Seguim fins a Viveiro i la nostra intenció és instal·lar-nos en un càmping prop del municipi i passar un parell de dies. No hi havia massa per triar i ens decidirem pel que estava al costat mateix de la ciutat el nom del qual és Vivero. La ciutat té l’encant que comparteixen moltes ciutats de les costes gallegues. La llengua d’aigua que s’endinsa terra en dins, l’alternança de les marees, las petites barques pesqueres, les cases amb amplis finestrals i els ponts de pedra.

Vivero, com tota Galícia, vivia amb intensitat la litúrgia de Setmana Santa i una exposició d’imatges en talla de fusta, patrimoni del municipi s’oferia a vilatans i turistes per a l’admiració de tots.

Al costat del càmping una platja immensa i uns jardins amb alts pins i eucaliptus invitaven a fer llargues pasejades i gaudir de la tranqul·litat d’aquell indret. Fotografies realitzades per Jaume Que