Fa un parell de setmanes que decidirem anar cap a Girona. De fet, ja feia uns anys, que voliem visitar Girona quan s’engalana amb motius florals, decorant els seus carrers, els patis de les seves cases i els interiors i façanes dels edificis més emblemàtics.
L’exibició de flors va començar el 13 de maig. Nosaltres vàrem anar però dos dies més tard ja que el primer cap de setmana, Girona s’omple de visitants de gom a gom i hi ha llargues cues per visitar els punts de més interès.
Tot i així, el dilluns 15 que va ser quan nosaltres hi anàrem també hi havia molta gent. És normal ja que aquesta efemèride atrau a moltíssima gent de tot arreu.
Ens vam instal·lar en un càmping prop de la ciutat. Concretament es troba a Fornells de la Selva a uns 7 kmt de Girona. El càmping s’anomena Can Toni Monescal. Aquest càmping no té res de particular i potser el seu major interès és la proximitat amb la capital. Està regentat per un matrimoni i té l’aspecte de provisionalitat, ja que la recepció és una mena de barracó de fusta amb un horari d’atenció molt restringit (de 9 a 12 i de 16:30 a 19:30h). Tan sols disposa d’un modul de serveis amb dos sanitaris, 2 dutxes i dos lavabos (tot molt rudimentari). Aixó si, el wifi és gratuït i les parcel·les són grans i ven ombrejades. La piscina encara no funcionava tot i que ja feia calor i la terrassa del bar (que és el mateix barracó de recepció) també molt rudimentària amb cadires i taules d’aquí i d’allà (totes diferents). La major part dels campistes eren matrimonis holandesos d’una certa edat.
L’endemà de la nostra arribada va ser quan vàrem decidir visitar Girona i passar el dia a la ciutat. Vam dinar en un dels molts restaurants que hi ha a la ciutat i que ofereixen una carta ben assortida i a un preu molt raonable.
Voltàrem la ciutat de punta a punta i vàrem gaudir d’una ciutat que enamora per què és una de les més boniques del nostre país i també per l’amabilitat dels seus habitants. Amb raó va ser una de les ciutats escollides pel director de Joc de Trons per algun dels seus capítols.
Al final del dia ens sentíem cansats però feliços i amb el convenciment d’haver aprofitat molt bé aquesta sortida que recomano fervorosament.
Fotografies realitzades per Jaume Ques
























































































Deja un comentario