Vam deixar Gottingen amb la idea de passar per Hannover, visitar la ciutat i passar una nit en un dels càmpings que havíem triat. Però per sorpresa nostra un dels càmpings que es troba a la mateixa ciutat ja estava ple i l’altre tot i portar l’adressa al GPS no vam aconseguir trobar-lo.
Al final vam anar a parar en un Campingplatz uns kilòmetres lluny de la ciutat. El càmping és troba bastant amagat i és molt curiós ja que era un espai obert en plena natura, on es pot acampar, tenir electricitat i passar una o vàries nits per un preu molt econòmic.
De camí cap a Wolfburg on volíem visitar l’Auto-museu Vokswagen vam passar de forma casual per un dels varis museus que Alemanya té dedicat al molí de vent i d’aigüa que es troba a la localitat de Gifhorn. És un bonic i interessant lloc on passar el dia. Hi ha un gran nombre de rèpliques de molins a tamany real de diferents llocs del món (la major part de països d’Europa) i concretament dos d’Espanya: el típic molí de la Manxa i un molí de les Illes Balears. Realment les répliques estan molt ben aconseguides. Es un recorregut molt agradable de fer, tot ell a l’aire lliure i d’unes dues hores i mitja a tres hores de durada. També hi ha un obrador on fan pa i pastissos amb farina molta a la forma tradicional i que desprès pots degustar sentat a l’ombra dels arbres en una zona de picnic i descans. Fotografies realitzades per Jaume Ques.
Campingplatz Kumm a la localitat de Holle.
Curiosament vam arribar cap a les 7h de la tarda i ja no hi havia ningú que ens poguès atendre. Un altre campista ens va indicar que ens instalèssim i ens va dir com podíem fer per agafar electricitat i que l’endemà ja vindria l’encarregat i ens cobraria. En realitat el càmping era una àmplia zona amb gespa i arbres on podíes acampar com volguèssis i passar la nit tranquil·lament. No hi havia ni tanques, ni valles i tan sols hi havia un mòdul de serveis bàsics. Aixó si el preu per dia era molt econòmic (uns 3€). 








Maquetes de molins d’arreu del món 
































Curiositats : Al llarg d’uns 15 km del recorregut en una carretera secundària des del càmping on vam pernoctar fins a pocs kilòmetres de Wolfburg ens van cridar l’atenció la presència d’autocaravanes aparcades a un cantó de la carretera i a una certa distància una de l’altra. Cridava l’atenció una llum vermella a la cabina davant mateix del parabrises. No vam trigar en deduir que era un reclam per tot aquell que requeria dels serveis de les «treballadores de l’amor» . Sort que ens vam donar compte abans de parar al costat d’una d’aquestes autocaravanes per dinar, cosa per altra banda molt freqüent ja que tothom té tendència a parar allà on veu que hi ha altres autocaravanes aturades.
































Deja un comentario