Aquest any ens hem decidit per visitat Luxemburg. Una de les raons per les que vam triar-la com a destí d’una part de les nostres vacances és perquè sovint creuem el seu territori quan anem a Bélgica (tres o quatre cops l’any) i mai ens haviem aturat per coneixer una mica millor aquest petit país i en segon lloc perquè fent molts pocs kilòmetres (un promig d’uns 40 a 50 km) pots coneixer una àmplia diversitat de paisatges, a banda de la seva capital, Luxemburg que per si mateixa ja és motiu més que suficient per visitar aquest petit país centre-europeu.

En la nostra estada a Luxemburg hem pogut admirar els seus paisatges, els seus poblets i la seva magnífica capital i també hem comprobat l’amabilitat i hospitalitat d’alguns dels seus habitants  arrel d’un petit entrebanc que vam tenir per la carretera i que ja explicarem més endavant.

Luxemburg (el país) té una població de no més de 500.000 habitants dels quals més de 100.000 són portuguesos. Les llengües de Luxemburg sòn el luxemburguès (una barreja de francès i alemany), el francès (però no us feu ilusions si el parleu ja que en molts indrets no el parlen apenes) i l’alemany. Però una de les llengües que també més se sent parlar és el portuguès (per mi ha estat una curiositat que desconeixia).

Luxemburg està dividit en cinc regions prou diferenciades per la seva pròpia geografia. Luxemburg city i les seves rodalies, les Ardenes luxemburgueses, la Petita Suisa o Mullerthal, Les terres vermelles del sud i la Regió de la Moselle.

Totes les regions tenen un tret diferenciador que les fa diferents de les altres. La primera està caracteritzada per la seva capital, una ciutat ensisadora i molt viva i pels petits poblets de les rodalies que tenen un encant especial. També es pot fer un itinerari i visitar alguns castells (alguns d’ells només per fóra) ja que les visites han d’ésser concertades, però la seva arquitectura, jardins i els paisatges que els envolten ja són  motiu sufici.ent per fer aquest tomb.

La regió de les Ardenes és caracteritza pels seus parcs naturals, les seves valls de l’Our i el Sure, els seus boscos i un grapat de poblets encantadors.

La «Petite Suisse» Luxemburguesa o Mullerthal té uns  Parcs Naturals envejables i hi ha una gran quantitat d’itineraris per fer a peu o amb BTT, molts d’ells de poca dificultat i que es pden realitzar en familia i amb infants de poca edat.

La Moselle té com a principal atractiu el seu riu i les seves vinyes a banda i banda. Com a la resta de la conca d’aquest important riu, aquesta zona és rica en bons crus. El Moselle és la frontera natural entre Luxemburg i Alemanya ja que cada una de les voreres del riu pertany a un país

I per últim les Terres Vermelles així anomenades ja que arrel de l’extracció durant molts anys de ferro s’ha tenyit d’aquest color la seva superfície.

Els càmpings de Luxemburg (al menys a tots els que nosaltres hem estat) tenen uns preus molt asequibles i són, en general molt bonics: parcel·les molt àmplies i verdes, serveis molt nets i correctes, accesos facils i ben senyalitzats. En general estan  a prop dels nuclis urbans (400 a 500 mts). Ara bé si no porteu cap altre mitjà de transport que l’autocaravana, intenteu proveir-vos del més important abans d’entrar als càmpings ja que no acostumen a tenir supermercat i com a molt podreu comprar pa (cal encarregar-lo abans), beguda i poca cosa més. Si és possible trieu els càmpings «officiels» ja que són els que ofereixen millors serveis i els preus més econòmics i també acostumen a estar a prop del centre de la ciutat (no hi ha però a tot arreu). Només entrar a territori luxemburguès convé aturar-se a repostar (aquì el combustible és més econòmic) i trobareu llibrets informatius per a turistes amb guia de càmpings de tot el país i principals atractius turístics de la zona (van molt bé per orientar-se).

Altra cosa que m’ha cridat l¡atenció de Luxemburg és que a la major part dels càmpings no accepten el pagament amb targeta de crèdit (de cap mena) i en algun restaurant també ens hi hem trobat. És curiós pensar que un dels països ons es concentren més entitats bancàries i on hi ha el percentatge més alt de treballadors de la banca, no acceptin a tot arreu la targeta de crèdit!!.