Càceres és una ciutat que atrau al visitant. No en va la ciutat vella ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Quasi bé tots els edificis públics i privats daten dels segles XV, XVI i XVII.  No hi ha un sol racó que no sigui digne d’ésser fotografiat. Els seus carrers empedrats, les seves esglésies, la seva muralla formen un conjunt harmoniós que invita a passejar amb calma i tranquil·litat.

Cal tenir en compte que, si visiteu la ciutat a l’estiu, com va ser el nostre cas, és millor aprofitar les primeres hores del matí, o encara millor, les darreres de la tarda. I després de fer una bona passejada res millor que asseure’s a prendre un refresc en una de les moltes terrasses que es troben davant mateix de la muralla, ja que sereu protagonistes del meravellós espectacle que ofereixen  desenes de cigonyes voltant el cel i observant els vianants des de les teulades. Potser per què soc de ciutat, jo no havia vist mai tal quantitat de cigonyes. Em quedava bocabadada a l’observar els seus vols majestuosos, escoltar el seu piular i veure com al mateix temps que el sol s’amagava elles buscaven refugi en els seus nius respectius. De ben segur que aquestes imatges perduraran en la meva memòria.

El càmping on ens vam instal·lar éra el Càmping Càceres que es troba als afores de la ciutat i que té una parada d’autobús a la mateixa entrada i et deixa al centre de la ciutat. L’altra avantatge d’aquest càmping és que a cada parcel·la hi ha una caseta d’obra amb lavabo, dutxa, WC i pica per rentar els plats. També disposa d’una explèndida piscina rodejada de gespa i a més el personal és molt amable. Fotografies realitzades per Jaume Ques

El càmping

A l’abrig de l’ansiada ombra o a la frescor de la nit

La Verge de Guadalupe, patrona d’Extremadura  (curiosament és la mateixa imatge que veneren a Mèxic)

Càceres: la Ciutat Vella i la Muralla