Finalment hem arribat a Copenhague. Ens hem instal·lat al camping que hi ha als afores de la ciutat. El càmping es diu DCU-Absalón Copenhague Camp. Des del càmping al centre de la ciutat pots anar amb transport públic (principalment bus) o també amb bicicleta (si no en portes, al mateix càmping en lloguen). De fet la bicicleta és el mitjà de locomoció per excelència de Copenhague. La ciutat està concebuda per donar prioritat absoluta aquest mitjà de transport. Aquí conviuen en plena harmonia, cotxes, vianants i ciclistes. Aquests darrers compten amb una xarxa completíssima de carril bici i amb la prioritat de circulació en vies i cruilles. Malgrat aixó, Copenhague no dóna la sensació caòtica que es té en altres ciutats com per exemple Amsterdam, si no que tots conviuen amb molt més equilibri i tranquilitat.

Copenhague és una ciutat que es pot recòrrer a peu amb facilitat. Els carrers són planers i agradables, plens de gent i de botigues. També hi ha molts restaurants i cafeteries on dinar o fer un moix. Alguns dels restaurants et sorprendran pel seu preu econòmic. Hi ha molta gastronomia asiàtica i , sorprenentment mexicana, al marge, evidentment, de les especialitats autòctones. Teniu en compte però, que si viatgeu amb gos, a la major part dels restaurants no us deixaran entrar a l’interior amb la vostra mascota. Dinamarca, sorprenentment, amb diferència amb altres països com França o Bélgica, no són massa permisius amb els gossos i a molts llocs no els deixen entrar. Un dels llocs que va cridar l’atenció que no deixessin entrar amb la nostra gosseta va ser  la botiga Lego on vàrem tenir que entrar per separat el meu marit i jo per poder visitar-la.

El primer dia vàrem anar des del centric barri on es troben els Jardins del Tívoli fins al port de Nihavn, pasejant pels carrers comercials plens de botigues, cafeteries i terrasses on fer una pausa per descansar i seguir el camí. Aquest barri s’anomena Stroget i és el barri comercial per excelència de la ciutat.

Vàrem passar per la Radhnspladsen on es troba l’estàtua de Hans C. Andersen i la Plaça de l’Ajuntament. L’edifici de l’Ajuntament és molt característic ja que està construit amb maons vermells la qual cosa li dona un color molt peculiar que crida l’atenció als que no som d’aquestes latituds. De fet el maó és el material de construcció per excel·lència ja que a Dinamarca, al no tenir muntanyes, no hi ha canteres.

El Port de Nihavn està ple de gent a totes hores. El tret principal d’aquest barri és la història, la gastronomia (està ple de restaurants) l’oci i la vida nocturna. El port va ser construït al segle XVII com a entrada a Copenhague de comerciants i mariners. A ambdues bandes del port hi ha les típiques façanes de colors que apareixen en multitud de fotografies de la ciutat. Un d’aquests edificis (el número 20) és on va viure Andersen. Altra característica són els vaixells de fusta que fan d’aquest indret un autèntic museu a l’aire lliure.

Des d’allà surten vaixells de diverses companyes que ofereixen recorreguts per l’extens port de la ciutat i també a les illes properes.

A Nihavn podeu trobar una ancla de grans proporcions  anomenada Mindeankeret, construïda en honor als 2000 mariners danesos que vàren perdre la vida durant la Segona Guerra Mundial.

Un altre indret molt interessant per visitar és el barri de Christiania, comunitat de caire hippie. Chistiania és un espai d’autogovern que es va proclamar independent de Dinamarca i per extensió de la Unió Europea. Té el seu propi govern, infraestructura i comerços. Hi viuen unes 1000 persones que es gestionen independentment, al marge de les lleis daneses. Es va crear l’any 1971 sobre una vella caserna militar, els barracons de la qual es van adaptar a vivendes particulars per iniciativa d’un moviment social anomenat Provo que va proposar apropiar-se d’aquest lloc. Sovint pateixen ostigacions per part de la policia danesa pel tràfic de marihuana i altres drogues. Cal tenir en compte que no està permès fer fotografies per la qual cosa s’ha d’actuar amb molta discreció. Els comerços d’aquest barri son molt més econòmics ja que estan lliure d’impostos.

Una altra visita obligada és la Sireneta d’Andersen. Tot i que l’estàtua no medeix més d’un metre, és el lloc més característic i fotografiat de la ciutat Es va crear a principis del segle XX per Edvard Eriksen per encàrrec de la família propietària de la cervesa Carlsberg.

Durant el passeig bordejant els diferents molls fins arribar a l’indret on es troba la Sireneta podreu visitar el Palau Amalienborg, residència oficial de la familia reial. Al mig de la plaça d’entrada al Palau podreu admirar l’estàtua de Frederik V que va ser el seu fundador i el canvi de guàrdia que és realment curiós de veure.

Copenhague és una ciutat relativament tranquil·la que va passar de ser un poblet de pescadors a erigir-se en la capital del pais.

(fotos realitzades per Jaume Ques)

Tívoli

Centre comercial i Ajuntament de Copenhague

 

Botiga-Museu Lego