Tres són els motius per visitar Beaufort, i cap d’ells és la propia ciutat. El primer motiu pel que val la pena arribar-s’hi fins aquesta petita localitat és el seu magnífic castell que data del segle XII i que és una maravella tant per la seva arquitectura com pel paisatge que l’envolta.

L’altre motiu és la Mullerthal Trail o circuït amb infinitat d’itineraris per realitzar a peu o amb BTT, que atrau a multitud de turistes amants del contacte amb la natura.

I, el tercer atractiu d’aquesta petita localitat és el càmping que és troba als afores de la ciutat, el nom del qual és «Plage» (no sé a que es deu el nom, com no sigui que faci referència a l’enorme piscina que hi ha a les seves instal·lacions). El càmping però és una bombonera, amb instal·lacions ven cuidades i detallistes (jardineres amb flors per tot arreu, nateja extrema…), uns bungalows i cabanes de fusta maquísimes, i tot una sèrie de serveis addicionals per tal que el visitant es trobi d’alló més bé.

Just a la sortida, un restaurant «El Douro» gestionat per una família portuguesa al complet (pare, mare, fills, germans…) ofereix plats molt ben cuinats i a un preu molt asequible.

Nosaltres vam arribar al matí al càmping, ens vam instal·lar i vam dinar al restaurant El Douro, una bona amanida i una daurada «grillé» boníssima (potser el millor àpat que havíem fet en un restaurant des de que vam arribar a Luxembourg). Cap a la tarda vam voler visitar el poble.

Beaufort com us deia abans no té res digne d’esment, excepte, es clar, el seu castell. Ens va soptar veure els carrers buïts, els cafés i restaurants tancats, i aixó que era diumenge. Tan sols algú en bicicleta que venia de fer algun dels recorreguts de la Mullerthal Trail o de visitar el castell.  A la tornada li vam preguntar a la mestressa del restaurant que ho feia que no hi havia ningú i ens va comentar que els autóctons estaven de vacances i els turistes veníen a Beaufort per fer excursions o per gaudir de la piscina i les instal·lacions del càmping.

Beaufort 

El Castell 

Al voltant del castell un ramat d’ovelles  pasturava plàcidament

«Parada i Fonda»: dinant en una zona de pícnic de la carretera (curiosament hi havia un monument als soldats americans que van lluitar durant la 2a Guerra)