Temps de bolets i castanyes a les Serres de Prades i del Montsià

Aquest cap de setmana passat (Pont del Pilar) havíem decidit inicialment anar al Berguedà ja que és temporada de bolets però vam trucar a tres càmpings de la zona i estaven tots plens. Llavors vam pensar en un lloc del que sovint ja n’havíem sentit parlar molt i molt bé a amics i coneguts i que mai haviem visitat. De fet Tarragona és molt més coneguda per les seves platges i localitats costaneres però en canvi l’interior de la província que té molt que oferir als amants de la natura no és ni molt menys tan visitada.

Realment l’elecció va ser un encert i hem passat un cap de setmana de descoberta i de plaers culinaris. Ens vam instal·lar al càmping Serra de Prades que es troba al mateix poble de Vilanova de Prades. És un càmping de muntanya, no molt gran, què obre tot l’any, amb unes bones instal·lacions i sobre tot, un restaurant «Els Ceps» amb un preu molt competitiu i una cuina de gran qualitat. Us el recomano sincerament i si aneu no deixeu de tastar els «cargols a la llauna amb allioli d’arbequines» que està per xupar-se els dits o «l’escudella amb carn d’olla» plat deliciós i contundent. A més tenen una infinitat de tapes de tota mena (amb productes tan de terra com del mar). Els encarregats del restaurant així com els del càmping són amables i li dediquen a tots els visitants un tracte molt familiar. I a més si prens una cervesa o qualsevol altre refresc t’obsequíaran amb una tapa de cargols, una llesca de pa amb abundant pernil, una ració de truita amb patates o qualsevol altre «platillo» molt ben elaborat (tot un detall).

Com què ens vam endur el quad hem aprofitat per fer algunes excursions per camins rurals i dreceres i descobrir itineraris i indrets colpidors i ensisadors. La característica pròpia de l’orografia d’aquesta zona amb les seves muntanyes rocoses i els seus penyasegats ens recorden que insignificants som davant de la mare natura.

També hem aprofitat per visitar Prades amb la seva característica plaça, la seva esglèsia i les restes de la seva muralla (llàstima que la Guerra Civil deixès molt malmesos alguns d’aquests monuments) i comprar algun producte típic de la regió.

El darrer dia ens vam acostar fins a Ulldemolins i vam seguir l’itinerari de les ermites (de Santa Magdalena, Sant Antoni i Sant Bartomeu). Per cert que a les rodalies de l’ermita de Santa Magdalena hi ha una zona d’acampada per autocaravanes i tendes amb instal·lacions bàsiques com a WCs i taules de pícnic. Des d’aquest punt parteixen diverses dreceres per fer itineraris a peu o amb BTT d’alló més bonics i interessants.

Hem tingut la gran sort de que ens ha fet molt bon temps i hem pogut aprofitar intensament el cap de setmana. Hem marxat però amb la plena convicció de que d’aquí a poc hi tornarem.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

Castanys de Prades plens de fruit