Per raons familiars sovint travessem tota França de sud a nord fins la frontera amb Bèlgica o Luxemburg. Quasi ve sempre anem per autopista per guanyar temps però aquest cop decidirem anar per la RN a partir de Perpinyà.

Des de Perpinyà fins a Pezenàs tot el tram es fa per carretera  nacional d’un sol carril per sentit de la marxa, i a part d’algun tram on pràcticament es bordeja el mar la qual cosa sempre li dona al recorregut un cert atractiu, la resta del camí és una mica monòton.

Passat Pezenàs i fins a pocs kilòmetres de Millau la RN esdevé una autovia. Abans d’arribar al Viaducte hem de sortir de l’autovia per la sortida de Millau. Val la pena fer aquest desviament no tan sols per l’estalvi del peatge si no per les vistes que  ens ofereix aquest tram de carretera. Nosaltres sempre havíem vist el Viaducte de Millau des d’adalt del propi viaducte o des de l’àrea que hi ha tot just superar-lo,  on tothom s’atura per fer fotografies i admirar la colossal obra de la que el francesos se senten molt orgullosos.

Aquest cop però la perspectiva és totalment diferent. A pocs kilòmetres de Millau hi ha un aparcament senyalitzat a ma dreta amb un mirador i des d’allà es pot veure  tota la vall del Tarn amb els poblets que la conformen i al fons el Viaducte que travessa la Vall d’extrem a extrem.  Imposa la vista del congost (obra de la natura) amb el Viaducte (obre de  l’home) i, encara que sembli estrany  tot plegat manté una certa armonia. Fem unes quantes fotografies i seguim el nostre camí.
Creuem el poble de Millau (no tenim temps per visitar-lo amb deteniment) i ens incorporem de nou a l’autopista anomenada La Meridiène fins arribar a Clemont Ferrand .

Abans d’arribar  a Clemont Ferrand ens aturem a posar benzina a l’àrea de la Fayette i aprofitem per dinar. Aquesta àrea està plena d’autocaravanes ja que disposa de molt d’espai i té taules i bancs per pícnic. És una àrea perfecte per aturar-se i també compta amb vistes panoràmiques interessants. Us la recomano molt sincerament si viatgeu per aquells indrets. Cal tenir en compte però que aquesta autopista té unes 9 ó 10 àrees, totes elles molt grans amb espais destinats a picnic, jocs per infants, zones per passejar i estirar les cames, vistes panoràmiques explèndides, a banda dels serveis comuns a totes les àrees com a restaurants, cafeteries i botigues de productes de la regió, etc. També són interessants per fer una aturada per dinar o per pernoctar les «Villages Ètape» que són poblets al costat de l’autopista que concentren tot una sèrie de serveis (inclosos hotels i càmpings, en algunes d’elles).

A partir de Clemont Ferrand hem de prendre la RN en direcció a Moulins. Aquest tram no és d’autovia però la carretera està força bé ja que hi ha rectes molt llargues que travessen una plana immensa plena de camps de conreu i pastura.

A 8 km de Riom travessem un petit poblet molt tranquil que s’anomena Le Cheix-sur-Morge i que disposa d’una àrea de servei per autocaravanes amb buidatge d’aigües grises i pressa d’aigua i electricitat.

A pocs kilòmetres es troba un altre poblet anomenat  Saint Pourçain que també compta amb un altre àrea per autocaravanes amb serveis similars però aquest cop totalment gratuïta ja que és una àrea municipal.

Val a dir que durant tot el trajecte ens vam creuar amb moltes autocaravanes franceses que recorrien aquestes carreteres i es que aquesta zona compta amb mots atractius pels turistes autòctons i foranis i en particular pels autocaravanistes ja que pots trobar-te amb molts indrets per aturar-se o bé per instal·lar-se i passar un parell de dies. A més tota aquesta regió és famosa mundialment pels seus crus (La Borgonya) i la seva gastronomia.

En arribar a Auxerre ens vam instal·lar en una zona prop del riu Yonne on hi havia uns 12 autocaravanistes que, com nosaltres, es disposaven a passar la nit. Varem donar una volta per la ciutat i aprofitarem per fer unes fotos. Imposa la vista monumental de les tres esglésies (la Catedral, l’esglèsia de Sant Pere i l’Abadia de Saint-Germain) que dominen el skyline d’Auxerre. Auxerre compta amb un gran patrimoni històric que val la pena conèixer.

A uns 16 kilòmetres abans d’arribar a Auxere vam veure anunciada una granja amb serveis per autocaravanes encara que com era una mica tard ens vam decidir per anar directament a la ciutat ja que teníem interès per conèixer-la.

Tot i que ja era una mica tard i no hi havia gaire llum natural vam voler fer algunes fotografies.

A França és fàcil trobar-se amb granges que ofereixen serveis de pressa d’aigua i llum per autocaravanistes i buidatge d’aigües grises per un preu molt econòmic. Aquests establiments s’anomenen “Camping a la Ferme”. Els propietaris de les granges aprofiten també per vendre els seus productes (ous, llet, productes de la terra, etc.). També proposen dies temàtics de gastronomia, passejos a cavall, entre altres. Per les famílies amb nens és una opció molt interessant ja que la canalla s’ho passen d’allò més bé.

Entre Auxerre i Troyes hi ha un poblet anomenat Flogny on hi ha una altra granja  amb estacionament per autocaravanes, una altra a Villefranche du Chemin i una altra a Auxon.

Seguin el nostre itinerari vers Chalons en Champagne, Charleville i uns kilòmetres més enllà creuem la frontera i ens endinsem en territori belga.

Aquest cop hem trigat una mica més en arribar-hi però hem pogut gaudir molt més dels paisatge i també ens hem estalviat uns bons calerons dels peatges. Ens ha valgut la pena!!