Vàrem deixar el Llac de Garda en direcció a Florència no massa convençuts, ja que la tarda anterior va caure una enorme calamarçada amb pedres del tamany de pilotes de golf, que va deixar malmeses les tres claraboies de l’autocaravana, que vàrem tenir que mig arrenjar amb cinta americana. També ens va deixar tot el sostre abonyegat així com el capó i marques al parabrises.

Va ser una mitja hora interminable d’una tormenta com mai l’haviem vista. Ni una sola caravana o cotxe del càmping es van lliurar de les marques evidents del pas d’aquesta gran pedregada. Un cop la tormenta es va esvair, no hi havia ni un sol campista que no estiguès pujat dalt de la seva caravana o autocaravana, comprobant les destroses i intentant arrenjar  el que es podia per tal de sortir l’endemà en direcció a casa. El matí següent es va produir un autèntic exode de caravanistes tornant al seu pais d’origen (la major part d’ells alemanys i holandesos)

Nosaltres, un cop vàrem comprovar que no entrava aigua per les claraboies, si es que tornava a ploure, vàrem decidir seguir l’itinerari que ens haviem fixat, ja que ens savia molt de greu no visitar Florència i altres indrets de la Toscana tal com haviem planificat.

Doncs bé enfilàrem rumb a Florència. El càmping escollit va ser el «Càmping Firenze» que està als afores de la ciutat. És un càmping amb instal·lacions molt noves, amb un gran restaurant a l’entrada i una magnífica piscina. També compta amb un supermercat prou gran. És un càmping pensat bàsicament per autocaravanes, amb parcel·les prou grans i ben delimitades i carrers amples i totalment asfaltats.

Que puc dir de Florència que tothom no sàpiga. És una ciutat sorprenent, com un autèntic museu a l’aire lliure. A banda del seu atractiu com a ciutat monumental, també ofereix als seus visitants una molt àmplia oferta gastronòmica amb plats típics de la regió. Una de les especialitats típiques són els enormes entrecots de vaca que val la pena degustar (bistecca a la florentina) i també la infinitat de plats de pasta en tota les seves variants, els antipasti propis de la Toscana o el stracotto, típic estofat de la zona. I no cal oblidar que estem a Itàlia i es troba una gelateria a cada cantonada amb una varietat infinita de gelats casolans.

Florència va ser la ciutat més important del Renaixement sota el domini dels Medici que van deixar la seva gran emprempta. També va ser la capital d’Itàlia del 1865 al 1871 en plena unificació del pais. Florència però es un cresol d’estils on es barregen edificis de l’Edat Mitjana amb renaixentistes. Per tots els seus merits artístics va ser considerada patrimoni de la humanitat l’any 1982.

Nosaltres vàrem passar quatre dies molt profitosos, tot i que de bona gana ens haguessim cadat uns quants dies més ja que la ciutat té molt per veure i gaudir.

L’Arno

El curiós Ponte Vecchio construit pels romans tot i que tal com el coneixem ara és de l’edat mitjana. Des de l’inici han existit els comerços sobre el pont. Actualment la major part d’ells són joieries.

Galeria degli Uffizi on es troba el museu que conté una de les més importants i antiga colecció d’art del mon

Piazza Signoria (Loggia di Lauzi) i Palazio Vecchio. Aquest palau és el símbol del poder civil de Florència. Actualment acull obres de Miquel Angel i Bronzino entre altres i també és la seu de l’Ajuntament de la ciutat.

Santa Maria del Fiore – Piazza del Duomo – San Giovanni i Battistero  – Palazo Archivesvado.

Piaza de la Felicita

David de Miquel Angel (réplica de l’estàtua original, situada davant del Palazzo Vecchio)

Altres racons de la ciutat

Entrada al Museu Leonardo da Vinci

El càmping Firenze