Efectivament així ho senten els 1700 habitants d’aquesta petita localitat i els mateixos luxemburguesos. Vianden és un petit poblet situat a la Vall de l’Our que s’exten a ambdues voreres del riu i s’enfila muntanya amunt a travès de la Gran Rue fins arribar al cim coronat pel seu magnífic castell del segle XI, un dels mes ben conservats del país i que val la pena visitar per la gran bellesa d’alguna de les seves sales.

Vianden també és coneguda per què el gran escriptor francès Víctor Hugo va viure algunes temporades a la ciutat. Actualment es pot visitar la casa que va habitar i que es troba a l’inici de la Gran Rue on es conserven alguns manuscrits i efectes personals de l’escriptor.

Altre tret que caracteritza Vianden és el telesella que et porta des d’una de les voreres del riu fins a dalt del Castell. La panoràmica del poble des del telesella és fabulosa i només per aquest motiu val la pena pujar. El preu és molt assequible (uns 3€ per persona).

Vianden és un poble que invita a passejar pels seus carrers, seure en alguna de les seves terrasses o dinar en algun dels seus restaurants. No deixeu de pujar per la Gran Rue que s’enfila fins el castells i contemplar els edificis que es troben a banda i banda d’aquesta artèria principal . Qualsevol racó o façana són dignes d’èsser fotografiades  Us recomano sincerament que si visiteu Luxemburg us acosteu a aquest petit poble que a ben segur no us decebrà.

Tan sols un petit entrebanc quan anàvem de tornada va ensombrir una mica aquest dia i és que el quad amb el que ens desplaçàvem des del càmping ens va deixar tirats a la carretera per una avaria. Vam tenir que esperar 3 interminables hores a la vorera d’una estreta carretera just al costat d’un revolt  amb molt poca visibilitat. Aquesta situació ens va neguitejar una mica però per sort un motorista luxemburguès, en veure la nostra situació ens va ajudar i ens va dur fins casa seva que estava tot just a l’entrada del poble (a tan sols 500 mts d’on estàvem aturats) fins que la grua ens va venir a recollir. El bon home ens va convidar a sopar i fins i tot ens oferia casa seva on poder dormir fins l’endemà. Nosaltres vam declinar la invitació però vam quedar infinitament agraïts per la seva hospitalitat. Fins i tot ens va proposar un mecànic de la seva confiança que ens podía reparar el quad.

I aquì no queda  tot. Quan vam arribar al càmping ja era bastant tard (cap a les 10 de la nit). Doncs bé, el matrimoni que el regenta estaven esperant al carrer ben preocupats ja que es pensaven que ens havia passat alguna cosa i es van alegrar molt quant van poder comprovar que no haviem patit cap accident. Aquestes experiències són les que també donen sentit  i ens animen a voltar per aquests mons de Déu.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

L’Our