Carcassone és una bonica ciutat medieval molt ben conservada gràcies a la restauració que va dirigir Eugène Viollet-le-Duc el segle XIX. L’arrogància de les seves muralles i torreons visibles des de lluny, transmeten una sensació de majestuositat a tot el que visita aquesta magnífïcs.

La seva proximitat amb Catalunya (tan sols es troba a uns 300 kmts de Barcelona) fa que la visitin molts catalans. Però evidentment Carcassone reb visitants de tota França i de molts altres països.

Anar a Carcassonne és fer un viatge en el temps. Just a l’explanada que hi ha davant la porta principal (Porta de l’Aude) et donen la benvinguda uns bonics carruatges tirats per robustos cavalls que t’inviten a fer una passejada pels seus carrers principals.

Infinitat de botiguetes de tota mena i restaurants on degustar els plats típics de la regió com la «casoulet de Toulouse»,  el foie d’oie (foiegràs de fetge d’oca), le jambonneau, le confit de canard o les salsitxes de Toulouse, entre altres,  fan les delícies dels vianants que com un rierol que no s’atura mai, pugen i baixen pels seus carrers.

Si vas a Carcassonne no deixes de passejar per les seves muralles, travessar les seves dues portes (Porta de l’Aude i la Porta de Narbonne), visitar el castell, la Basílica de Saint Nazaire, la Catedral i la Esglèsia de Saint Gimer. I per completar la visita aprofiteu per fer una passejada en vaixell pel Canal du Midi.

Aquest cop ens vam instal·lar al càmping Airotel Village Grand Sud pròxim a la localitat de Preixan i a uns 10 kmts de Carcassonne.

El càmping no estava malament, a l’estil dels càmpings francesos. El paisatge molt bonic ja que el càmping està just a la vora d’un llac i concretament la nostra parcel·la estava al costat mateix. Els serveis però deixàven molt que desitjar (pocs i mal condicionats).

Nosaltres vàrem aprofitar per fer diversos pasejos al voltant del llac. També es podien practicar alguns esports aquàtics com pesca o piragüisme.

En aquest càmping també tinguerem un bon ensurt ja que ens va sorprendre una forta tormenta precedida d’unes fortes ràfagues de vent. Tan era així que ens va arrencar el tendall d’arrel. No el va trencar de miracle.

Va caure pedra una bona estona i va ploure de valent. Per sort no vàrem tenir cap desperfecte, tan sols l’ensurt i la tensió del moment.

L’endemà però ja en teníem prou i vam tocar el dos.

Fotografies del càmping Airotel Village Grand Sud i del llac interior (fotos realitzades per J.Ques)