Sortim d’Inari direcció nord. A la frontera amb Noruega no hi ha ningú, cap control. Anàvem amb una mica de por ja que portem una gosseta i a Noruega són molt estrictes amb la documentació dels animals de companya. Tot i que duiem tota la paperassa en ordre sempre tens aquell temor de que et posin algun inconvenient

A més del passaport de la gossa duiem un certificat del veterinari ja que a banda del microxip i la vacuna de la ràbia al dia, has de dur un document del veterinari certificant que se li ha fet la desparasitació interna contra la tenia Echinococcus multilocularis 5 dies com a màxim abans d’entrar al païs. Però el problema és que nosaltres feia 15 dies que havíem sortit de casa (és a dir 10 dies més dels que marca la normativa noruega).

Però bé, vàrem tenir sort i vam entrar a Noruega sense que ens aturés ningú. De fet, ja ens havíen dit, que aquesta frontera és la menys vigilada i, realment, va ser així.

Ens vam aturar a Karasjok a un supermercat Uno-X per comprar algunes coses que ens calíen i comprovar una mica com es mouen els preus en aquest païs ja que a Noruega és on passarem més temps de les nostres vacances.

El trajecte d’Inari a Cap Nord ha estat maquíssim pels paisatges i perquè ha estat el primer dia que ens hem trobat els rens pasturant tranquilament a banda i banda de la carretera. Tot un espectacle per nosaltres que és el primer cop que veiem aquest animal en plena llibertat.

Ens aturem a Russenes ja que volíem pernoctar al càmping Olderfjord Turistsenter doncs teníem molt bones referències i perquè la idea era arribar al matí a Cap Nord i poder estar tot el dia fins l’endemà. Però malauradament no hi havia lloc i decidírem seguir en ruta.

Des de Lakselv fins arribar a Cap Nord hem anat bordejant el Fiord de Porsanger (carretera E69).

Entre Kafjord i Sarnes atravessem el tunel submarí HonningsvagTunnel que uneix el continent amb l’illa de Mageroya. Aquest tunel té uns 4,5 de longitud i va ser construït l’any 1999.

Arribem a Cap Nord sobre les 7 de la tarda.

L’accès i la pernocta a Cap Nord és gratuïta però si vols visitar el Nordkapphallen, complex on hi ha, bàsicament, un restaurant, una cafeteria, una gran botiga de records, un museu fotogràfic i on pots visualitzar la projecció d’un documental, cal pagar uns 23€ per persona. Nosaltres els vàrem pagar doncs, havent arribat tant lluny i éssent el primer cop que veniem i, possiblement, l’unic, no volíem deixar de coneixe’l.

El parking estava ple de gom a gom, tot i que estem al més de juny. No vull ni imaginar com estarà el mes de juliol o agost.

Ens instal·lem i anem a donar una bona passejada per la zona i fer algunes fotografies i, com no, inmortalitzar la nostra arribada davant de l’esfera del mon, emblema de Cap Nord. Desprès visitem el Nordkapphallen i aprofitem per comprar alguns records.

Seguim tenint molta sort amb el temps i els anoracs que ens vàrem comprar per l’ocasió, ens fan més nosa que servei.

Tornem a l’AC a sopar i desprès sortim de nou per contemplar el sol de mitjanit, una vista preciosa que mai oblidarem.

Ho celebrem amb una copa de cava satisfets d’haver aconseguit la nostra fita.