Aquest cap de setmana passat decidirem passar el pont de l’1 de maig a La Cerdanya. Hi ha que reconèixer que no ho vam encertar, ja que ens va fer un temps bastant dolent i ens va ploure pràcticament cada dia (menys el dia de tornada) i quasi bé cada nit.

Reconec que malauradament no hem visitat aquesta comarca tan sovint com caldria ja que disposa d’innumerables atractius.

La Cerdanya és divideix en l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya. La primera en territori francès i la segona en territori català. També és curiós que la Cerdanya formi part de dues províncies, Girona amb 11 municipis i Lleida amb 6. Així mateix la baixa Cerdanya té dos subcomarques: la Batllia al voltant de Bellver i Baridà que s’esten per l’Alt Urgell.

Els trets que més la caracteritza és l’Alta Vall del Segre que recórrer bona part d’aquesta comarca i ser una de les valls més amples d’Europa. La Cerdanya forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i són aquestes dues serralades al sud i els Pirineus al nord les seves fronteres naturals.

Nosaltres vam aprofitar, sempre que el temps ens ho permetia, per fer algunes sortides per la Batllia amb el nostre quad.

Ens vam instal·lar al càmping Bellver a 1 km aproximadament de Bellver. És un càmping que és troba a peu de la N-250 de Bellver a Puigcerdà. El càmping no té res de particular i el vam triar  perquè està molt aprop del municipi i tenint en compte que el pronòstic del temps no era massa bó, no ens arriscàrem tant per anar a comprar (el càmping no té supermercat) ja que ens movíem amb el quad. El càmping Bellver és un càmping de campistes fixos i aixó condiciona el seu aspecte ja que al meu parer està una mica degradat. Per ser un càmping que està obert tot l’any i tenint en compte la climatologia i temperatures de la zona, el sistema de calefacció és una mica deficient i l’aigua de les dutxes surtia molt tèbia.

Tal com us deia el temps no ens va deixar sortir tan com era la nostra intenció ja que va ploure bastant i inclús en alguna de les nostres sortides vam tenir que girar cua i fugir de la pluja i inclús de la calamarsa.

Visita a Olopte: Olopte és una petita entitat del poble d’Isòvol. Deu tenir un 50 habitants censats encara que hi ha una població de caps de setmana i estacional molt més gran. El més bonic són les vistes que hi ha des d’aquest municipi amb la serralada del Cadí al fons.

Isòvol: Municipi de la Baixa Cerdanya de qui depenen Olopte i All. Curiosament a All és on es troba l’Ajuntament. Monument destacable és la seva Esglèsia de Sant Miquel.

Bellver de Cerdanya: És un dels nuclis urbans més importants de la comarca. Val la pena visitar la Muralla i la panoràmica que es pot veure des d’aquest indret; el Barri antic, i l’Esglèsia de Santa Maria i Sant Jaume. Dalt de la Muralla hi ha una placa en memòria d’un episodi de la Guerra Civil viscut pels veïns de la localitat.

 

Meranges: Capital de municipi que es troba a més altitud de Catalunya. A més dels encants del poble, el seu interés es doble ja que des de Meranges pots seguir el camí fins els Llacs de Meranges:  El Llac Pla, L’Estany del Mal de Guils, El Llac dels Engorgs o el Llac de Malniu. Nosaltres no vam poder anar aquest cop ja que el mal temps ens va sorprendre i vam tenir que marxar ràpidament ja que va començar per ploure i a continuació va caure calamarça. L’endemà vam veure per la TV que havia caigut una bona nevada. De bona ens vam enlliurar.

Itinerari: Bellver de Cerdanya – Pi – Santa Eugènia – Montellà

El darrer dia i aprofintat una treba que ens havia donat el temps, vam aprofitar per fer un petit recorregut, per no temptar massa la sort. Vam anar fins a Bellver. Un cop passat el pont que travessa el Segre, vam girar a la dreta i ens vam adreçar fins el poble de Pi. Pi és un poble molt petit que es troba molt aprop de Bellver i des d’on es poden divisar unes magnífiques vistes de Prullans amb la serralada pirinenca al fons. Seguirem la carretera fins a Santa Eugènia on vam aprofitar també per fer algunes fotografies i estirar una mica les cames. La carretera serpenteja muntanya amunt fins a Montellà. Només vam tenir temps per fer unes fotos i marxar ja que un núvols negres i amenaçadors veníen cap a nosaltres i no vam voler temptar la sort. La pluja ens trepitjava els talons però encara tinguerem sort de què no ens arrepleguès de ple.