Sète és una petita ciutat del sud de França banyada pel Mediterrani i l’Estany de Thau. Està ubicada en una estreta llengua de terra i està creuada per diversos canals que li donen un encant especial.Una petita colina coronada per una fortalesa vigila impassible la ciutat.  Sète és una ciutat capritxosa que invita a passejar pels seus carrers empedrats, visitar les seves botigues, el seu mercat, admirar els seus canals plens de barquetes, o el seu port amb vaixells de càrrega o pesca i prendre un descans a la terrassa d’una de les moltes i típiques cafeteries que et pots trobar. Sète és encantadora tant a l’estiu com a l’hivern. I aprofitant el viatge no deixeu de visitar a l’altre vorera de l’Estany el petit poble de Mèze famós per les seves ostres (i tot tipus de «coquillage»). Des de la vora del mar es poden veure els vivers d’ostres i altres mol·luscs.

Nosaltres vam aprofitar un cap de setmana del mes de novembre per anar-hi. Vam sortir a mitja tarda del divendres i arribarem a Sète cap el vespre. Vam tenir sort de trobar un lloc a un dels molls de la ciutat (a uns 200 metres del centre de la ciutat). No estavem massa segurs de què en qualsevol moment passés una patrulla de la Gerdarmerie i ens invités a marxar però en cap moment va venir ningú a molestar-nos, molt al contrari vam poder sopar i dormir amb tota tranquilitat. El nostre país en aquest aspecte té molt que aprendre del país veí. Abans d’anar a dormir vam aprofitar per donar un vol pels voltans,  prendre un cafè i fer algunes fotos nocturnes.

L’endemà amb la claror del dia vam passejar pel poble, vam comprar provisions al seu mercat, algun record de la ciutat i vam fer un munt de fotos. Cap el migdia varem enfilar cap a Mèze a l’altre cantó de l’estany de Thau. Mèze és conegut per les seves ostres i altres moluscs. Té un port pesquer prou important i l’horitzó està plegat de vivers d’ostres i musclos. També són importants les captures de gambes, llagostins i altres crustacis.

És un poble petit però amb una gran quantitat de restaurants on el plat estrella són les ostres.

L’endemà es vam adreçar a cap a Agde. Al igual que els altres poblets veins, Agde ofereix als seus visitants el plaer de la gastronomia basada principalment en el que el mar ens ofereix (peixos, marisc i moluscs de tota mena).

Els restaurants amb la seves terrasses cobertes a la vora del riu són un tret característic d’aquesta localitat. És evident que al visitar-lo en plena tardor vàrem trobar la major part dels restaurants tancats i els carrers mig buits però no és difícil imarginar-s’ho a l’estiu en plena efervescència.

Vàrem aprofitar que hi havia un quiosc obert al passeig principal d’Agde que venia «coquillage» i compràrem marisc cuit i ostres per dinar.

Amb el dinar resolt ens vàrem dirigir cap a Cap d’Agde amb l’autocaravana.

Fotos realitzades per Jaume Ques.

Fotografies de les platges de Sète. Quan vàrem arribar bufava un fort vent que aixecava la sorra i formava aquest efecte al cel a causa de la sorra en suspensió:

Sète i els seus canals:

El centre de Sète i el seu mercat

Mèze

Agde

Sortint del càmping d’Agde

 

Cap d’Agde amb la seves roques i sorra negra