Un passeig pel Pallars Sobirà: bordejant el Noguera Pallaresa

Ja feia temps que teníen el desitg de visitar aquesta bonica comarca. Dos eren les raons que han retardat la nostra visita. Per una banda la climatologia, ja que en aquests indrets els hiverns són durs i llargs. L’altre era els accesos viaris ja que la carretera que ens porta fins aquí des de la Seu d’Urgell és estreta, i amb alguns revolts on les escarpades roques sobresurten de forma desafiant i cal esquivar-les per tal d’evitar algun ensurt.

Ara bé, tot i les petites dificultats, la ruta val la pena per la seva bellesa. Durant una bona part del trajectae es va bordejant el Noguera Pallaresa, riu que dóna caràcter a aquestes terres i que atrau als amants dels esports d’aventura (kayaks i embarcacions similars baixen pel torrent d’aigua, sortejant roques, salts i remolins…). La carretera creua Sort i Llavorsí i pocs kilòmetres més enllà arribem a la Guingueta d’Aneu, petit poblet a la vora del riu i on es troba el càmping que hem triat per passar el cap de setmana. El càmping s’anomena La Vall d’Aneu. És un típic càmping de muntanya sense massa alicients a banda d’una piscina exterior que, evidentment en aquesta època de l’any està tancada.

Les parcel·les estan disposades en forma de terrasa per la inclinació del terreny però són de fàcil accès i prou àmplies per una autocaravana gran. Els serveis estan prou bé i l’entorn és envejable. Al voltant del càmping hi ha uns terrenys dedicats a la cria de cavalls i de vedells que s’acosten encuriosits a les tanques del càmping i que fan les delícies dels més petits.

A pocs kilòmetres de la Guingueta es troba la localitat d’Espot des d’on es pot visitar el llac de Sant Maurici. Nosaltres però hem deixat aquesta visita per més endavant ja que el llac està glaçat i era difícil accedir-hi.

Aixó si. hem aprofitat el bon temps que ens ha fet per fer excursions a peu pels molt camins i dreceres que hi ha per tot arreu. Una de les passejades ha estat per arribar-nos fina Esterri d’Aneu. La caminada ens ha encantat ja que el paisatge és encantador i està ple de nogueres (arbres que donen nom a l’artèria fluvial que banya aquestes terres.

Com que vàrem sortir el divendres a la tarda i ja era una mica tard, decidírem fer nit a Bellver de Cerdanya i seguir el camir el dissabte al matí.

Dissabte al sortir de la caravana ens va sorprendre un globus aerostàtic que volava per sobre els nostres caps i va prendre terra no gaire lluny d’on nosaltres hi erem.