El primer que vam fer en arribar a Múnich va ser buscar el càmping que per cert està ben senyalitzat, no gaire lluny del centre de la ciutat (15 minuts en autobús) i molt a prop d’una parada de bus. Aquestes eren les úniques avantatges del càmping  ja que l’atenció als clients era pèssima, les dutxes d’aigua calenta eren molt deficients i de pagament, els serveis no estaven gaire nets, en fi, és un càmping de campistes de pas que venen a visitar la ciutat i que s’assemblava bastant a un camp de concentració (marcant les distàncies, és clar). El nom del càmping és Campingplatz Munchen-Talkirchen.

Malgrat aixó, val la pena patir alguns inconvenients (la gran sort de les autocaravanes és que si els serveis són deficients tens l’alternativa d’utilitzar els de la pròpia autocaravana) per visitar aquesta ciutat.

Múnich és una de les ciutats més riques del món i la que ofereix major qualitat de vida als seus habitants de totes les ciutats alemanes.

Dues característiques de Munich són la seva fàbrica i instal·lacions de la BMW i les seves cerveseries a l’aire lliure. La cervesa i les cerveseries estan omnipresents en aquesta ciutat, molt més i amb diferència, a la resta de ciutats alemanes que hem visitat.

Després d’instal·lar-nos al càmping i dinar vam baixar al centre de la ciutat. Vam arribar a la plaça Marienplatz, centre neuràlgic de la ciutat, punt de trobada de molts joves i lloc de visita obligada. Aquest també és el centre comercial amb innumerables botigues de marques exclusives i d’altres més asequibles. També abunden les joieries i sobre tot els restaurants-cerveseries on es pot menjar plats típics de la regió per un preu molt asequible. Nosaltres vam sopar en un d’aquests restaurants on tots els cambrers i cambreres anaven vestits amb la indumentària regional i amb un pianista que amenitzava la vetllada.

També crida l’atenció veure com a qualsevol cantonada hi ha un grup de músics de qualsevol edat (joves i no tan joves) i alguns d’ells amb molta qualitat interpreten alguna peça d’algun dels mítics compositors com a Wagner, Mozart o Beethoven, entre altres.

Els carrers del centre estaven plens de vianants que pasejaven  tranquil·lament o prenien alguna cosa en una de les moltes terrasses que hi ha. Llàstima que al cap d’una estona es va posar a ploure i vam tenir que marxar sobtadament cap a l’autocaravana. Vam tornar en taxi ja que ens va venir al cap que havíem deixat la claraboia oberta i amb la que queia segur que entraria l’aigua a gots i barrals. El taxista ens va fer de «cicerone». Entre altres façanes d’edificis famosos ens va assenyalar la de la «casa marron» inaugurada per Hitler el 1930. De fet Munich va ser anomenada per Hitler «capital del moviment» del nacional-socialisme.

Quan vam arribar a l’autocaravana realment havia entrat bastanta aigua però per sort, res greu. Amb aquest petit ensurt hem aprés que no hi ha que refiar-se del temps d’aquest pais.

L’endemà vam passar tot el dia visitant el parc i les istal·lacions de l’Estadi Olímpic i edificis adjacents. Malauradament la història d’aquest estadi va íntimament lligada a l’atemptat  terrorista perpetrat per la banda palestina «Setembre negre» on van morir onze atletes israelis i 5 dels 8 terroristes que havien participat.

El parc on es troben les istal·lacions olímpiques té una gran extensió i està ple de camins i estanys. La gent aprofita per fer esport o passejar amb els seus fills i gaudir de la natura. També hi havia una fira i quantioses paradetes on es veníen begudes i menjar de tota mena.

A l’altre cantó del parc es troben les magnífiques i vanguardistes instal·lacions de la BMW que val la pena visitar per la seva grandiositat i modernitat i on també està la seu de l’interessant museu BMW.

Anem al centre de la ciutat