants del nostre viatge. Mentres sopàvem hem vist passar un banc enorme de dofins, tan gran que han estat més de 1/2 hora passant. Ens hem quedat bocabadats. No havíem vist mai res semblant.

També hem conegut una altra parella d’espanyols (concretament extremenys) i hem xerrat una estoneta amb ells. Més endavant ens els tornariem a trobar.

Desprès de totes les emocions rebudes i tot i estar una mica cansats, ens costa agafar el son. Un dia de pel·lícula.